Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Perpinyà, catedral de

(Perpinyà, Rosselló)

Temple principal del bisbat de Perpinyà. Coneguda com a Sant Joan el Nou, s’inicià el 1324, com una església de tres naus, fou represa a partir del 1433 amb nau única, i consagrada el 1509 (com a catedral el 1601, en detriment de la seu d’Elna).

De molt belles proporcions, les voltes reposen damunt els pilars de les capelles que serveixen de contraforts interiors; la portalada és del segle XVIII. A l’interior cal fer esment de la pila baptismal de marbre pre-romànica i de la capella de la Verge de la Magrana, impulsada per Sança de Nàpols, així com de diversos retaules com el neoclàssic de Claudi Ferrat.

La porta romànica del costat sud, en marbre de Ceret, decorada amb un important Crist de Majestat i quatre apostols, es pot relacionar amb l’art de Ramon de Bianya; sortint per la capella de la Magrana, hi ha l’excepcional sala capitular, atribuïda a Guillem Sagrera, i la galeria visible de l’antic claustre-cementiri.

Peretó, basílica de son

(Manacor, Mallorca Llevant)

Basílica paleocristiana, al nord-est de la ciutat, dins la possessió i antiga cavalleria de son Peretó excavada el 1912 per Joan Aguiló i una de les més ben conegudes de l’illa.

És de planta rectangular, amb tres naus, pavimentada amb mosaics (conservats en part al Museu de Manacor), és precedida per una sala amb un baptisteri central, amb piscina en forma de creu.

Tenia adossades cambres d’ús incert i la voltava una necròpoli contemporània. El conjunt fou edificat vers la fi del segle V o ja dins el VI.

Mallorca, catedral de

(Palma de Mallorca)

Temple principal de la diòcesi de Mallorca. Començada a construir a mitjan segle XIII i continuades les obres fins al començament del segle XVII. Hi treballaren importants arquitectes: Jaume Mates, Guillem ses Oliveres i Pere Morei (segle XIV), Pere Massot, Llorenç Tosquella, Guillem Sagrera, Joan Sagrera i Arnau Piris (segle XV), a més dels Sagrera i els Vilasolar, al segle XVI.

La porta principal de la catedral, del final del segle XVI, és de Miquel Vergés i, entre el 1852 i el 1887, Peyronet treballà en la façana principal. Antoni Gaudí també intervingué, al començament del segle XX, en certes reformes interiors.

El conjunt és una magnífica planta de 121 m de fons per 51 d’ample i 62 d’alçada màxima. Presenta tres naus, la central més alta que les laterals. Un airós sistema de contraforts majors i menors aguanta la gran fàbrica pètria, que presenta arcbotants dinàmics que contraresten l’impuls de les voltes.

Les figures de sant Pere i sant Pau i la imatge de la Verge al mainell (avui al Museu) de la façana del Mirador, la més gòtica, són obra de Guillem Sagrera, l’arquitecte més important que ha donat Mallorca.

Fornells -Menorca-

(es Mercadal, Menorca)

Poble (12 m alt), situat a la vora nord-oest de la badia o port de Fornells, el més important de la costa de Tramuntana, al nord del cap de Fornells.

Port protegit dels vents gràcies a la longitud (5 km) i l’amplada (2 km) de la badia, al fons de la qual hi ha un sector de platges i d’aiguamolls, amb unes salines. Dins el port hi ha tres illes: Gran o de ses Sargantanes, des Revells i Petita o des Porros.

L’origen és una fortificació (en resten les runes) construïda al segle XVIII per Felip IV. Esdevingué poble de pescadors i té molta anomenada la llagosta.

La poca profunditat del port el fa útil només per a petits vaixells de pesca i d’esplai. Gràcies a la bellesa del lloc, és un dels centres turístics de l’illa, amb una important indústria hotelera. L’església actual de Sant Antoni Abat és del 1800.

Recentment ha estat descoberta, i l’han començada a excavar, la basílica paleocristiana del port de Fornells, al fons de la badia, d’una sola nau, amb absis de la mateixa amplada, circular a l’interior i recte a l’exterior.

Fontcalçada *

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Veure> Sant Llorenç de Fontcalçada  (capella).

Fadrí, el

(Plana Alta)

Nom popular donat al campanar de la catedral de la ciutat de Castelló de la Plana.

Costurera

(Balones, Comtat)

Despoblat de la vall de Seta. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs del marquesat de Guadalest (tenia 15 focs el 1602), agregat a la parròquia de Benimassot en esdevenir rectoria de moriscs.

Una inscripció aràbiga procedent de l’antiga mesquita de Costurera fou traslladada a Benimassot.

En resta l’antiga fortificació, coneguda com a castell de Costurera (o de Seta).

Cornellà de Conflent, monestir de

(Cornellà de Conflent, Conflent)

Canònica agustiniana (Santa Maria de Cornellà) fundada com a priorat l’any 1097 per Guillem II, comte de Cerdanya, complint la voluntat del seu pare Guillem I.

El temple, construït al segle XII i reedificat als segles XIII i XIV, té tres naus i cinc absis; conserva un campanar llombard, restes d’un primitiu claustre d’arcs sense columnes i amb capitells esculturals, del segle XI.

És remarcable el monumental timpà del segle XII, un retaule signat de Jaume Cascalls (1345), interessants ferros romànics a la porta del temple, dues imatges de la Mare de Déu, romàniques, i la primitiva imatge de la Mare de Déu del Pessebre, de Cuixà, molt restaurada.

Cocó, es

(Lloseta, Mallorca Raiguer)

Oratori, on segons la tradició fou trobada la Mare de Déu de Lloseta.

Cel·la, la * -Mallorca-

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Altre nom de l’antiga cel·la de Ternelles.