Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Nonell i Masjuan, Carme

(Barcelona, 1920 – segle XX)

Escriptora. Neboda d’Isidre Nonell. Es formà a Madrid, on estudià pintura i ha exposat. Fou corresponsal de “Pueblo” a Berlín, i col·laborà a “ABC”.

És autora de les obres narratives El cauce perdido (1945) i Historia de “Farol” (1953), de l’assaig de divulgació Los cinco. Músicos nacionalistas rusos (1948) i del recull de poesia Selección de sonetos de amor (1965).

Conjuntament amb la seva germana Carolina, han publicat les obres Cerámica y alfarería populares de España (1973) i Guía de El Pirineo Catalán (1976).

La seva germana fou Carolina Nonell i Masjuan  (Barcelona, 1927 – segle XX)  Assagista. Estudià filosofia i lletres i ciències polítiques a Madrid. Ha publicat monografies històriques i una biografia, entre altres treballs, sobre el seu oncle: Isidro Nonell, su vida y su obra (1963).

Nolasc del Molar

(el Molar, Priorat, 1902 – Barcelona, 1983)

(Daniel Rebull i Muntanyola) Caputxí i polígraf. Prengué l’hàbit en 1918.

Ha ensenyat grec i llatí als col·legis caputxins d’Igualada i d’Olot i a l’Institut olotí. Ha col·laborat a diverses publicacions, així com a la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge.

És autor de traduccions. Obres originals seves són els estudis crítics Consueta del misteri de la gloriosa sancta Àgata (1953) i Consueta de sant Eudald (1954), així com Una poesia religiosa del segle XIII (1953-57), Per les cançons d’un terrelloner (1956), Eiximenis (1960), Evocació sentimental (1961), Manas de brins (1962), Un fill de Ribes a la guerra de la Independència (1963), Procès d’un bruixot (1968).

Darrerament signà amb el nom de Nolasc Rebull.

Nogués, Rafael

(Catalunya, segle XVII)

Cronista. Doctor en ambdós drets, és autor de relacions de festes celebrades a Barcelona, impreses a Barcelona entre els anys 1630 i 1633, algunes de les quals sota l’anagrama de Seugon.

És possible que a més de simple relator de fets fos també l’autor dels arguments, els versos, etc, intercalats en les relacions. La més interessant és la de la mascarada celebrada a Barcelona el 1633, que inclou intervencions en català.

Escriví diverses composicions catalanes -una de les quals és inclosa a la Curiositat Catalana (on és molt elogiat)-, dècimes i el romanç Avís per la mort.

Nogueras i Oller, Rafael

(Barcelona, 1880 – 7 abril 1949)

Escriptor. S’inicià a “Joventut” i “La Catalunya Artística”. Fundà una publicació, de vida efímera, “Poti-Poti”.

Amic dels modernistes i afí a un cert pensament anarquista, cantà en un poema la vaga general. El seu llibre poètic més conegut és Les tenebroses (1905) i també, en to menor, Pas de la mort i Ciutat endins.

Publicà, a més, la comèdia Rodamón (1907), la breu novel·la Lo pecat mortal i alguna obra en castellà.

Noguera i Massa, Antoni

(Girona, 1921 – Barcelona, 8 març 2016)

Escriptor. Metge odontòleg. Ha col·laborat a diverses publicacions locals.

És autor del llibre Collsacabra, guardonat amb el Premi Maspons i Camarasa 1963 i publicat el 1964.

Fou un expert en art romànic, tema sobre el qual va escriure diversos llibres i articles.

Noguer i Bosch, Ramon

(Figueres, Alt Empordà, 1861 – segle XX)

Escriptor. Era procurador dels tribunals.

El 1886 i 1887 publicà l’Indicador Ampurdanés, guia de l’Empordà, que havia fundat Enric Serra. És autor d’una Guía de Figueras y pueblos del Ampurdán (1888).

Fou el pare de Ramon Noguer i Comet.

Noguer, Narcís

(Barcelona, 6 novembre 1858 – Madrid, 22 juliol 1935)

Jesuïta. Estudià dret, filosofia i lletres i Sagrada Escriptura, i residí a Holanda i a Àustria.

Defensor d’un sindicalisme mixt i catòlic, publicà nombroses obres sobre aquest tema: El modernismo en la Acción Social (1910), Cuestiones candentes sobre la propiedad y el socialismo (1924), Los sindicatos profesionales de obreros en la dirección de la Santa Sede (1926), etc.

Nogué i Roca, Josep

(Vic, Osona, 1851 – Catalunya, 1908)

Metge i escriptor.

En el camp literari és autor de les obres teatrals Deliri de grandeses (1897), Ángela (1898), Tant tens tant vals (1899), En lo ball de la Candelera (1899) i Los desheredados (1900).

Ve deixar obres inèdites, entre les quals En Josep Valdaura, traducció de Los desheredados.

Noel, Eugenio

(Madrid, 6 setembre 1885 – Barcelona, 23 abril 1936)

Escriptor castellà. Pseudònim amb que fou conegut Eugenio Muñoz Díaz.

Les seves campanyes antiflamenques, antitaurines i anticlericals li aportaren una certa impopularitat.

Autor de: Nervios de la raza (1915), Vidas de Santos, diablos, mártires, frailes, clérigos y almas en pena (1916), Raza y alma (1926), Los frailes de San Benito tuvieron una vez hambre (1930), Pan y Toros (1930), etc.

Nin i Tudó, Josep

(el Vendrell, Baix Penedès, 20 agost 1840 – Madrid, 30 març 1908)

Pintor. Format a Llotja i pensionat a Madrid per la diputació provincial de Barcelona.

Fou conegut com el pintor dels morts, perquè pintà molts retrats de personatges difunts. Així mateix, és autor de grans quadres de tema històric, com ara Mort d’Abel, Els herois de la Independència i Independència espanyola, un dels més coneguts.

Féu algunes obres murals per a l’aristocràcia de Madrid i participà en diverses exposicions nacionals, en algunes de les quals fou premiat.

Germà de Joaquim Nin i Tudó  (Tarragona, 20 desembre 1843 – Barcelona, juny 1919)  Escriptor i militar. Escriví i publicà alguns llibres escolars, com l’antologia Caridad i resignación (1885).