Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Montcada i de Castro, Guillem Ramon de

(Barcelona, 1619 – Madrid, 17 març 1670)

Quart marquès d’Aitona. Fill de Francesc de Montcada i de Margarida de Castro i de Cervelló. El 1635 heretà del seu pare el marquesat d’Aitona.

Fou virrei de Galícia i conseller de Felip IV.

Fundà la casa de la congregació de l’Escola de Crist de Barcelona (1660). Finançà després l’establiment d’altres cases de la mateixa congregació. Era membre del consell de regència de Carles II.

És autor d’un Discurso militar sobre los inconvenientes de la milicia de estos tiempos y su reparo, publicat a València i a Milà, d’un Tratado de la oración editat amb pseudònim, i de nombrosos treballs que restaren manuscrits i són a la Biblioteca Nacional de Madrid, com un Vocabulario de la gente de mar.

Montcada i d’Alagó-Espés-Castre, Guillem Ramon de

Veure> Guillem Ramon de Montcada i de Castro (marquès d’Aitona).

Montanyà i Angelet, Lluís

(Barcelona, 23 març 1903 – Ginebra, Suïssa, 20 març 1985)

Escriptor.

Redactor de “L’Amic de les Arts” i col·laborador de “La Publicitat”, “Mirador” i “Revista de Catalunya”, fou un dels promotors de l’avantguarda, i amb Salvador Dalí i Sebastià Gasch signà el Manifest groc (1928).

S’exilià el 1939 i residí a Ginebra com a traductor de les Nacions Unides.

Publicà, el 1977, un recull de les seves obres fonamentals: Notes sobre el Superrealisme i altres escrits.

Montaner y Castaño, Joaquín

(Villanueva de la Serena, Extremadura, 2 abril 1892 – Barcelona, 12 juliol 1957)

Escriptor i traductor. De jove residí a Catalunya -el seu pare fou governador civil de Girona– i fou amic de Josep Carner i de Josep M. de Sagarra -de qui féu la traducció de La corona d’espines i de L’estudiant de Vic, entre altres-. Traduí obres de Maragall.

Fou redactor de “La Publicidad”, corresponsal d'”El Sol” de Madrid i secretari general de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929).

Publicà poesia postsimbolista: Meditaciones líricas, Elegía a Roma, Misisipí, obres de teatre i novel·les.

Artur Sedó li comprà un important fons de teatre que ell mateix catalogà.

Montalt, Pere

(Arenys de Mar, Maresme, 1618 – Girona, 1688)

Teòleg i escriptor.

Frare agustí que professà l’any 1634 a Barcelona, fou catedràtic a Girona del 1655 al 1664 i prior del convent de Girona, on va fer reedificar la casa i va promoure les obres del pont de pedra de l’Onyar, entre el convent i la ciutat.

És autor d’obres religioses, en llatí i en castellà, inèdites.

Monserrate, Miquel de

(Catalunya, segle XVII – Holanda ?, segle XVII)

Escriptor i filòsof eclèctic judeo-protestant.

Fugí a Amsterdam per tal de poder practicar lliurament el judaisme. Però, mal rebut pels seus correligionaris, es passà al protestantisme, religió sobre la qual escriví diverses obres, especialment la Christiana confesión de la fe (Leiden, 1692), In Coena Domini (la Haia, 1692) i Aviso sobre los abusos de la Iglesia romana (la Haia, 1633), obres particularment dures contra la Inquisició castellana.

El 1645 tornà parcialment al judaisme, i féu imprimir secretament a la Haia Misericordia David fidelis, on procurà compaginar judaisme i cristianisme.

Fou impugnat pel protestant italià Marginetti.

Monsalvatje i Iglésias, Francesc-Xavier

(Olot, Garrotxa, 19 gener 1881 – 26 febrer 1921)

Escriptor i pintor. Era fill de l’historiador Francesc Monsalvatje i Fossas.

Col·laborà a “Joventut”, “Lo Geronès”, etc.

Féu política catalanista a Girona, d’on fou regidor per la Lliga Regionalista.

Publicà Ombres (1906), Terra de gestes i beutat: Girona (1917), L’anell triangular de la Deessa, Guía de Gerona y su provincia (1917) i les riques Proses del viure a Solius (1922).

Fou, alhora, pintor i artesà d’objectes de fusta.

Monner i Sans, Ricard

(Barcelona, 26 octubre 1853 – Buenos Aires, Argentina, 23 abril 1927)

Filòleg i escriptor en castellà.

El 1889 s’establí a Buenos Aires, on es convertí en un dels intel·lectuals més estimats de l’Argentina.

La seva producció és molt abundant, es destaquen llibres de poesia, una Gramática de la lengua castellana (1892), molt difosa, Los catalanes en la defensa y reconquista de Buenos Aires (1800-07), De algunos catalanes ilustres en el Río de la Plata, etc.

Monmany i Albornà, Antoni

(Barcelona, 1797 – 1861)

Advocat i escriptor.

És autor de diversos escrits de caràcter científic, entre ells els titulats Memoria sobre la verdadera causa de los fenómenos magnéticos (1820) i Memoria dirigida a establecer la verdadera equivalencia entre les monedas efectivas e imaginarias de España (1848).

Monés i Pujol-Busquets, Jordi

(Badalona, Barcelonès, 22 setembre 1928 – 28 març 2020)

Escriptor.

Presidí el Centre Excursionista de Badalona i la delegació de Joventuts Musicals, en un període d’intensa activitat cultural de les entitats esmentades.

Col·laborà al setmanari “Voz de Badalona”.

És autor de nombroses traduccions i dels assaigs Problemes polítics de l’ensenyament (1966) i La enseñanza, problema político (1967). Preparà d’altres treballs sobre temes relacionats amb l’educació.