Arxiu d'etiquetes: edificis civils

Benilloba (Comtat)

3 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 9,5 km2, 520 m alt, 789 hab (2014)

Situat a banda i banda del riu de Frainos, que travessa el terme en direcció sud-nord i que s’uneix amb les aigües del barranc de Seta, límit septentrional del terme. El relleu del territori és lleugerament accidentat per un conjunt de petits turons, com els de la Pedrera o la Condomina.

Les terres de conreu s’estenen per gairebé la totalitat del terme; hi predomina el secà (cereals, olivera, ametller i vinya). Al municipi també hi ha algunes indústries, com la tradicional del tèxtil. La població, després d’algunes oscil·lacions, ha iniciat durant l’última dècada del segle XX un clar descens.

La vila, d’origen islàmic, és a la riba dreta del Penàguila; hi destaquen l’antic palau senyorial i l’església parroquial de Santa Maria, d’estil neoclàssic, construïda al tombant del segle XVIII i al començament del XIX.

Enllaç web: Ajuntament

Aspres, hospital dels

Deixa un comentari

(Àger, Noguera)

Antic hospital de la vila. Construït a la fi del segle XI; el 1101 fou dedicada l’església de Sant Nicolau, adjunta a l’hospital.

Aragó, caseta de n’ -Mallorca-

Deixa un comentari

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Edifici en ruïnes, situat al cim de la mola de s’Escop (926 m alt), on Francesc Aragó dugué a terme medicions del meridià entre Barcelona i les illes Balears, l’any 1808, per tal de servir de base al nou sistema mètric.

Antella (Ribera Alta)

9 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 17,39 km2, 47 m alt, 1.343 hab (2014)

Situat a l’esquerra del Xúquer, a l’extrem de les darreres elevacions de la serra d’Alèdua. A la zona muntanyosa del terme hi ha algunes pinedes i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, bàsicament tarongers, que s’alimenta d’aigua de la sèquia reial del Xúquer i domina sobre el secà. Tanmateix la població ha experimentat darrerament una important devallada.

El poble, que conserva restes del palau senyorial, va néixer per l’agrupament dels habitants de la Xarquia, avui un despoblat, preocupats per les constants inundacions del Xúquer. L’església parroquial, de començaments del segle XVIII, és d’estil barroc xorigueresc.

Enllaç web: Ajuntament

Alqueria de Sanç, l’

2 Respostes

(Penàguila, Alcoià)

Antic llogaret, a un quilòmetre de la vila. Habitat per moriscs fins a l’expulsió del 1609 (en aquella data era habitat per tres famílies).

Actualment ha estat convertit en un palau amb un jardí anglès construït sobre un gran terraplè a l’aiguavés de la serra de Penàguila.

Alqueria Blanca, s’ -Mallorca-

5 Respostes

(Santanyí, Mallorca Migjorn)

Poble, situat al nord del terme. És una població desnivellada, que ocupa, tot i la seva poca altitud, una protuberància del primer massís de les serres de Llevant (el puig de Consolació) a mig camí de Portopetre.

El segle XIV era una extensa possessió i a la fi del segle XVI, començà a establir-se població (d’aquesta primera època és la torre d’En Timoner, amb finestres renaixentistes).

El 1805 fou acabat l’oratori que esdevingué, el 1850, església sufragania de Santanyí; el 1863 fou acabada la nova església, que esdevingué parroquial el 1913.

Almudaina de Mallorca

12 Respostes

(Palma de Mallorca)

(o la Suda de Mallorca)  Alcàsser dels valís de Mallorca. Després de la conquesta de l’illa (1229), l’edifici fou reformat per fer-ne residència reial.

Se’n destaquen la façana de migdia, amb torres laterals i arcuacions gòtiques, el pati del Rei, amb restes gòtiques, i la capella de Santa Anna (segle XIV). Fou l’antiga seu de l’audiència territorial i després de la capitania general.

Actualment s’anomena Palau de l’Almudaina i està situat just al costat de la catedral de Palma.

Almàssera (Horta)

8 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 2,85 km2, 10 m alt, 7.293 hab (2014)

Situat en plena horta, ocupa un territori completament pla, a 5 quilòmetres al nord de la ciutat de València.

L’agricultura, totalment de regadiu, que aprofita aigües de les sèquies de Rascanya i de Montcada, és la gran font d’ingressos del municipi. A part de les hortalisses, el conreu típic és la xufla. Altres activitats econòmiques són la ramaderia estabulada i la indústria, principalment de porcellana. La immigració, procedent sobretot de la Manxa, ha provocat un creixement constant de la població.

El poble, una antiga alqueria d’origen islàmic, conserva el palau senyorial, del segle XVII. L’església parroquial és d’estil neoclàssic.

Dins el terme hi ha més de dues-centes alqueries, típiques de la zona.

Enllaç web: Ajuntament

Albalat dels Sorells (Horta)

5 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 4,6 km2, 10 m alt, 3.937 hab (2014)

(o de Mossèn Sorell, ant: Albalat de Codinats) Situat al nord de València, entre la mar i els turons que limiten l’Horta a ponent.

L’agricultura de secà i principalment el regadiu (blat, tarongers, patates, llegums i hortalisses), alimentat amb aigua de la sèquia de Montcada, i una certa industrialització (materials de construcció, conserves vegetals, caixes d’embalatge), que s’ha incrementat els darrers anys, constitueixen les principals fonts de riquesa del municipi. Àrea comercial de València.

La vila, emplaçada sobre l’antiga carretera de València a Barcelona, era un antic rafal musulmà, conserva l’antic palau senyorial, construït als segles XV-XVI, flanquejat per quatre torres i un pati interior gòtic. L’actual església parroquial és del segle XVIII.

Aielo de Malferit (Vall d’Albaida)

10 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 27,08 km2, 282 m alt, 4.657 hab (2014)

Situat al vessant meridional de la serra Grossa, des de la Serralada fins a prop del port de l’Olleria. La part del territori no conreada és coberta de boscos de pins i, especialment, de brolla i garrigues.

L’agricultura de secà i el regadiu, que aprofita aigua procedent del riu Clariano, juntament amb la indústria tèxtil, del vidre i algunes destil·leries, són les principals activitats econòmiques del municipi. La industrialització, sobretot, ha fet que hi disminuís últimament l’emigració.

El poble conserva el palau dels marquesos de Malferit, repobladors de la vila després de l’expulsió dels moriscos. També destaca el raval o barri de les Eres.

Fora vila es troben els antics llocs, actualment masies, de Parçons i de Cairent.

Enllaç web: Ajuntament