Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Albert i Paradís, Caterina

33 Respostes

(l’Escala, Alt Empordà, 11 setembre 1869 – 27 gener 1966)

“Víctor Català”  Escriptora. Filla d’una família benestant, visqué gairebé sempre reclosa a la seva població, dedicada a la lectura, la pintura i sobretot a escriure. Autodidacta, es mantingué fidel al naturalisme i en menor mesura al modernisme.

Tant els poemes (El cant dels mesos, 1901; El llibre blanc, 1905) com les obres dramàtiques (La infanticida, Quatre monòlegs, 1902, i Teatre inèdit, 1967) tenen un interès més aviat escàs.

Destacà, però, en la narració, sobretot en la novel·la Solitud (1905), traduïda a diversos idiomes i que li donà la fama, i altres obres, algunes considerades menors, com Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904), Caires vius (1907), Un film (1919), La mare balena (1920), Contrallums (1930), Vida mòlta (1949), Jubileu (1951).

En aquestes obres l’escriptora presenta un món aspre i cru en el qual els seus personatges, generalment amb alguna tara física o moral, estan condemnats a la més negra fatalitat, però on de tant en tant traspua un cert lirisme.

Alavedra i Segurañas, Joan

7 Respostes

(Barcelona, 31 maig 1896 – 3 novembre 1981)

Escriptor i polític. Fou secretari del president de la Generalitat Francesc Macià i del seu successor Lluís Companys, fins al 1934.

Redactà els textos de l’emissió radiofònica El fet del dia, del 1934 al 1936, que esdevingué molt popular. Director de la Institució del Teatre (1933-39), representà Catalunya als Congressos Internacionals de Teatre de París (1937) i Londres (1938).

Autor del Poema del Pessebre (1948), del qual Pau Casals ha fet l’oratori El Pessebre. Posteriorment publicà Tossa (1954), l’important biografia Pau Casals (1962), Personatges inoblidables (1968), L’extraordinària vida de Pau Casals (1969) i El fet del dia. D’ahir i d’avui (1970, que aplega la majoria d’articles que constituïen la primera edició de 1935 i d’altres d’aparició recent), Pelegrins a Montserrat (1971), i l’assaig biogràfic Conxita Badia, una vida d’artista (1975). Cal destacar les seves traduccions d’obres de Goethe (Les desventures del jove Werther), Schnitzler i Remarque (Res de nou a l’oest).

Fou el pare del polític Macià Alavedra i Moner.

Agustí i Ballester, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 1954 – )

Paleontòleg. Alumne de Miquel Crusafont, es doctorà sota la seva direcció l’any 1981 a la Universitat de Barcelona. Director de l’Institut Català de Paleontolgia Miquel Crusafont des de l’any 1985. La seva tasca de recerca s’ha centrat en l’estudi dels micromamífers fòssils des del doble vessant evolutiu i paleoecològic.

Té publicats més de cent cinquanta treballs en revistes científiques nacionals i estrangeres i és autor de les obres La evolución y sus metáforas (1994), Fòssils. A la recerca dels temps perdut (1995) i Memoria de la Tierra (1997).

Ha coordinat així mateix diverses obres col·lectives com Global events and Neogene evolution of the Mediterranean (1992), Influence of climate on faunal evolution in the Quaternary’ (1995) i La lógica de las extinciones’ (1996).

Agulló i Vidal, Ferran

Deixa un comentari

(Girona, 11 setembre 1863 – Santa Coloma de Farners, Selva, 2 juliol 1933)

Escriptor. Va dedicar-se intensament a l’activitat periodística. Fundà a Montevideo els diaris “El Exportador Español” i “La Voz de España”. Col·laborà abundosament en la premsa catalana i especialment a “La Veu de Catalunya”, on va popularitzar el pseudònim de Pol.

Des del 1898, dirigí la revista “L’Atlàntida”, i, des del 1900, el “Diario del Comercio”. Fou proclamat mestre de gai saber el 1893. Agulló encunyà el nom de la Costa Brava. Fou secretari general de la Lliga Regionalista d’ençà de la seva fundació (1901).

Publicà un recull de proses, Marines, i l’obra poètica: Llibre de Versos (1905), De tot temps (1918), Corrandes (1924) i Ponentines (1925). Actor d’ocasió, publicà dues obres de teatre poc importants: El Somatent de Girona (1895) i La farola (1925).