(Catalunya, 1936 – 1939)

Conjunt de mesures de política econòmica elaborades durant la guerra civil conjuntament pel Consell d’Economia i per les conselleries de caire econòmic de la Generalitat de Catalunya.

Tenien per objectiu transformar d’una manera gradual el mode de producció capitalista en un nou sistema econòmic presidit per la idea d’igualtat per a uns (anarcosindicalistes) i concretat en una economia socialista per a d’altres (marxistes).

Les mesures resultaren d’una síntesi de les propostes de les diferents formacions polítiques que participaren al govern de la Generalitat i tendiren a la socialització davant una situació canviant que imposava la guerra.

Així, mesos després de l’aprovació del decret de col·lectivitzacions, la conselleria d’economia decretà un conjunt de mesures: regulació dels consells generals d’indústria (9 juliol 1937), creació de la Comissió Reguladora de Preus, de la Comissió Reguladora de Salaris i de la Caixa de Crèdit Industrial i Comercial de Catalunya i decret d’Intervencions Especials, dirigides a un major control i coordinació de l’economia per part dels òrgans de govern.

Formaren part, també, de la Nova Economia, l’adopció de la nova Divisió Territorial de Catalunya, la municipalització de la propietat urbana, la política d’aprofitament industrial de les riqueses naturals de Catalunya (CAIRN), la política d’electrificació total de Catalunya, la nacionalització de les indústries de guerra, la municipalització dels serveis, les mesures financeres del pla Tarradellas (Decrets de S’Agaró) i la sindicació obligatòria dels treballadors del camp.

El govern de la Generalitat organitzà, els dies 5 i 6 de desembre de 1936, al Palau Nacional de Montjuïc, la Primera Jornada de la Nova Economia, en la qual presentà públicament el primer programa de transformació econòmica del país, elaborat pel Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya, en la qual participaren Lluís Companys, Diego Abad de Santillán, Joan P. Fàbregas, Josep Giménez i Estanislau Ruiz i Pontesi.