Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Roig i Llop, Tomàs

2 Respostes

(Barcelona, 29 setembre 1902 – 1987)

Escriptor. Fou passant de Jaume Bofill i Mates i dirigí “Catalunya Ràdio”.

Les seves proses (contes i novel·les curtes) són testimoni d’una narrativa psicològica. Va publicar els llibres Facècies (1924), El botxí (1925), La noia de bronze (1927), Marta la fatídica (1923), Lena i el seu destí (1934), etc.

Assajà d’altres gèneres amb Siluetes epigramàtiques (1933) i Petits poemes de la llar (1947). També publicà un estudi sobre Prudenci Bertrana (1959) i un llibre de memòries titulat Del meu viatge per la vida (1975 i 1978).

Fou el pare de Montserrat Roig i Fransitorra.

Roger i Crosa, Miquel

1 Resposta

(Palamós, Baix Empordà, 22 abril 1881 – 27 juliol 1953)

Escriptor i compositor. Germà de Martí.

Començà a col·laborar amb narracions a “La Ilustració Catalana” i el 1914 fundà a Palamós la revista “Marinada”, que dirigí. i l’orfeó “L’Ocellada”.

Publicà moltes novel·les de caire romàntic i renaixentista: La pera de plata (1905), La ratxada (1907), Vida triomfant (1911), Mala llavor (1914), La dissort (1916), La llar de les grandeses (1917), Empordaneses (1920), Bon vent i barca nova (1924), De mort a vida (1925), El martiri d’un apotecari (1926) i El gran rei (1907).

És autor també de la comèdia La segona volta (1934), del llibre de poemes Costa Brava. Palamós (1953).

Assolí èxit popular a través d’algunes sardanes.

Roger i Crosa, Martí

1 Resposta

(Palamós, Baix Empordà, 5 abril 1867 – 20 desembre 1918)

Escriptor i polític. Germà de Miquel.

Participà a Barcelona en la fundació del Centre Escolar Catalanista i, membre de la Unió Catalanista, participà en l’assemblea de Manresa (1892). El 1917 fou diputat de la Lliga per la Bisbal.

Donà nombroses conferències. Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Ilustració Catalana”.

Publicà Els tipus socials de la producció suro-tapera (1911-12) i Gènesi de la monarquia catalana (1914); altres escrits seus foren recollits a “Lectura Popular”.

Rodon i Font, Camil

1 Resposta

(Badalona, Barcelonès, 1893 – 1971)

Tècnic tèxtil. Fill de Pau Rodon i Amigó.

Estudià la teoria dels teixits a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, i a l’Escola de Teixits de Badalona (fundada pel seu pare), de la qual fou director des del 1918.

Va ser professor del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Terrassa i director de la revista “Cataluña Textil”.

És autor d’El arte de la tapicería en la antigüedad (1918), La invención de la máquina Jacquard (1919) i Tres grandes decoradores del tejido (1921).

Rodergas i Calmell, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1888 – 1962)

Escriptor. Llicenciat en lletres, fou fundador i president de l’Orfeó Gracienc.

Secretari de la Unió Catalanista, col·laborà especialment a “La Tralla”, “Cu-cut!” i “Renaixement”.

Escriví obres de teatre, però destacà per la seva obra de recerca: Art i monuments. Catalunya (1926), Els pseudònims usats a Catalunya (1951) i Bibliografia de Ramon Miquel i Planas (1952).

Rocamora i Rivera, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 setembre 1863 – 1948)

Escriptor. Passà la joventut a Reus, on fou un dels fundadors de “La Veu del Camp” i “Lo Sometent”.

Participà en els jocs florals i fou secretari de la Unió Catalanista i de l’Orfeó Català. Dirigí les publicacions “Montserrat” i “La Barretina” i fou redactor de “La Veu de Catalunya”.

Com a poeta publicà Joguines (1893) i De tota mena (1902). També escriví teatre romàntic i costumista i la novel·la Vergonya (1905).

Rocabertí, Josep de

2 Respostes

(Barcelona, 1672 – ? , 1716)

Jesuïta. Fou professor de retòrica del col·legi de Cordelles de Barcelona.

Compilà i redactà en part l’antologia poètica oferta per la ciutat de Barcelona a la mort de Carles II, Lágrimas amantes de la … ciudad de Barcelona… (1701), en la qual hi ha una sèrie de composicions en català.

Segurament fou germà de Jeroni de Rocabertí i d’Argençola  (Catalunya, segle XVII – vers 1725)  Primer marquès d’Argençola (1702). Fill de Josep de Rocabertí i de Boixadors i pare de Josep de Rocabertí i de Llupià.

Roca i Sans, Ramon

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 1850 – Barcelona, 1926)

Escriptor i enginyer industrial.

Anà a Buenos Aires, on col·laborà a “L’Aureneta” i fundà el Centre Català i el “Montepío Montserrat”. S’establí definitivament a Barcelona el 1886.

Fundà a Valls “La Pàtria Catalana” (1880) i “La Veu de la Comarca” (1888), així com uns Jocs Florals.

Publicà nombrosos reculls poètics i obres teatrals curtes i una monografia històrica sobre el santuari de Madona del Lledó (1894).

Roca i Roca, Josep

8 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental, 1848 – Barcelona, 1924)

Periodista, escriptor i polític.

En el camp periodístic col·laborà amb Francesc Pali Briz en la fundació de “Lo Gai SAber”, assumí la direcció de “L’Esquella de la Torratxa” (1879) i a partir del 1907 dirigí “La Campana de Gràcia”; també fundà d’altres revistes assenyalades de l’època i hi col·laborà.

Per la seva actuació dins el terreny polític, el federalisme quedà definitivament catalanitzat; va formar part del grup fundacional de La Jove Catalunya.

És també autor de peces teatrals de caire costumista: Miraclet (1869), Mal pare! (v 1880), Lo Bordet (1886), La bona jugada (1887) i El plet d’en Baldomero (1888), i d’algunes obres en castellà i dues biografies breus sobre Joaquim M. Bartrina i d’Aixemús (1916) i Francesc Pi i Margall (1921).

Roca i Roca, Gervasi

Deixa un comentari

(Barcelona, 1831 – 24 agost 1881)

Actor, director i escriptor teatral. Actuà habitualment en català. En 1864-65 era primer actor i director de la companyia del Teatre dels Camps Elisis de Barcelona.

El 1865 passà al Romea, on estrenà L’ajuda de Déu, de Francesc de Sales Vidal. El 1876 actuà al Gran Teatre del Liceu.

Com a autor deixà el drama La ferida del cor (1875) i algunes comèdies.