(València, 1965 – 1981)
Equip d’artistes. Anomenat de bon començament Crònica de la Realitat, integrat per Rafael Solbes, Manuel Valdès i Joan Antoni Toledo, que se’n separà.
La seva pintura assumí la problemàtica de l’home elaborada amb un llenguatge manllevat bàsicament de la publicitat i els mitjans de comunicació i dotada d’una evident intenció satírica.
(Catarroja, Horta, agost 1915 – 2003)
Banda musical còmica. Solia actuar en places de toros, sovint en combinació amb toreros còmics. La indumentària gira entorn de la caricatura del vestit d’etiqueta.
El seu recurs principal consisteix a fingir desobediència a les ordres del director.
Ha fet nombrosos viatges i actuacions arreu del món.
(Elx, Baix Vinalopó, febrer 1965 – 1975)
Grup de pintors. Fou integrat en un principi per Antoni Coll, Sixt Marco (Sixto), Joan R. Garcia i Castejón i Albert Agulló. La seva primera exposició tingué lloc a la ciutat d’Alacant (1966) i des d’aleshores foren continues arreu de l’estat.
L’any 1969 fou convidat a la II biennal internacional de Merinhac (Gascunya) i des de llavors s’hi produí una reestructuració i començaren les EX-PO (exposicions de campanya popular).
Les seves temàtiques eren de tipus social, amb una denúncia del món tecnificat amb la presentació de situacions conflictives i ruptures internes. Posteriorment, i amb la marxa de Castejón (1971), els seus membres recorregueren diversos camins artístics.
Hi ha obres seves a diversos museus dels Països Catalans.
(Mallorca, 1962 – 1963)
Grup artístic. Format per l’escultor mallorquí Francesc Barceló i diversos pintors anglesos, australians, canadencs, francesos, italians i, principalment, nord-americans, tots residents a Deià i a Sóller.
Es presentà a les Galeries Quint, de Palma de Mallorca (agost 1962) i significà la manifestació més important de l’art no figuratiu a les Illes Balears.
Malgrat que aviat es disgregà, tingué una gran influència a Mallorca.
(Perpinyà, 1923 – )
Entitat literària creada per la Colla del Rosselló, al capdavant de la qual hi havia Horaci Chauvet.
Des del 1924 ha organitzat anualment, els darrers dies de maig, els Jocs Florals de la Ginesta d’Or al Teatre Municipal de Perpinyà o a la sala Aragó de la casa de la ciutat, en els quals és admesa la participació en llengua catalana i francesa. Consta de 22 mantenidors.
La primera celebració, que tingué lloc el 1924, coincidint amb el sisè centenari dels Jocs Florals de Tolosa de Llenguadoc, adquirí un relleu extraordinari, ateses les circumstàncies per què passava la cultura catalana durant la dictadura de Primo de Rivera.
Aquests Jocs Florals han facilitat algunes revelacions importants, com la del poeta Jordi Pere Cerdà.
(Pollença, Mallorca, 1880 – )
Entitat financera. Fundada per Guillem Cifre de Colonya, que també fundà a Pollença la Institució Lliure d’Ensenyança, una de les fites més destacables de la pedagogia a Mallorca.
Des de la seva creació, i reiterant la personalitat del seu fundador, ha mantingut una especial atenció a l’obra social i cultural, gestionada des del 1991 per la Fundació Guillem Cifre de Colonya.
Fins els anys 1960 mantingué una sola oficina a Pollença, i els 1970 i 1980, amb l’obertura d’oficines a Alcúdia, el Port d’Alcúdia i Palma, inicià una moderada expansió en l’àmbit insular, tant en l’aspecte financer com d’obra cultural i social.
Ha estat pionera en l’estudi d’alternatives per a instaurar l’estalvi ètic.
Enllaç web: Colonya – Caixa Pollença
(València, 1929 – )
Entitat professional. Constituïda oficialment el 1930. La seva jurisdicció s’estén a les províncies de València, Alacant, Castelló, Albacete i Múrcia i té col·legiats d’altres indrets.
Radica en un edifici inaugurat el 1967, on sobresurten els relleus del vestíbul, de Jaume de Scals, i els de la façana, d’Amadeu Gabino.
Veure> Núria, Club Alpí (entitat esportiva de Barcelona, 1932- ).
(Palma de Mallorca, 1851 – )
Societat recreativa. Fundada per fusió del Casino Balear (fundat el 1840) amb el Liceu Mallorquí (fundat el 1849). Instal·lat a l’antic solar del convent de Sant Domènec, representà l’esforç ascendent de la burgesia enfront de l’aristocràcia, que no s’hi integrà fins al començament del segle XX.
L’edifici, que té un saló decorat per Anckerman (1884), fou reformat el 1913 per l’arquitecte Miquel Madorell. Té una biblioteca relativament important, ampliada per Josep M. Quadrado.
La secció filharmònica tingué èpoques brillants, amb presidents com Antoni Noguera. A la secció literària, creada el 1894, figuraren, entre altres Joan Alcover i Miquel dels Sants Oliver.
Les èpoques de major prosperitat han estat lligades als ingressos procedents del joc.
El seu antic edifici és actualment seu del Parlament Balear.
(València, 1894 – )
Associació cultural. Creada per un grup d’artistes que s’instal·laren en un local del carrer de les Avellanes.
Constituïda la primera junta directiva, presidida pel pintor Joaquim Agrassot, es domicilià a la Casa-palau d’Ausiàs Marc al carrer de Capillers, on passà al carrer de la Pau poc temps abans de l’Exposició Regional Valenciana del 1909, on tingué un paper important. El 1912 Joaquim Sorolla hi creà el grup Joventut Artística, al qual pertangueren els principals artistes del moment.
Després de la guerra civil de 1936-39 s’instal·là al domicili actual, a la plaça de Marià Benlliure.
Té sala d’exposicions i biblioteca, i organitza classes de dibuix; hom hi dóna conferències i hi edita publicacions. Té en propietat obres d’importants artistes valencians.
Dades dels Països Catalans 