(Solsona, Solsonès, 13 setembre 1904 – 3 agost 1988)
Eclesiàstic. Canonge de Solsona, historiador i conservador del Museu Diocesà.
Identificà l’origen solsoní de Francesc Ribalta (1951) i és autor de l’obra La Mare de Déu del Claustre de Solsona (1966) i d’altres articles i treballs.
(Catalunya, segle XIII – 1346)
(o Guillem de Llorda) Eclesiàstic. Bisbe d’Urgell (1326-41) i de Tortosa (1341-46).
Durant el seu govern a l’Urgell s’enverinaren novament les lluites entre la mitra urgellesa i els comtes de Foix, per qüestió de les respectives jurisdiccions, fins al punt que hagué d’absentar-se uns quants anys del bisbat.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Eclesiàstic. El 1703 fou un dels qui protestaren pels abusos de les autoritats borbòniques en el proveïment de càrrec del nou Diputat Militar.
Fou canonge d’Urgell. En 1713 participà a la Junta de Braços de Barcelona. Decidida aleshores la prossecució de la lluita contra Felip V, formà part de la Junta de Proveïments a la primera fase del govern provisional.
El 1714, després de la capitulació de Barcelona, el duc de Berwick l’exilià a perpetuïtat.
(Broto, Aragó, vers 1635 – Barcelona, 1710)
Arquebisbe de Tarragona (1694-1710). Mercedari (1650).
President del braç eclesiàstic, es mostrà partidari de l’arxiduc Carles, el matrimoni del qual beneí (1708).
Publicà les Constitucions Sinodals de l’arquebisbat de Tarragona (Tarragona, 1704), una bona part de les quals eren en català; un catecisme (Barcelona, 1704); les constitucions de l’orde (Saragossa, 1692), i el Bullarium dels mercedaris (Barcelona, 1697).
(Figueres, Alt Empordà, 1837 – 5 febrer 1922)
Organista i eclesiàstic. Guanyà la plaça d’organista a Santa Maria del Mar de Barcelona, però renuncià al càrrec.
Visqué sempre a Figueres. Gaudí de gran fama com a organista excel·lent.
Entre les seves composicions destaca Ave verum Corpus.
(Barcelona, vers 1600 – Elna, Rosselló, 1671)
Eclesiàstic.
Partidari dels francesos, lluità al setge de Barcelona, que abandonà en ésser ocupada la ciutat pels exèrcits de Castella (1652), i passà a Elna, on fou vicari general i administrador dels béns que foren ocupats al Sant Ofici.
(França ?, segle V – segle VI)
Eclesiàstic. Venerat com a sant a Catalunya, especialment a Lleida.
Alguna martirologia moderna, sense cap base històrica, el fan bisbe de Lleida entre el 268 i el 311. És potser el bisbe Lleïr de Coserans, que visqué vers el 516.
La seva festa tradicional és el 27 d’agost. Lleida la celebra encara el 4 de setembre.
Té capelles a Mura, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Llorenç de Morunys i la Vall d’Ora.
Nom de religió del cardenal caputxí català Josep de Calassanç Vives i Tutó (1854-1913).
(Barcelona, 1796 – 1 abril 1824)
Erudit i eclesiàstic.
Catedràtic de filosofia (Cervera) i de Sagrada Escriptura (Barcelona), fou membre fundador de la Societat Filosòfica de Barcelona (1815) i membre participant de les acadèmies de Bones Lletres i de Ciències Naturals.
Deixà escrit un Elogio del I.S. D. Juan Antonio Desvalls i de Ardena (1821).
(Nòric, Baviera, segle VIII – Saint-Médard de Soissons, França, 817)
Eclesiàstic. Fou bibliotecari a la cort de Carlemany i arquebisbe de Lió.
Dues vegades viatjà a Urgell, la primera per la postura adopcionista del bisbe Félix (799), la segona per integrar aquest bisbat d’Urgell a l’església franca, com ja havia fet amb l’església de la Septimània (800).
Dades dels Països Catalans 