(les Escaldes-Engordany, Andorra)
Antiga caseria de la parròquia, a l’esquerra de la Valira, aigua amunt de la vila.
Fou destruïda el 1865 per una ensulsiada de la muntanya veïna.
(les Escaldes-Engordany, Andorra)
Antiga caseria de la parròquia, a l’esquerra de la Valira, aigua amunt de la vila.
Fou destruïda el 1865 per una ensulsiada de la muntanya veïna.
(les Escaldes-Engordany, Andorra)
Pont de construcció medieval, a l’antic camí d’Andorra la Vella a Engordany i les Escaldes.
Al costat hi havia una torre gòtica on fou signat el tractat del Pont dels Escalls (1881), que posà fi a la revolta del 1880, punt culminant de les discòrdies entre els partits andorrans.
(les Escaldes-Engordany, Andorra)
Poble, cap de la parròquia. Estès a la riba esquerra de la Valira d’Encamp. Forma un continu urbà amb Andorra la Vella i Engordany.
Predomini del sector terciari amb una forta activitat comercial. Indústria hotelera.
Té l’origen en les fonts termals romanes, que continuen aprofitades per a usos balnearis i terapèutics.
(les Escaldes-Engordany, Andorra)
Poble, al quart de les Escaldes, al peu del pic de Padern.
Unit a les Escaldes per tres ponts sobre la Valira, un dels quals és romànic.
Darrerament la població hi ha experimentat un intens creixement, a causa del corrent d’immigració que ha rebut el Principat d’Andorra,
Parròquia d’Andorra: 30 km2, 1.053 m alt, 14.395 hab (2011)

Situada al sud-est del Principat, a la vall del riu Madriu, al peu de la serra d’Enclar. Creada el 1978, forma pràcticament una conurbació amb el nucli de la capital, Andorra la Vella.
Agricultura del tabac i hortalisses. S’han extingit les indústries tradicionals del ferro i de la llana. Les fonts de riquesa actual es basen en el turisme (principalment per l’atracció dels esports d’hivern) i el comerç, causes del gran creixement demogràfic (és el segon nucli de població d’Andorra).
El cap del comú és la vila de les Escaldes. A més d’aquesta i del poble d’Engordany, la parròquia comprèn els barris del Vilar d’Engordany, Engolasters i el Ferrer, i les bordes de Ràmio i d’Entremesaigües.
En són remarcables l’església de Sant Miquel d’Engolasters, romànica, la de Sant Romà dels Vilars, pre-romànica, la parroquial de Sant Pere Màrtir i alguns ponts romànics, com el dels Escalls.
Enllaç web: Comú
(el Palau d’Anglesola, Pla d’Urgell, 6 abril 1904 – les Escaldes, Andorra, 16 abril 1978)
Metge i polític. Membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya (1932) per Tarragona. Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions.
Fou director de l’Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona (1936-39).
Després de la guerra civil s’exilià a l’Uruguai i més tard residí a Andorra.
(Barcelona, 4 maig 1891 – les Escaldes, Andorra, 1 març 1978)
Pintor. Estudià a Llotja. L’any 1912 s’hagué de traslladar a l’Amèrica del Sud des d’on anà als EUA.
Mantingué permanentment un contacte amb ambients d’artistes i quan, el 1957, retornà a Catalunya, intensificà la seva activitat pictòrica la qual se centrà en un paisatgisme d’arrel post-impressionista.
És, a més, l’autor d’escrits com Ideari artístic i d’altres, que publicà a Montpeller.