Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Masdéu i de Montero, Joan Francesc de

(Palerm, Itàlia, octubre 1744 – València, 11 abril 1817)

Escriptor i eclesiàstic. Germà de Baltasar i de Josep Antoni. Alumne dels jesuïtes de Cordelles, entrà a la Companyia el 1759. Durant l’exili visqué a Ferrara i Ascoli, i es dedicà al magisteri i, sobretot, a la investigació.

Quan tornà per primera vegada (1799), se li confià els registre dels arxius de Lleó. En el seu retorn definitiu (1815) estigué primer a Barcelona i després a València.

La seva obra principal és Historia crítica de España y de la cultura española (Madrid, 1783-1805), que tingué dificultats amb la Inquisició per la seva defensa de l’església nacional visigòtica. Traduí a l’italià autors espanyols i moltes de les seves obres han restat inèdites, entre elles dues propostes de reforma eclesiàstica dirigides al rei Ferran VII de Borbó i a l’arquebisbe de Toledo.

Masdéu i de Montero, Baltasar de

(Palerm, Itàlia, 1741 – Palma de Mallorca, 1820)

Escriptor i eclesiàstic. Germà de Joan Francesc i de Josep Antoni, i fill de pare barceloní i militar al servei de Carles III de Catalunya (Josep Ignasi de Masdéu i de Grimosacs).

Jesuïta, a Catalunya, des del 1755, fou professor de lletres humanes al col·legi de Cordelles i passà a Quito, on el sorprengué la supressió de la Companyia. Residí a Ravenna i a Faenza.

Ensenyà filosofia a Piacenza (1799-1806), i influí en el naixement del neoescolasticisme italià. Passà a Cremona i a Bolonya i el 1812 tornà a la Península i col·laborà en les tasques de restauració de la Companyia. Finalment (1815), fou professor de filosofia a Palma de Mallorca.

Autor d’Ethicae seu moralis philosophiae epitome (1804).

Mas i Otzet, Francesc

(Manresa, Bages, 1838 – Barcelona, 1874)

Escriptor. Els seus primers poemes són aplegats al llibre Flors boscanes, aparegut en 1867.

Mas i Enric, Josep Maria

(Manresa, Bages, 1767 – 1815)

Escrivà de Ripoll. És autor d’obres teatrals en castellà, i en català escriví la Comèdia nova en dos actes de la resurrecció del canonge Molet, impresa possiblement a Manresa.

Mas i Casellas, Josep

(Sallent del Llobregat, Bages, segle XVIII – Manresa, Bages, 1807)

Escriptor. És autor de l’estudi Philosophiae casus i del Tratado del cómputo eclesiástico o Calendario. Les dues obres han restat inèdites.

Mas i Casanovas, Josep

(Barcelona, 1870 – segle XX)

Escriptor. Col·laborà al “Missatger del Sagrat Cor de Jesús”. Conreà la poesia religiosa.

És autor d’obres teatrals, com les titulades Pere Nolasc i Los molinos.

Marxuach, Alfons

(Catalunya, segle XIX)

Escriptor. Al darrer quart de la centúria estrenà algunes comèdies escrites en castellà i en català, com les titulades Viatge de boda, Un marido de alquiler, No hay función i Una primada (1889).

Martorell, Joanot

(Gandia, Safor, 1413/15 – 1468)

Cavaller i escriptor. D’un llinatge de la noblesa mitjana, apareix el 1433 amb el tractament de mossèn, que significa que havia estat adobat cavaller. El 1437 canvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau, que acusà d’haver trencat paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de Joanot.

Martorell visqué prop d’un any a Anglaterra (entre el març 1438 i el febrer 1439), on estigué en relació amb cavallers de tot Europa, que hi acudien en cerca d’aventures, i tingué lleure per a llegir llibres que més endavant deixaren solc en les seves obres literàries.

De retorn al Regne de València, tingué afers cavallerescs amb Jaume de Ripoll i amb el cavaller errant Felip de Boïl. Vers el 1443 féu un viatge a Portugal, del qual hom té poques notícies.

L’any següent vengué a Gonçal d’Íxer, comanador de Montalbà, el lloc de Murla i de Benibraïm, a la vall de Xaló, transacció que portà greus conseqüències, entre les quals l’empresonament de Galceran Martorell, germà de Joanot, cartells de deseiximents i lletres de batalla contra el comanador, signats per Joanot i el seu germà Jofré, intents de concòrdia imposada pel rei de Navarra (el futur Joan II), i un seriós desig d’arribar a batalla a ultrança, per part de Joanot, que el comanador evità endegant l’afer per les vies de la justícia civil, que llevà la raó a Martorell i li imposà “callament perdurable”.

És molt possible que, a conseqüència d’aquest llarg i desagradable afer, Martorell, desitjós d’una batalla a ultrança, fes un segon viatge a la cort anglesa vers el 1450. El 1454 és atestat a Nàpols.

El 2 de gener de 1460 és indubtable que començà la redacció de la seva gran obra Tirant lo Blanc, que dedicà a l’infant Ferran de Portugal, príncep que residí a Barcelona almenys des de l’agost de 1464 fins al març de 1465, a la cort del seu germà Pere IV el Conestable, proclamat rei per una part dels catalans, i del qual era el parent més pròxim a Catalunya.

De la seva producció literària només resta el llibre inacabat Guillem de Varoic (adaptació d’una versió del vell poema francès Gui de Warwick), que constitueix una mena d’esbós dels 39 primers capítols de la seva obra principal, Tirant lo Blanc, que ha pervingut continuat per Martí Joan de Galba. És possible que també sigui l’autor d’una altra novel·la cavalleresca, Flor de cavalleria, de la qual només resta el començament.

Martínez i Marquina, Tomàs

(Tarragona, 1832 – 1909)

Dibuixant i escriptor. Conreà la poesia, el periodisme, l’assaig i el teatre. Destacà com a caricaturista.

També tingué alguna activitat com a músic.

Martínez, Martí

(Catalunya, segle XV)

Escriptor. Traduí la Relació del viatge a Terra Santa, de Breidenbach. La resta dels seus escrits tracta de menescalia i de temes de devoció mariana.