(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Antic hospital, també conegut amb el nom de l’hospital de l’Infant Pere, origen de la població de l’Hospitalet de l’Infant.
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Antic hospital, també conegut amb el nom de l’hospital de l’Infant Pere, origen de la població de l’Hospitalet de l’Infant.
(Palma de Mallorca, 1565 – )
Institució benèfica. Fundada pels jesuïtes, sota el patrocini de la ciutat.
El 1677 fou traslladada a l’edifici actual, que ha tingut diverses i importants ampliacions. El segle XIX la institució passà a càrrec de la diputació provincial.
Actualment és un centre cultural amb dependències del Consell Insular de Mallorca.
(València, 1841 – )
Organisme d’assistència social dependent de la diputació provincial de València.
Malgrat els intents de la Societat Econòmica dels Amics del País a la darreria del segle XVIII, no fou fundada fins al 1841 i instal·lada a l’antic convent de la Corona, refet per l’arquitecte Joaquim M. Belda.
Actualment és un centre cultural on hi ha diverses institucions culturals de la diputació.
Casal, al nord del poble.
Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 67,10 km2, 118 m alt, 31.828 hab (2014)

(o la Vall-llarga o la Vall del Duc) Situat a la vall d’Uixó, accidentat al nord pels vessants de la serra d’Espadà, a les ribes del Belcaire, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Camp de Morvedre.
Es conrea gran part del territori municipal, amb predomini del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els garrofers (secà) i els de cítrics (regadiu). La indústria ocupa una gran part de la població activa total; hi sobresurt la fabricació de calçat, desenvolupada a partir del 1940, i de la qual s’havia convertit en un dels primers centres productors. Increment del turisme. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en ascens (immigració).
La ciutat és a l’esquerra del riu, dividida en dos sectors: el Poble de Dalt, amb l’església parroquial de l’Àngel Custodi (segles XVII-XVIII) i el Poble de Baix, amb l’església parroquial de l’Assumpció, amb portada i campanar barroc (segle XVIII), i el palau dels ducs de Medinaceli. Santuari de Sant Josep.
Poblat ibèric de la Punta d’Orlei i altres restes prehistòriques per tot el terme municipal.
Fou centre de la fillola de la Vall d’Uixó, que depenia de la jurisdicció del castell d’Uixó.
Enllaços web: Ajuntament – Penya Cicloturísta
(Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès)
Altre nom amb que també és conegut l’antic hospital de Cervelló.
Gran casa de la ciutat, al terme d’Establiments, edificada el 1776.
Són famosos els jardins que l’envolten.
Veure> Casa de la Ciutat de Barcelona (edifici del segle XIV).
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 1,99 km2, 200 m alt, 195 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial del riu d’Albaida, afluent del Xúquer, que limita el terme pel sud-oest, al nord-est d’Ontinyent.
Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura, on predomina el secà, dedicat principalment a la vinya (raïm de taula), els cereals i l’olivera; el regadiu és escàs, a causa del caràcter estacional de les aigües del riu i de la insuficiència de les de pous. Àrea comercial de Xàtiva. La terra, molt repartida, és explotada quasi totalment pels propietaris.
La manca de recursos econòmics del municipi ha provocat una lenta però constant davallada demogràfica que s’inicià ja a les darreries del segle XIX amb les primeres emigracions.
El poble, que agrupa pràcticament la totalitat de la població, és d’origen islàmic i està situat a la vora de la carretera de Xàtiva a Alcoi, cal esmentar l’església de Sant Josep (segle XVII) i el palau senyorial dels Bellvís.
Enllaç web: Ajuntament