(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Dinastia de pintors i escenògrafs.
El primer membre conegut de la qual fou Gabriel Planella (Barcelona, 1754 – 1824) Pintor. Practicà la decoració pictòrica de vidres i porcellanes amb elements florals.
Fou el pare de Bonaventura, Gabriel, Joan, Joaquim i Ramon Planella i Conxello.
(Barcelona, 1830 – Madrid, 1887)
Pintor i escenògraf. Deixeble de Claudi Lorenzale i dels escenògrafs Philastre i Cagé. A París treballà en els famosos obrados d’Onieurs, Cambon i Thierry.
Féu decorats per als principals teatres de Barcelona, Madrid i París. Amb Soler i Rovirosa creà la societat Soler & Pla.
(Barcelona, 5 juliol 1891 – 10 octubre 1972)
Escenògraf i pintor. Format a l’Escola d’Arts i Oficis de l’Associació Obrera i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Deixeble de F. Mirabent, M. Urgell i d’altres.
Conreà l’escenografia, però sobretot destacà com a dibuixant de paisatges rurals i de temes urbans.
Els seus dibuixos a la ploma i al xilostil són d’una gran qualitat. Per perfeccionar la tècnica del xilostil féu un viatge d’estudis a Itàlia.
(Tarragona, 2 juliol 1907 – Barcelona, 21 juliol 1997)
Escenògraf i pintor. Nebot de Salvador Alarma. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Col·laborà en la il·lustració de llibres i revistes, però sobretot es dedicà a la pintura (figures i paisatges) i a l’escenografia.
Fou el pare de Francesc Nel·lo i German.
(Barcelona, 1913 – 1992)
Pintor i escenògraf. Intervingué com a escenògraf en algunes obres representades al Teatre Nacional de Madrid.
Fou sol·licitat per fer el decorat d’El gato con botas, de Xavier Montsalvatge, representada al Gran Teatre del Liceu (1947), i per a altres representacions de tipus especial.
(Lleida, segle XIX – Barcelona, segle XX)
Pintor i escenògraf. Conreà especialment el paisatge i la natura morta.
Participà en la major part dels certàmens organitzats per l’Acadèmia Mariana de Lleida, i hi fou premiat; també exposà habitualment a Barcelona.
D’entre les seves obres cal esmentar El pont de Montsó, Florida i La font del Lleó.
(Girona, 1829 – Madrid, 16 desembre 1899)
Coreògraf, ballarí i escenògraf. Germà de Tomàs. Ja de jove es dedicà entusiàsticament a la coreografia. Actuà a l’estranger i arribà a ésser primer ballarí del Liceu.
Durant un quant temps fou mestre de ball de la família reial i acabà essent director de la coreografia del Teatro Real de Madrid. A més de dirigir les danses, projectava i dibuixava la plàstica escènica.
Així mateix, va compondre obres de caràcter coreogràfic, com ara Clorinda (1881).
(Barcelona, 19 novembre 1842 – 12 juliol 1916)
Escenògraf i pintor. Deixeble de Josep Planella.
Associat amb Urgellès de Tovar, féu decorats per a nombroses obres de teatre i revistes (Sota terra, Joan Blanques, El País de l’Olla, etc).
Realitzà els telons de boca del Liceu i del Teatre Fortuny de Reus.
A partir del 1888 treballà amb Salvador Alarma i creà l’associació Moragas & Alarma; col·laboraren conjuntament en la decoració d’obres com El camí del Sol, El comte l’Arnau, Cyrano de Bergerac, etc.
(Barcelona, 1885 – 1966)
Escenògraf. Fill de Francesc Mir i Bosch.
Treballà de jove al taller dels escenògrafs Moragas i Alarma. Destacà com a gravador i aquarel·lista.
Fou el creador de la primera publicació especialitzada en fotografia en català -“Art de la Llum” (1933-35)-.
Amb un procediment especial, que ell anomena bromotinta, féu làmines sobre obres de Dionís Baixeras i del dibuixant anglès David Roberts.
Els seus germans foren:
Francesc Mir i Escudé (Barcelona, segle XIX – segle XX) Dibuixant de planxa litogràfica.
Manuel Mir i Escudé (Barcelona, 1877 – 1931) Gravador a la pedra. Format a Barcelona, Tolosa (Llenguadoc) i París. Fou considerat el millor de la seva especialitat al seu temps.
Miquel Mir i Escudé (Barcelona, 1895 – 1968) Il·lustrador i dibuixant. Instal·lat a França (1921), s’establí després com a impressor a Barcelona. Junt amb els seus germans Francesc i Manuel formaren el taller d’arts gràfiques Germans Mir (1912).
Ramon Mir i Escudé (Barcelona, 1887 – 1973) Pintor. Premiat en diversos concursos. Residí i exposà a París i Barcelona i conreà el cartellisme.
(Manresa, Bages, 13 juny 1898 – Barcelona, 17 setembre 1990)
Escenògraf i pintor.
Treballà als tallers d’escenografia de S. Alarma, amb qui després s’associà i fundà l’empresa Alarma i Mestres (1939).
Destacà per les decoracions que féu per a obres wagnerianes al Liceu i també com a pintor de cavallet.
Fou professor a l’Institut del Teatre de Barcelona i publicà Tratado de la perspectiva.
Dades dels Països Catalans 