(Gironella, Berguedà, 1 novembre 1937 – )
Metge, economista i politòleg. Llicenciat a Barcelona el 1962, féu estudis de sociologia i economia a Suècia, Anglaterra i els EUA.
Treballà a l’OMS i s’especialitzà en temes de salut pública. Col·laborà com a assessor amb els governs de Cuba i Xile, en temps del president Allende.
Professor de la Johns Hopkins University de Baltimore i autor de molts treballs sobre temes de medicina política, com Medicine Under Capitalism (1976).
(Barcelona, 27 abril 1939 – 27 abril 2017)
Economista i periodista.
Especialitzat en estudis comarcals, ha publicat Sant Adrià de Besòs (1968), Sant Sadurní d’Anoia i l’Alt Penedès (1969) i, en col·laboració, Granollers i el Vallès Oriental (1967) i Dinàmica i perspectiva del Vallès/1969 (1970).
Ha col·laborat a “Destino” i a “Presència”. Tingué cura de la secció d’economia del diari “Avui”.
(Barcelona, 25 juny 1935 – 2 novembre 2015)
Economista i advocat. Estudià a la Universitat de Barcelona i a la London School of Economist.
Economista del Fons Monetari Internacional (1965-68), del 1978 al 1980 en fou director executiu. Del 1980 al 1982 fou director executiu del Banc Mundial.
Ha estat professor d’economia (1968-73) i catedràtic d’organització econòmica internacional (1973-78) a la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’any 1987 fou elegit diputat al Parlament europeu.
És autor de diversos llibres i articles, sobretot d’economia internacional.
(Barcelona, 13 desembre 1868 – 27 març 1935)
Advocat i economista. Fill d’Arístides Moragas i Barret. S’especialitzà en els problemes de previsió i d’estalvi.
Fou secretari del Foment del Treball Nacional, conseller de l’Institut Nacional de Previsió, des de la seva fundació, i de la Mancomunitat de Catalunya.
Dirigí la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis (que va constituir-se segons un projecte seu del 1902) des de la data de fundació (1904) fins que morí.
Publicà Armonías entre el seguro social y mercantil (1914) i Jerarquía de las instituciones de previsión social (1912).
(Barcelona, 25 maig 1941 – )
Economista i polític. Des del 1963 fins al 1971 fou professor de política econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona i de teoria econòmica a la Universitat de València.
Fou membre del Servei d’Estudis del Banc Urquijo de Barcelona des de l’any 1965.
Entre els seus treballs publicats cal esmentar L’aptitud financera de Catalunya (1967), Desarrollo económico de Cataluña (1967-70) i De l’autarquia a l’estabilització (1973).
El 1979 fou elegit diputat al congrés pel PSUC.
(Viladrau, Osona, 2 agost 1912 – Barcelona, 29 abril 1998)
Economista i polític.
Membre de la Lliga Regionalista (1935) i secretari tècnic i polític de F. Cambó, durant la guerra civil s’exilià a França.
Deixeble de W. Röpke, se situà dins una línia liberal que el portà a encapçalar un intent fallit de crear una Lliga Liberal Catalana el 1975.
Fou president de “La Caixa”, de la Fundació Bernat Metge i de l’Institut d’Estudis Europeus.
El 1986 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
(Barcelona, 1914)
Nom donat a la crisi de la borsa de Barcelona. Significà la fi d’una època de llibertat i d’espontaneïtat i motivà la seva transformació en borsa oficial el 1915.
Arran de la notícia, el 22 de juliol de 1914, de l’atemptat de Sarajevo i del pànic de la borsa de París, a la qual la de Barcelona anava molt vinculada, el 27 de juliol la junta del Casino Mercantil suspengué la contractació i el pagament de diferències, i el 28 el govern féu tancar la sala de contractació de la casa de la Llotja.
El 24 d’agost següent se celebrà una sessió -la matança pròpiament dita- al Casino Mercantil, davant notari, que fixà els canvis reguladors per a la liquidació pendent de la darreria de juliol; aquests foren convencionals, i foren considerats arbitraris per un ample sector públic, puix que eren per dessota dels últims fixats al mercat i per sobre dels cotitzats en els moments de pànic.
(Barcelona, 3 juliol 1848 – 1 febrer 1938)
Escriptor, economista i fotògraf. Fou un dels socis fundadors de la Societat X (1872) i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876). Cofundador de la Societat Particular de Vistes, que edità l’Àlbum pintoresc i monumental (1878), on eren inclosos molts dels seus articles i de les seves fotografies.
També va inserir-ne a les Memòries de l’Associació, a “La Renaixensa” i a “La Ilustració Catalana”.
Obtingué una medalla d’Or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 per una col·lecció fotogràfica de monuments.
Conseller del Banc de Prèstecs i Descomptes de Barcelona i director del Ferrocarril de Medina del Campo a Orense i Vigo.
Va morir de congestió pulmonar.
Fou el pare de Manuel Massó i Llorens.
(Barcelona, 11 desembre 1930 – 15 agost 2011)
Economista, sociòleg i ornitòleg. Fill de Joan Maluquer i Rosés.
Es doctorà en sociologia a Ginebra amb L’assimilation des immigrés en Catalogne (1963) i en dret a Barcelona amb La política algodonera, 1940-1970 (1973).
Altres obres són: L’estructura econòmica de les terres catalanes (1963), Població i societat a l’àrea catalana (1963), Teoria econòmica i ecologia (1978) i les biografies Rafael Patxot i Jubert (1994) i Joan Maluquer Viladot (1995).
Com a ornitòleg ha publicat Els ocells de les terres catalanes (1956, 1973).
(Figuerola d’Orcau, Pallars Jussà, 14 maig 1932 – Barcelona, 16 juny 2010)
Economista i escriptor.
Llicenciat en ciències econòmiques i en ciències polítiques i doctor en dret, és autor d’una àmplia obra sobre temes de gestió municipal i dret administratiu.
Ha conreat també la poesia i el conte.
Dades dels Països Catalans 