(Barcelona, 1956 – 1962)
Formació teatral. Fundada per Miquel Porter i Ricard Salvat; s’especialitzà en la improvisació d’escenes sobre temes suggerits pel públic: problemes laborals, generacionals, etc.
Realitzà també muntatges de texts, com Mara Atam i Els espies, de Ricard Salvat.
Sovint es veié obligada a treballar en la il·legalitat.
(Barcelona, desembre 1976 – )
Companyia teatral que funciona en règim de cooperativa, i inicialment ubicada al barri de Gràcia. Caracteritzada pel seu eclecticisme i pel predomini en el seu repertori d’autors universals, ha tingut importants directors i actors.
El 1988 es constituí en fundació amb el nom de Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona i gestiona les activitats del Mercat de les Flors de Barcelona des del 1995, any en què signà amb les principals institucions catalanes un conveni per traslladar-se a un nou espai ubicat al Palau de l’Agricultura de Montjuïc i que es coneix com a Ciutat del Teatre.
Enllaç web: Teatre Lliure
(Barcelona, 21 març 1966 – vers 1970)
Formació teatral fundada per diverses persones antigament vinculades a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Inicià l’operació coneguda com a off-Barcelona tot endegant una temporada teatral a l’Aliança del Poble Nou.
Hom hi creà un grup dedicat al teatre juvenil, i que fou batejat amb el nom de L’Òliba.
Es distingí com a director Francesc Nel·lo, i com a escenògraf, Fabià Puigserver.
(Barcelona, 1962 – 1970)
(TEC) Formació teatral. Mostrà sempre un gran eclecticisme a l’hora de programar, i mantingué una gran activitat durant els cinc primers anys d’existència: Homes i no, de Manuel de Pedrolo, Aquí al bosc, de Joan Brossa, Les arrels, d’Arnold Wesker, Els justos, d’Albert Camus, etc.
Excel·liren, entre els seus directors, Francesc Balaguer, Josep M. Minoves, Vicenç Olivares i Modest Sala, i entre els actors Aleix Aixelà i Maria Eulàlia Arqué.
(Barcelona, 1954 – segle XX)
Grup d’artistes. Format per Marc Aleu, Modest Cuixart, Josep Guinovart, Jordi Mercadé, Jaume Muxart, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats.
Malgrat que tingué una existència molt efímera, té l’interès d’haver aplegat alguns dels noms més destacats de la nova avantguarda catalana de postguerra.
(Salt, Gironès, 1977 – )
Grup de teatre. Durant els quatre primers anys actuà com a grup amateur, i es consolidà amb diverses obres de Strindberg, Plaute, Sirera, Molière, Kafka, Kundera, Goethe, etc.
L’any 1992 féu temporada al Mercat de les Flors i participà al Festival Internacional de Teatro de Caracas.
(Catalunya, 1968 – ? )
Grup artístic. Era integrat per Josep Maria Mañà (n 1949), Alexandre Ferrer (n 1948) i Francesc Casademont (n 1948).
Treballaren d’una manera col·lectiva, lluitant per fugir dels mitjans de comunicació merament comercials.
Un dels seus treballs més característics fou l’acció dins les escoles.
(Barcelona, 1882 – segle XIX)
Societat obrera de tipògrafs. Fou una escissió de la Societat Tipogràfica de Barcelona feta pels anarquistes que no pogueren dur aquesta a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola.
Reuní dirigents importants, com Josep Llunàs i Pujals, Eudald Canivell, Antoni Pellicer i Paraire, Pere Esteve, Anselmo Lorenzo, etc.
El seu òrgan de premsa fou “La Asociación” (setembre 1883 – juliol 1889), dirigida per Canivell.
(Barcelona, març 1820 – desembre 1820)
Societat. Les finalitats de la qual eren de difondre les llums, consolidar el sistema (constitucional) i aterrar-ne els enemics; el seu principal animador fou fra Lluís G. Oronoz. Els seus membres s’oferiren per a formar el primer batalló de milícies nacionals.
La societat es féu càrrec corporativament de la defensa de l’obra de Llorente Proyecto de una Constitución eclesiástica, de la qual s’encarregà Joan B. Grassot. Pel novembre de 1820 instauraren càtedres d’ideologia i de dret natural.
No hi ha notícies de la societat després de l’empresonament d’Oronoz, acusat de connivència en l’intent republicà de G. Bessières.
(Barcelona, 1887 – 1935)
Entitat. Constituïda per un grup de metges i farmacèutics de Barcelona de marcades creences catòliques. Es dedicà a defensar l’ortodòxia catòlica en tots els actes relacionats amb la medicina.
A partir del 1898 publicà una revista titulada “El Criterio Católico en las Ciencias Médicas”, que era una continuació d'”El Sentido Católico en las Ciencias Médicas”, que havia aparegut del 1879 al 1888.
El primer president de la societat fou Joan Samada i Auger, si bé l’inspirador era Jordi Anguera i Caylà, que fou també el censor de la revista. El secretari de redacció i un dels autors més constants fou Blanc i Benet.
Després de la guerra civil reprengué les activitats, si bé amb menor repercussió pública, amb el nom d’Hermandad Médico-Farmacéutica de San Cosme y San Damián.
Dades dels Països Catalans 