Arxiu d'etiquetes: editors/es

León i Roca, Josep Lluís

Deixa un comentari

(València, 29 octubre 1916 – 20 juny 2007)

Escriptor i editor. El seu treball d’investigació se centrà especialment en la vida valenciana del segle XIX.

Escriví les novel·les Cala preciosa (1942) i Los Romeu, premi València de Literatura del 1954. Publicà alguns llibres referits a la vida i obra de l’escriptor Blasco Ibáñez: Blasco Ibáñez y la Valencia de su tiempo (1967), Vicente Blasco Ibáñez (1967), Blasco Ibáñez: Política i periodisme (1970) i recopilà i prologà els articles que integren el llibre pòstum de Blasco Ibáñez Crónicas de Viajes (1968).

El 1973 reedità en edició facsímil l’obra de Constantí Llombart, Los fils de la Morta-Viva.

Gelabert i Llabrés, Pere Josep

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1798 – 13 abril 1866)

Editor i director d’“El Genio de la Libertad” i d’“El Isleño” (1857-98), òrgans del partit progressista de Mallorca.

Fou el pare de Pere Josep Gelabert i Pol, el qual heretà i continuà el negoci.

Castillo, Hernando del

7 Respostes

(Segòvia ?, Castella, segle XV – València ?, segle XVI)

Llibreter i editor. El 1509 constituí una societat a València amb l’impressor Cristòfor Cofman i amb Llorenç Ganoto per publicar el Cancionero general (1511) compilat per ell.

El recull, constituït predominantment per texts en llengua castellana, revela un dels primers corrents de castellanització de la societat valenciana de l’època.

Dedicà l’edició al comte d’Oliva Serafí de Centelles.

Casp i Verger, Francesc Xavier

6 Respostes

(Carlet, Ribera Alta, 7 octubre 1915 – València, 11 novembre 2004)

Escriptor i editor. Germà de Vicent. Representant i primer capdavanter del grup d’escriptors valencians de la generació de postguerra. Publicà les seves primeres poesies a la revista “El Vers Valencià”, de Josep M. Bayarri, de qui fou deixeble.

La seva poesia es manté en la continuïtat de la poesia dels anys 1930, influenciada pel post simbolisme francès. Els seus llibres de poemes publicats són: Volar… (1943), A l’aire del cor i del seny (1944), La inquietud en calma (1945), Jo sense tu (1948), On vaig, Senyor? (1949), Aires de cançó (1950), Goig (1953), Esparses (1953), Home (1957), Jo, cap de casa (1962), D’amar-te, Amor (1963), Silenci (1970) i Schumann, el piano y yo (1996, pòstuma). Dins el gènere narratiu, és autor del recull de contes Proses en carn (1953).

L’any 1943 va fundar l’editorial Torre de València, amb Miquel Adlert i Noguerol. Fou un dels fundadors de la revista literària no autoritzada “Esclat”. El 1950 obtingué la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Perpinyà.

Representà, en els anys posteriors immediats a la guerra civil, la continuïtat de la cultura catalana al País Valencià a través de les tertúlies literàries organitzades per ell a València, però durant la transició, canvià d’actitud i ingressà al partit Unió Valenciana. Fou elegit diputat a les Corts Valencianes el 1982.

Fou un dels principals defensors del secessionisme lingüístic i representà aquest sector com a membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, creada el 2001, càrrec que dimití l’any següent.

Carceller, Vicent Miquel *

Deixa un comentari

Veure> Vicent Miguel i Carceller  (escriptor i editor valencià, 1890-1940).

Barutell, Miquel Berenguer de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XV – segle XVI)

Editor. Cosí i gran admirador de l’escriptor Francesc Moner.

En féu editar les obres el 1529, encapçalades amb un pròleg seu que ha permès de conèixer algunes dades biogràfiques sobre Moner.

Almudévar, Onofre

Deixa un comentari

(València, segle XVI)

Editor i poeta. El 1561 reedità el Llibre de les dones de Jaume Roig i edità per primera vegada un conjunt de poemes satírics valencians del final del segle XV precedit d’un pròleg on defensa el català com a llengua de cultura i exhorta els valencians a no abandonar-lo.

És autor, també, de tres sonets en castellà inclosos en la Crónica de Valencia de Rafael Martí de Viciana (1564) i d’una Instrucción para saber devotamente oir misa (1571).

Albertí i Morey, Josep

1 Resposta

(Capdepera, Mallorca, 8 juny 1950 – )

Poeta i editor. Capdavanter de l’avantguarda poètica de les Illes Balears. Després d’obtenir el 1970 el premi Blanquerna de Manacor amb Modus vivendi (1971), ha publicat Aliorna (1974), Era plena de canoes (1977), Poemes d’aire condicionat (1979) i Cutis (1980).

Molt lligat a les arts plàstiques, ha col·laborat en happenings, exposicions i treballs de vídeo, sobretot a través del “Taller llunàtic”.

Fundador de les publicacions “Neon de suro” i “El correu de Son Coc” ha exercit la crítica i de polemista en diverses publicacions catalanes i a “El Viejo Topo”.

Aguilar i Lara, Pasqual

Deixa un comentari

(Carcaixent, Ribera Alta, 1836 – València, 1895)

Llibreter i editor. Nascut en una família de teixidors, aconseguí d’obrir una llibreria a València que li serví de base per a encetar una important activitat com a editor.

Aconseguiren notorietat les seves edicions de temes mèdics i, sobretot, les seves col·leccions populars. Va fer imprimir el Diccionari valencià-castellà de Josep Escrig, en edició preparada per Constantí Llombart.

Agel i Barrière, Guillem

1 Resposta

(Tuïr, Rosselló, 26 setembre 1752 – 13 març 1832)

Impressor i editor. Mestre de l’escola de Tuïr, féu d’empresari de les representacions teatrals que se celebraren a benefici de l’església de Tuïr i que reuní els dramaturgs més importants de l’escola.

Estampà diverses obres literàries i edità, entre d’altres, el Calendari curiós i útil almanac rossellonès (1792).

Fou un partidari convençut de la Revolució Francesa i fou empresonat (1800-01).