Despoblat, del terme d’Arró.
Despoblat del terme d’Arró.
Cim (2.272 m alt) de l’alineació que separa la Vall d’Aran de Comenge.
(o Arrú) Poble, situat damunt la riba dreta de la Garona. La seva església parroquial de Sant Martí és gòtica, amb un campanar de torre octagonal.
Pertanyia al terçó de Lairissa.
(aranès: Castèl-Leon) Antic castell, aturonat, a la confluència de la Garona amb el riu de Joeu.
Fou construït pel senescal de Tolosa; hi residiren els governadors francesos (1283-98) i mallorquins (1298-1313) de la Vall d’Aran. Restituïda aquesta a Jaume II de Catalunya (1313), s’hi mantingué com a centre militar i polític; el càrrec de governador general de la vall (i fins el 1327 el de batlle general) anava vinculat al de castellà de Castell-lleó.
Refet en 1318-20 i el 1589, fou la principal fortalesa dels Pirineus centrals. Al seu recer es formà l’agrupament de les bordes de Castell-lleó, després poble i municipi amb el nom d’es Bòrdes.
El 1616 el governador passà al castell de Viella, i Castell-lleó restà sense guarnició permanent. Durant la guerra dels Segadors, el 1643, fou assetjat i pres als castellans (que se n’havien emparat) per les forces catalanes, i el 1654, feta la pau entre Catalunya i Felip IV, fou pres pels francesos.
Durant la guerra de Successió, el 1706, els aranesos expulsaren del castell la guarnició francesa que s’hi havia establert, en defensa de Felip V de Borbó, i el 1719 foren els francesos els qui rendiren la guarnició filipista: aquells, en retirar-se de nou, destruïren Castell-lleó.
Proposada la seva reconstrucció el 1755, fou desestimada per l’enginyer militar Juan Martín Cermeño.
Poble (910 m alt), en un coster, a la dreta de la Garona. L’església parroquial de Sant Martí és romànica.
Vora el riu, sota el veí poble de Begòs, hi ha la central hidroelèctrica de Benòs, construïda l’any 1952, que rep l’aigua canalitzada de la Garona (des de la central de Viella pel canal de Benòs), del riu d’Et Joeu i del riu de Varradòs.
Poble (1.000 m alt), situat en un coster, a la dreta de la Garona.
L’església parroquial de Sant Roc, annexa a la de Benòs, és romànica, i conserva la pica beneitera i les fonts baptismals primitives, així com algunes escultures del segle XVII, policromades, d’estil molt popular. Sobresurt la Casa Socasau.
Pertanyia al terçó de Lairissa.
(es Bòrdes / Vilamòs, Vall d’Aran)
Reserva natural parcial, que ocupa 389 ha entre els dos municipis.
Fou declarada espai natural de protecció especial el 1987, per tal de salvaguardar la fauna forestal pirinenca dels boscs atlàntics, on es poden trobar el cabirol, l’isard, el cérvol, la marta, la marmota, el picot negre, la becada, el mussol pirinenc, el gall fer i la perdiu blanca.
(aranès: Era Artiga de Lin) Antic llogaret despoblat i santuari de la Mare de Déu d’Artiga de Lin, situats a l’esquerra del riu d’Et Joeu. El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubert i Vilac i hi ha un hotel.
La vall del riu d’Et Joeu o vall de l’Artiga de Lin, coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc.
A 1.460 m d’altitud, s’estenen els gran prats naturals del pla d’Era Artiga, on es troben la urbanitzada font d’Era Artiga i el refugi d’Et Plan dera Artiga; domina el pla el mall d’Era Artiga (2.709 m alt).
Entre el santuari i el pla d’Era Artiga es troben, al peu d’un salt d’aigua, la font d’Et Gressillon, i, envoltats de bosc, els goells d’Et Joeu, ressurgència de l’aigua de fosa de les geleres de la Maladeta.
Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 21,44 km2, 852 m alt, 250 hab (2016)
(ant: les Bordes de Castell-lleó) Situat a la zona axial pirinenca, a la confluència de les valls de la Garona i Et Joèu, a la frontera franco-espanyola. El relleu és molt muntanyós, amb diversos barrancs, afluents d’Et Joèu, que salven un desnivell de 1.200 m entre els estanys glacials de capçalera i el seu col·lector, i està cobert de prats naturals, avetars, fagedes i pinedes.
L’explotació forestal i la ramaderia (ovina i bovina) són, amb l’agricultura (escassa, de regadiu), els recursos econòmics principals.
El poble, emplaçat a la riba esquerra de la Garona, es formà a recer de la fortalesa, avui desapareguda, de Castell-lleó; l’església parroquial d’Era Mare de Diu deth Roser data del 1806.
El municipi comprèn, a més, els pobles de Benòs -central hidroelèctrica i església romànica-, Arró -església gòtica- i Begòs -església romànica-.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 