(Lleida, 1848 – 1889)
Escriptor. Era enginyer agrònom. Dirigí “La Correspondencia Leridana” i “El Noticiero”, diaris de Lleida.
Publicà bon nombre de poesies soltes. També és autor d’escrits professionals.
Pseudònim de l’escriptor i historiador menorquí Ferran Patxot i Ferrer (1812-59).
(Catalunya, segle XIX)
Escriptor. És autor d’obres teatrals en vers en castellà i català.
Entre elles figuren Los estudiantes de Cervera (1852), Gabriela o el orgullo aristocrático i Una mare fanàtica (1873).
(Tarragona, 1820 – 1886)
Escriptor i periodista. Fou director del “Diario de Tarragona” i d'”El Tarraconense”.
Publicà opuscles sobre temes financers i sobre Jaume I i el monestir de Poblet, a més d’un Himno al general Prim (1861).
Fou el pare d’Alfred, Antoni i Antònia Opisso i Vinyas.
(Vic, Osona, 1815 – 1854)
Escriptor. Abandonà els estudis eclesiàstics per fer de pagès.
És autor d’unes Cobles gratulatòries a la nativitat de Maria Santíssima, que publicà, i d’altres poesies que restaren inèdites.
(Barcelona, 1607 – 1667)
Religiós jesuïta. Escriví en llatí alguns llibres de filosofia i traduí de l’italià al castellà una biografia de sant Joan Berchmans, editada a València el 1633.
(Girona, segle XIV)
Escriptor. La seva figura i la seva obra foren estudiades per Torres i Amat.
Traduí els Diàlegs i les Lletres de sant Gregori, papa.
(Manacor, Mallorca, 4 desembre 1946 – Sencelles, Mallorca, 10 febrer 2022)
Escriptora i traductora. El 1970 es traslladà a viure a Barcelona, ciutat on publicà la major part de la seva obra, i on va pertànyer al col·lectiu Ofèlia Dracs. Casada amb l’escriptor Jaume Fuster.
Ha escrit novel·les (Cròniques d’un mig estiu, 1970; El vaixell d’Iràs i no Tornaràs, 1976; Crineres de foc, 1985; Antípodes, 1990; Amor de cans, 1995, etc), narracions (Coordenades espai temps per guardar-hi les ensaïmades, 1975; Figues d’un altre paner, 1979; Tríptics, 1989, etc) i guions per a la televisió (Muller qui cerca espill, 1980; Vegetal, 1981; Què patines, Laura, 1987).
Autora, en col·laboració amb A. Catany, del volum Les Illes (1975). Ha conreat també la literatura infantil (Margalida perla fina, 1985; El Pacaticú, 1988) i el teatre (Negroni de Ginebra, 1993).
(Catalunya, segle XV – Perpinyà ?, segle XV)
Cal·lígraf i il·luminador. Canonge de Sant Joan de Perpinyà.
Vers el 1492 realitzà un missal per a la confraria dels pintors i dels mercers de Perpinyà.
(Santpedor, Bages, 1743 – Imola, Itàlia, 1775)
Religiós jesuïta. Fou afectat per l’expulsió de la Companyia de Jesús.
És autor de La dama servita, Lettera di Filerimo ad Agatopisto Cromaziano i d’altres escrits en italià.
Dades dels Països Catalans 