Arxiu d'etiquetes: entitats

Patronat de l’Obrer

(Barcelona, 1879 – segle XX)

Associació confessional catòlica d’ajuda als treballadors. Fundada sota el mecenatge del marquès de Comillas.

Pretengué bàsicament d’evitar la descristianització de la massa obrera i per això intentà aplegar unes activitats socials, com és ara l’establiment de centres de col·locació, d’escoles per a obrers, l’ajuda als obrers malalts, etc, amb cursets de catequesi, celebracions religioses, conferències, etc.

El Patronat Obrer de Barcelona edità “El Obrero Católico” (1884) i “El Patronato del Obrero” a partir del 1893, i el seu nombre de socis arribà al miler el 1892. Fou un organisme en un cert sentit paral·lel als cercles d’obrers catòlics organitzats per Antoni Vicent.

A Mallorca un Patronat Obrer fou fundat el 1907 pel jesuïta Guillem Vives a partir de la Congregació Mariana de Seglars Catòlics. Assolí una certa vitalitat en 1912-13 en impulsar la formació de sindicats d’ofici i posteriorment la Federació Obrera Catòlica de Mallorca (1916). Aquesta, però, el 1919 es desvinculà totalment del Patronat.

Patronat Català Pro-Europa

(Catalunya, 1982 – )

Entitat consorciada. Fundada amb l’objectiu de promoure i coordinar activitats d’informació sobre la Unió Europea vetllant pels interessos de Catalunya.

Fou creada per la Generalitat de Catalunya, amb la qual manté un règim de consorci i col·laborà en tots aquells departaments d’aquesta institució relacionats per la seva activitat amb la Unió.

La seu central és a Barcelona; té delegacions a Tarragona, Girona i Lleida, i és representada també a Brussel·les.

Organitza cursos de formació de funcionaris europeus i ofereix els serveis Europa 93 sobre el mercat interior, programes educatius i científics, i sobre el sector agrari.

En fou secretari general Carles Gasòliba i Böhm.

L’any 2007 es refundà en el Patronat Catalunya Món.

Palestra

(Barcelona, 10 abril 1930 – 1938)

Entitat catalanista, fundada per Josep Maria Batista i Roca. L’objectiu de la qual era promoure un moviment de la joventut catalana per al seu millorament en els aspectes moral, intel·lectual, social i físic.

Dirigida per Pompeu Fabra, emprengué una campanya de conferències i de cursets i organitzà cercles d’estudi, debats, etc.

De tots els òrgans de treball de Palestra, sobresortiren els Cercles d’Estudi polítics, econòmics i culturals. El departament d’Acció Patriòtica organitzà conferències i aplecs comarcals, com el de Balaguer i el de Cambrils.

Al si de Palestra hi havia encara l’Estol de Follets (nois de 8 a 12 anys), dues seccions de Minyons de Muntanya (de 12 a 18 anys) i una de Guies Excursionistes (de més de 18 anys), així com la secció d’aviació Els falziots, i el Club Mare Nostrum, d’esports marítims.

Orquestra Simfònica de Barcelona

(Barcelona, 23 octubre 1910 – 1942)

Agrupació musical fundada per Joan Lamote de Grignon, que en fou el director.

Era formada per vuitanta instrumentistes, dedicà una especial atenció a la música catalana i actuà a diverses ciutats del Principat i al Palau de la Música Catalana. Amb intervals d’activitat, actuà fins l’any 1942.

Posteriorment han emprat aquest nom algunes formacions orquestrals ocasionals per a l’enregistrament de discs.

Orquestra Pau Casals

(Barcelona, 13 octubre 1920 – 1938)

Agrupació simfònica fundada per Pau Casals, que la dirigí habitualment. Feia els seus concerts al Palau de la Música Catalana.

Hi col·laboraren gran músics de fama internacional i estrenà obres d’autors com Felip Pedrell, Jaume Pahissa, Juli Garreta i Eduard Toldrà.

Fou una de les millors orquestres del moment i donà a conèixer moltes obres clàssiques. Havia de fer la inauguració de l’Olimpíada Popular del 1936, que al final fou suspesa pel començament de la guerra civil.

Orquestra de Cambra del Teatre Lliure

(Barcelona, 7 novembre 1985 – 2003)

Orquestra. Fundada per Josep Pons, Jaume Cortadellas i Lluís Vidal, a iniciativa de Fabià Puigserver i amb seu al Teatre Lliure.

Concebuda com a orquestra estable i consagrada a la música del segle XX, a més de la funció de suport musical a les produccions del Teatre, la seva programació es fonamentava en temes monogràfics d’autors, escoles o èpoques, estructurats per temporades anuals.

El 1991 aparegué el seu primer enregistrament, amb música de Manuel de Falla. La seva activitat discogràfica s’amplià amb monogràfics dedicats a diversos autors. Hi col·laboraren, a més, solistes de gran renom, i féu diverses actuacions a França i Anglaterra.

Poc després d’iniciar-se la nova etapa del Teatre Lliure cessà la seva activitat al final de la temporada 2002-03. Rebé el premi Nacional de música a l’intèrpret de música contemporània (1990) i el premi Ciutat de Barcelona del 1992 per la seva tasca de difusió musical.

Orientació Catòlica i Professional del Dependent

(Catalunya, 1943 – )

(OCPD) Entitat. Iniciada pel sacerdot Amadeu Oller per a la formació professional i religiosa dels dependents del comerç i de la indústria, bo i utilitzant els mètodes de treball de la Federació de Joves Cristians de Catalunya d’on procedien els primers militants de l’entitat.

Creà unes escoles mercantils, cooperatives de consum i d’habitacles, l’Escola d’Assistents Socials.

Malgrat les circumstàncies dugué a terme una acció quasi sindical, inspirant-se en les ACLI italianes (Azione Cattolica di Laboratori Italiani), impulsades pel cardenal Montini.

Publicà la revista quinzenal “Tribuna” (1946-48), que fou suspesa, i la revista mensual “Radar social”, que fou el portaveu de l’entitat.

Orfeó Lleidatà

(Lleida, 31 març 1861 – )

Agrupació coral. Té el seu precedent en l’Orfeón Leridano (1861). Al començament del segle XX adoptà la denominació catalana.

Ha estat dirigit pel mestre Gelambí, per Antoni Virgili i Piñol i pel seu fill Lluís Virgili i Farrà.

L’Orfeó ha realitzat una tasca de formació musical notable. Des del 1963 ha organitzat cursos internacionals de direcció coral i de pedagogia musical. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Enllaç web: Orfeó Lleidatà

Orfeó Gracienc

(Gràcia, Barcelona, 1904 – )

Societat coral. Fundada per Joan Balcells, que la dirigí fins al 1936. La labor d’Ernest Cervera i de Pere Jordà com a adjunts donà un nou impuls a la societat coral.

El local social ha estat un marc de notables concerts simfònics i de cambra i de representacions escèniques.

A partir del 1917 publicà la revista musical “Orfeó Gracienc”.

Acabada la guerra civil reprengué les seves activitats sota la direcció d’Antoni Pérez i Simó.

Enllaç web: Orfeó Gracienc

Orfeó de Sants

(Sants, Barcelona, desembre 1901 – )

Agrupació coral. Fundada per Estanislau Mateu. Del 1936 al 1958 fou dirigit per Antoni Pérez i Moya, que el convertí en una agrupació notable. Aquesta labor ha estat continuada per Elisard Sala, Enric Ribó i M. Tous (directora des del 1985).

Al seu local social se celebren representacions teatrals promogudes per l’Escola de Teatre de Sants, creada pel mateix Orfeó, i altres manifestacions culturals.

Enllaç web: Orfeó de Sants