(Albocàsser, Alt Maestrat / les Coves de Vinromà, Plana Alta)
Alineació muntanyosa que separa les aigües de la rambla de la Viuda i del riu Segarra, termenal dels dos municipis.
Culmina a 939 m alt, a l’indret on s’alça l’ermita de Sant Joan Nepomucé.
Ermita del puig de Randa, situada prop d’un precipici al seu vessant meridional.
Fou edificada entre el 1394 i el 1397 per a servei dels ermitans, en especial Arnau Desbrull i Mateu Catllar, que feia anys que hi feien vida eremítica. Es reedificà entre el 1654 i el 1661, quan ja no hi residien ermitans.
El 1763 s’hi establí la congregació de Sant Pau i Sant Antoni, que residí al lloc fins a la fi del segle XIX. El 1890 fou cedida a Joaquim Rosselló i Ferrà, que hi fundà la congregació de missioners dels Sagrats Cors. El 1962 l’església i la seva residència foren ampliades i reformades.
Ermita, propera al nucli urbà.
Ermita, a l’oest de la vila, al límit amb el terme d’Inca, dedicada al Sant Crist de la Salut i del Remei. Fou beneïda el 1896 i refeta el 1955; entre el 1897 i el 1900 hi residiren uns ermitans procedents de la cel·la de Ternelles.
S’hi venera també una imatge de la Mare de Déu dels Àngels procedent del convent de Jesús, extramurs de Palma de Mallorca.
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Ermita (312 m alt), al cim de la muntanya de Sant Benet, contrafort meridional de la serra d’Irta, damunt el poble d’Alcossebre.
Ermita i caseria, 3 km a l’oest de la vila.
Cap del marquesat de Dénia, que tanca pel nord la badia de Xàbia. És una prolongació de la serra del Montgó, que forma penya-segats gairebé verticals, d’uns 100 m d’altitud.
A 163 m alt, damunt el promontori, hi ha el far de Sant Antoni.
L’antiga ermita de Sant Antoni fou erigida el 1373 per la penitent Caterina Bas a l’indret conegut actualment per la cova de la Bassota.
Sant Antoni (Almassora, Plana Alta) Ermita i caseria, a l’esquerra del Millars, aigua avall de la vila.
Sant Antoni (Betxí, Plana Baixa) Santuari (138 m alt), aturonat a l’est de la vila, prop del límit amb els municipis de Vila-real i Nules. És testimoniat ja el segle XVI. La confraria fou fundada el segle XVII.
Sant Antoni (la Granada, Alt Penedès) Caseria, al nord del poble.
Sant Antoni (Monesma i Queixigar, Ribagorça) Caseria, al sud-oest de Badies, camí de Castigaleu.
Sant Antoni (València, Horta) Raval de la ciutat, antigament anomenat l’Alcúdia de València, a l’esquerra del Túria, davant la porta de Serrans.
Sant Antoni * (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Veure> l’Ermita de Sant Antoni (caseria).
Partida i ermita (Sant Antoni), al nord-est de la vila, vora Almafrà.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
(o el Puig de Pollença) Ermita i antic monestir, aturonada al sud de la vila (a 385 m), on és venerada la Mare de Déu del Puig.
Fou construïda el 1348 pels jurats de la vila, segurament arran de la pesta negra. Vers el 1365 s’hi reuní un grup de devotes, regides per Floreta Ricomana (morta el 1388), que en fou nomenada priora, quan el 1371 fou erigit canònicament en monestir.
Després d’una època de tibantors amb el prior de Pollença, de l’orde hospitalari de Sant Joan, gràcies a la protecció del bisbe de Mallorca i del rei, rebé una butlla de Climent VI (1388) que el convertí en priorat de canongesses de Sant Agustí. Aleshores tenia 20 religioses, moltes filles de la noblesa.
Continuà amb relativa estabilitat fins al segle XVI, quan, arran de les disposicions del concili tridentí, hom volgué imposar la clausura rigorosa o l’abandonament del lloc, cosa que les monges feren forçades el 1564. El 1638 fou retornat als jurats de la vila i fou reformat en 1682-92 i sobretot el 1743, quan es reféu la cobertura del temple.
El 1917 s’hi instal·là una comunitat d’ermitans de la congregació diocesana.
Dades dels Països Catalans 