(Olot, Garrotxa, 1892 – 1938)
Escriptor. Fill de Joaquim Vayreda i Vila, i germà de Francesc. Estudià a l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat. Adquirí renom en el disseny de mobles.
Publicà, entre altres obres, Visió retrospectiva de la història dels oficis… (1929), Consideracions sobre la vida en les petites ciutats i el retorn a les comarques (1935) i Joan Carles Panyó: la seva vida, la seva obra i el seu temps.
(Castalla, Alcoià, 22 agost 1911 – València, 13 gener 2000)
Escriptor, folklorista i gramàtic. Col·laborà literàriament amb els grups valencianistes d’abans de la guerra civil.
Cal destacar els aplecs Rondalles valencianes (3 volums, 1950-58), les Narracions de la Foia de Castalla (1953), les novel·les L’ambició d’Aleix (1960), Sense la terra promesa (1980), El misteri de Canadà (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l’hortizó (1991), els contes populars Maravelles i picardies (1964) i, en el camp de l’ensenyament de la llengua, Curs de llengua valenciana (1966), Millorem el llenguatge (1971) i Temes de correcció lingüística (1983).
Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1987 i la Creu de Sant Jordi el 1993.
Joan de Vallès (Catalunya, segle X) Religiós. Ha estat considerat com a l’autor d’un tractat titulat Itinerarium seu dietarium de vita religiosa.
Joan Vallès (Catalunya, segle XVI) Escriptor. Escriví un Llibre de cetreria i monteria (1556).
Joan Vallès (Catalunya, segle XIX) Escriptor. És autor de l’obra teatral Derechos y deberes, prohibida el 1868. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques, on mostraria el seu ideari liberal.
(Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 1912 – ? , segle XX)
Escriptor. És autor de dues comèdies dramàtiques: Niuades disperses (1958) i El refugi de les àguiles (1959).
(Maó, Menorca, 10 agost 1826 – Barcelona, 14 febrer 1898)
Pastor i escriptor evangèlic. Iniciador del protestanisme a les Illes Balears. L’any 1868 fundà a Maó la Societat Evangèlica, la qual s’uní a l’Església Evangèlica Espanyola (1871), però se’n separà (1874). Creà una escola pública i gratuïta per als infants.
A Palma de Mallorca obrí una llibreria, però no prosperà a causa dels inconvenients amb els quals topà. Publicà també el “Boletín de la Sociedad Evangélica Balear” (1870) i “El Recopilador Cristiano” (1882), que tingueren poca durada.
Els seus darrers vint anys els passà entre Maó i Barcelona, on féu de mestre en una escola laica.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Escriptor. És autor del llibre polític Historia de la última época de la vida militar y política del conde de España y de su asesinato.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Escriptor. És autor de la novel·la La filosofia del amor i d’altres escrits.
(Catalunya, segle XIX – Lleida, segle XIX)
Escriptor. És autor de la novel·la La heroina del Segre (1882) i de l’assaig Solución de la crisis (1888).
(Catalunya, segle XVII)
Escriptor. És autor d’un manuscrit, que fou recollit a la Biblioteca Nacional de París, titulat Misceláneas históricas y políticas sobre la guerra de Cataluña, desde 1639.
(Catalunya, segle XVI – Itàlia, segle XVII)
Monjo cistercenc. És autor d’obres religioses. Residí molt de temps a Itàlia.
Traduí a l’italià algunes obres castellanes.
Dades dels Països Catalans 