(Lleida, 11 novembre 1911 – 25 gener 1992)
Entomòleg. Fill de Pere Domènech i Roura. S’ha especialitzat en lepidòpters diürns dels quals ha reunit una col·lecció d’uns 15.000 exemplars.
Fou president de la Societat Catalana de Lepidopterologia d’ençà de la seva fundació (1978). Ha publicat en revistes especialitzades nombrosos articles sobre els lepidòrters ropalòcers.
(Calella, Maresme, 23 maig 1827 – Barcelona, 14 maig 1902)
Entomòleg i botànic.
Membre de l’Associació d’Excursions Catalana, de l’Acadèmia de Ciències i Arts, de la Institució Catalana d’Història Natural, a Barcelona, de la Societat Espanyola d’Història Natural, de la Societat Entomològica de França i de la Societat Aragonesa de Ciències Naturals.
Fundà la Societat Catalana d’Història Natural, i llegà la seva col·lecció d’Insectes de Catalunya, al col·legi dels escolapis de Sarrià i un herbari al dels jesuïtes de Barcelona.
(Barcelona, 18 maig 1876 – 18 març 1932)
Entomòleg. Des del lloc que ocupava al Museu de Ciències Naturals de Barcelona redactà nombroses memòries per a la Institució Catalana d’Història Natural.
Col·laborà a les publicacions de l’Institut de Ciències, de l’Institut d’Estudis Catalans, en la Flora de Catalunya, per a la qual féu dues monografies, l’una sobre els coleòpters, gènere Carabus, i l’altra sobre els hemípters.
(Barcelona, 1 abril 1860 – Sant Julià de Vilatorta, Osona, 15 abril 1938)
Metge i entomòleg. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de l’Institució Catalana d’Història Natural, de la qual fou president dues vegades (1906-11), i de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Secció de Ciències, del qual fou també president (1911).
Dirigí la col·lecció de la “Fauna a Catalunya”, una publicació de l’Institut de Ciències.
La seva obra més important, en col·laboració amb Pere Antiga, és el Catàleg d’Insectes de Catalunya. Himenòpters (1902-96), publicat per l’IEC.
(Torrellebreta, Osona, 11 abril 1901 – 31 març 1957)
Entomòleg. Germà de Joaquim, Lluís i Conrad. Del 1932 al 1957 fou recol·lector i més tard conservador d’antròpodes del Museu de Zoologia de Barcelona. Professor de l’Escola Superior d’Agricultura.
Especialista en himenòpters, té dedicades algunes espècies d’insectes d’aquest ordre.
És autor, entre altres treballs, de Caràbids de la comarca de Vic i Montseny… (1922) i Les zoocecídies de les plantes de Catalunya (1936), extensa monografia de les cassanelles catalanes.
(Valls, Alt Camp, 8 octubre 1907 – Barcelona, 29 juny 1999)
Entomòleg. Es llicencià en farmàcia (1935) a la Universitat de Barcelona. Fou un dels primers especialistes mundials en algunes famílies de coleòpters (Tenebrionidae i Anoblidae) i de la fauna cavernícola i n’ha descrit més de 350 novetats.
Des del 1966 dirigí el Museu de Zoologia de Barcelona. Ha estat numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, ex-president de la Institució Catalana d’Història Natural, professor de la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona i membre de nombroses societats científiques internacionals.
La seva producció científica comprén més de 350 treballs d’investigació. Fou homenatjat (1981) per la diputació provincial de Barcelona i amb aquest motiu hom publicà, aplegats, els seus treballs biospeològics: Francesc Español: 50 anys d’obra bioespeleològica.
El 1982 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 