Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Moner i de Barutell, Francesc de

(Perpinyà, 1463 – Barcelona, 1492)

Escriptor.

Va servir, de molt jove, com a patge del rei Joan II, després va romandre a França, i posteriorment va prendre part en la guerra de Granada.

Establert a Barcelona, va estar al servei del duc de Cardona, i ingressà l’any 1490 a l’orde franciscà.

Escriptor bilingüe, de les seves poesies catalanes escrites segons el model de l’escondit provençal, que es conserven gràcies a una edició del 1528, es destaquen Les cobles de les estisores, de to festiu.

Té més relleu dins la seva obra catalana la prosa, formada per un petit conjunt d’escrits adreçats a diferents personatges, i la narració en prosa de forma dialogada L’ànima d’Oliver.

La seva producció castellana, compren letrillas d’estil senzill, molt semblant a les de Juan del Encina. En prosa destaca l’al·legoria La noche.

Molist i Pol, Esteve

(Vic, Osona, 1923 – )

Periodista, escriptor i advocat. Cursà els estudis de periodisme a Madrid en 1942-45.

Fou el primer director de “Revista” i crític literari d'”El Correo Catalán” i de “Diario de Barcelona”, del qual fou també sots-director gerent. Administrador general del grup “La Vanguardia”.

Entre altres obres, ha publicat Discursos políticos de Demóstenes (1955), El “Diario de Barcelona” (1964) i Enciclopedia de la Mitologia (1966).

Moliné i Roca, Miquel

(Guissona, Segarra, 1857 – Barcelona, 1918)

Escriptor.

Fou un dels professionals més coneguts de la crítica taurina, que exercí en diverses publicacions periòdiques, sota el pseudònim de Caricias.

Del 1878 al 1890 dirigí la revista “La Pica”, que havia fundat.

És autor de tres llibres sobre la seva especialitat.

Molinas i Soler, Joan Antoni

(Barcelona, 1842 – segle XIX)

Enginyer industrial i escriptor. Tingué càrrecs professionals d’importància.

Dirigí la “Revista Mecánica” de l’associació de maquinistes navals.

És autor de llibres tècnics remarcables.

Molgosa i Valls, Jaume

(Barcelona, 1841 – Girona, 14 setembre 1907)

Escriptor i director i actor de teatre. Actuà habitualment del 1860 al 1895 a Barcelona, on estrenà un gran nombre de comèdies, que publicà sovint, com Un bateig a cops de punys (1885), Nihilistes (1887) i Conseqüències de l’Electra (1902), i drames, com Blanca Monnier, o la secuestrada de Piotiers (1901).

Fou germà seu Josep Oriol Molgosa i Valls  (Barcelona, 17 desembre 1844 – 15 abril 1909)  Actor i escriptor. Publicà i estrenà obres de teatre, en català i en castellà.

Molas i Valverde, Joan

(Barcelona, 1887 – 21 febrer 1983)

Escriptor i advocat. Fill de Joan Molas i Casas.

Escriví Sonates (1916), Llum, amor, pensament (1920), Estrelles errants i Simfonies, i l’assaig jurídic: La propiedad intelectual (1962).

Es desconeixen les circumstàncies de la seva mort.

Molas i Casas, Joan

(Barcelona, 17 desembre 1854 – 28 juliol 1904)

Escriptor. Col·laborador del “Diari Català” i de “Lo Nunci”.

Escriví una vintena d’obres de teatre de molt èxit, entre les quals Endavant les atxes! (1877), De Nadal a Sant Esteve (1878), Ral per duro (1880), Lo cant de la Marsellesa, Les devanadores (1881), La nit de nuvis (1882), L’hortolana del Born (1883) i Quatre casats i un viudo (1885).

Publicà també algunes paròdies de Pitarra: Cèrcol de bóta (1881), Lo bando de l’alcaldia (1882) i Baralla de pescateres (1887).

Fou el pare de Joan Molas i Valverde.

Mogoda, Bernat de

(Catalunya, s XIII)

Cavaller i escriptor. Vassall del bisbe de Barcelona.

Formà part de l’exèrcit català que el 1229 conquerí Mallorca, on rebé en el repartiment un lot de terres del terme de Sineu. El 1234 el bisbe de Barcelona li féu donació de la vall d’Estallencs. Abans del 1251 ja havia retornat al continent.

Li han estat atribuïdes des del segle XVI unes Profecies sobre els esdeveniments més importants de Mallorca fins al final del segle XVI.

La còpia més antiga conservada, amb uns comentaris de Jeroni Pont, és del principi del segle XVII.

Molt probablement escrites entre el 1523 i el 1576, constitueixen una continuació tardana d’una tradició profètica catalana que remunta al segle XIII.

Influïdes per les profecies d’Anselm Turmeda, s’han d’inscriure dins la densa producció literària que hi hagué a Mallorca entorn de la gran commoció de les Germanies (1521-23).

Miró i Folguera, Josep

(Reus, Baix Camp, 1862 – Barcelona, 1938)

Escriptor.

Fou periodista molt actiu, havia estat redactor en cap d'”El Progreso” (1914), “El Diluvio” (1916) i “Las Noticias” (1917). També figurà a les redaccions d'”El Poble Català”, “La Vanguardia” i “La Publicidad”.

Col·laborà a l'”Eco del Centro de” de Reus, “La Ilustración Ibérica” i “El Mundo Ilustrado”.

Publicà el recull narratiu El ratoncito (1895).

Miró, Ferran

(Perpinyà, 1833 – Barcelona, 1916)

Erudit i escriptor. Instal·lat a Barcelona des dels sis anys. Fou baró d’Ortafà.

Promogué els treballs arqueològics i comprà importants col·leccions d’art, amb les quals creà el museu de l’Hort de les Olives, de Reus.

Organista i crític musical esporàdic al diari barceloní “La Razón”.

Militant del partit carlí, donà diners al pretendent Carles de Borbó.

Escriví diversos poemes: Epístola a Josep Maria Galí (1873), Viatge al Parnàs (1879), etc.