(Barcelona, 1850 – 29 agost 1899)
Escriptor. Germà d’Apel·les Mestres.
Publicà en català Qüentos de joventut (1875) i Poemes, fàbules i qüentos i morals (1880), i diverses novel·les en castellà: Los tiradores de Alert-Ville (1880), Historia de unos emigrantes (1880), a més d’un manual d’escacs i un d’esgrima.
Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” i a “La Vanguardia”.
(Tortosa, Baix Ebre, 8 agost 1866 – 6 novembre 1940)
Escriptor.
Milità en el moviment catalanista i fou un dels grans promotors de la cultura catalana a les comarques de l’Ebre.
Fundà els periòdics “La Veu de Tortosa” i “La Veu de la Comarca”.
Entre les seves obres cal destacar Cançons tortosines (1884), El palacio episcopal de Tortosa (1900), Els tortosins per Tortosa (1914) i Vocabulari català de Tortosa (1916).
(Balaguer, Noguera, segle XVI)
Escriptor.
Catedràtic de la Universitat de Barcelona, és autor de l’obra República original sacada del cuerpo humano (1587, 1595), en la qual considera enginyosament el cos humà com a model de la república ben organitzada i fa una defensa de la facultat de medicina.
(Mataró, Maresme, 1836 – Barcelona, 13 octubre 1905)
Escriptor i músic. Germà de Carlota.
A Olot fundà i dirigí “La Aurora Olotense” (1859) i “El Faro de la Montaña”, a Barcelona “El Espectador” (1872), a Sabadell “Los Ecos del Vallés” (1880) i “Diario de Sabadell” (1881-86), a Arenys de Mar “Ecos de la Costa” (1886-88).
Va escriure el drama Arnau de la farga, l’estudi La industria de Sabadell… (1870), un oratori i fou l’autor de la lletra i la música de les sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica (1873).
(Catalunya, 1815)
Repertori alfabètic i bibliogràfic dels escriptors nascuts o originaris del Principat fins al primer terç del segle XIX.
Fou elaborat pels germans Ignasi i Fèlix Torres i Amat, partint, sobretot, dels materials de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, de la d’El Escorial i de les reials de Madrid.
Bàsicament, la redacció fou acabada el 1815 -quatre anys després de la mort d’Ignasi. No fou publicada, però, fins al 1836, a instàncies de l’erudit Jaume Ripoll i Vilamajor, com a obra de Fèlix, aleshores bisbe d’Astorga, i fou precedida d’un interessant pròleg i d’uns Apuntes para una disertación sobre la lengua y la literatura catalana.
Per encàrrec de Fèlix Torres, Joan Coromines redactà un Suplemento…, publicat a Burgos el 1849.
És un dels texts fonamentals per a la història literària de Catalunya, i la seva utilitat perdura encara avui.
(Bretanya, França, segle XIV – Catalunya, segle XV)
Escrivent de llibres d’origen bretó, segons ell mateix precisà quan signà el Missal número 30 entre els que es conserven a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, procedent del monestir de Sant Cugat del Vallès.
Li són atribuïdes també les miniatures d’aquesta obra.
(Vic, Osona, 6 abril 1949 – )
Poeta, estudiós de la literatura i traductor. Estudià filologia romànica i es doctorà amb una tesi sobre Carles Riba, escriptor sobre el qual posteriorment ha publicat altres obres.
També ha escrit i ha publicat diversos llibres de poesia.
Per la traducció de l’obra cabdal d’Erasme de Rotterdam, Elogi de la follia, rebé el premi de Literatura Catalana de la Generalitat en la modalitat de traducció, el 1983.
Ha estat un dels col·laboradors de la Història de la Literatura Catalana.
(Barcelona, 12 maig 1892 – 24 desembre 1985)
Escriptora. Filla de Francesc Matheu i Fornells i muller del compositor i arqueòleg Antoni Gallardo, de qui publicà unes Notes biogràfiques (1962).
Poetessa de ressons populars i cultes, publicà Poesies (1918), La carena (1933), Cançons de setembre (1936), Poemes a la filla (1949) i Poema de la fam (1952), i els assaigs biogràfics Vida i obra de Francesc Matheu (1971) i Quatre dones catalanes (1972).
(Catalunya, segle XVIII – Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1800)
Religiós i escriptor. Rector de Bigues i de Sant Boi de Llobregat.
Cap a la fi del segle XVIII publicà un Compendi o breu explicació de la doctrina cristiana en forma de diàlogo entre pare i fill…, que tingué una extraordinària difusió; hom en coneix més de 70 edicions al llarg del segle XIX i traduccions al castellà.
Dades dels Països Catalans 