(Catalunya, segle XV)
Eclesiàstic. Fill segon de Pere de Montcada (m a 1484).
El 1473, el degà del capítol de Lleida, Manuel de Montsuar, li concedí a la seu un benifet instituït segle i mig enrera per un canonge Montcada.
Fins al 1484 estudià a la Universitat de Lleida. Aquell any, ell i el seu germà Ot atacaren personalment el paer en cap de la ciutat, Lluís Desvalls.
Hagueren d’excusar-se i de cercar recomanacions per ser perdonats.
(Catalunya, segle XVI – el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell, 1586)
Prelat. Pertanyia al noble llinatge dels Montcada comtes d’Aitona.
Fou nomenat bisbe d’Urgell el 1580, com a successor de Miquel Jeroni Morell. Reuní sínodes diocesans a la Seu i a Sanaüja.
Fou succeït el 1586 per Andreu Capella.
(Catalunya, segle XIV – 1372)
Eclesiàstic. Potser era germà o fill d’Ot I de Montcada.
Fou canonge degà del capítol de Lleida. Fundà un benifet a la capella de Sant Joan Baptista de la seu.
El 1352 era canceller de l’Estudi General de Lleida, càrrec en el qual tingué alguna topada amb el rei Pere III.
El 1368 comprà a Ponç d’Altarriba la senyoria de Benavent, que seria heretada per un Guillem de Montcada poc conegut.
(Catalunya, segle XIII – Guissona, Segarra, 1308)
Frare dominicà i bisbe d’Urgell (1293-1308). Fill de Guillem Ramon de Montcada (I de la branca de Tortosa-Fraga) i germà de Ramon (III de la mateixa branca).
Reformà bastant l’estructura de la seva diòcesi.
En una ocasió fou ambaixador a Sicília del papa Bonifaci VIII.
(Catalunya, segle XI)
Eclesiàstic. Potser era fill de Guillem Ramon I i germà de Guillem Ramon II, el primer senescal del comtat de Barcelona.
En temps del bisbe Bertran (1086-95) comprà a aquest l’ardiaconat de Barcelona. Aquesta pràctica simoníaca, molt acordada als costums de l’època, no li permeté de conservar el càrrec. El 1101 ja l’havia perdut.
Potser aquest personatge és el mateix que en 1085-1101 tenia l’església de Marats, prop de Granollers.
(Valls, Alt Camp, 13 maig 1927 – Barcelona, 18 gener 1999)
Poeta i eclesiàstic. Estudià al seminari de Tarragona i a les universitats de Comillas i de Madrid.
Poeta de vocació tardana, bona part de la seva obra roman encara inèdita, tot i que és mestre en gai saber i ha guanyat premis com el Ribas i Carreras (La nit dels àngels, 1974) i el Carles Riba (D’un torsimany al bosc, potser, 1981).
Ha estat inclòs a Antologia de sacerdots poetes (1975).
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Jurista i eclesiàstic. Fou oficial i procurador del bisbe d’Urgell.
El 1411, representant el Parlament de Catalunya, anà a Morella per intentar una solució d’arbitratge al greu conflicte que existia entre aquella vila i els pobles de la rodalia. Aconseguí que l’afer fos sotmès a l’arbitratge de Joan Desplà i Berenguer de Tagamanent.
Fou un dels tres parlamentaris autoritzats a organitzar un servei d’espionatge per tal que el Parlament de Catalunya tingués esment de fets esdevinguts en altres punts.
El 1426 era canonge sacristà del capítol urgellenc.
Escriví en llatí una genealogia dels contes de Barcelona titulada Privilegia civitatis Barcinon. Regum Aragoniae Genealogia i les obres Liber incharta ann. C. forma folii, Berengarii iterum, lumen constitutionum usaticorum et consuetudinum Cataloniae ad relevamen laboris advocatorum ordina alphabeti ano MCDXXVI, i Constitutiones quaedam provinciae Tarraconensis.
(Monells, Baix Empordà, vers 1120 – Tortosa, Baix Ebre, 27 juliol 1193)
Bisbe de Tortosa (28 maig 1165 – 1193). Era fill del cavaller Berenguer de Monells i germà de Guillem de Monells, bisbe de Girona (1169-75).
Fou nomenat abat canonical de Sant Joan de les Abadesses el 1140. Acabà i féu consagrar l’església del monestir de Sant Joan el 1150; la de vila de Sant Joan, la de Sant Miquel de la infermeria del monestir (1164), la de Santa Llúcia de Puigmal (1165), la de Sant Valentí de Salarsa (1168) i la de Sant Salvador de Bianya (1170) i la catedral de Tortosa (1178).
Estructurà la vida canonical i litúrgica i engegà la vida religiosa del bisbat, reconquerit feia quinze anys.
Fou el darrer dels grans abats i bisbes medievals.
(Barcelona, 2 febrer 1862 – 1925)
Eclesiàstic. Germà de Josep i de Trinitat. Catedràtic d’oratòria sagrada del seminari conciliar de Barcelona, on formà diversos predicadors.
Publicà obres de tema religiós, obres de text, com ara Compendio de patrología y patrística… (1908), reeditat sovint i traduït a l’italià (1914), La predicación cristiana (1919), etc.
Un altre germà seu fou Ramon Monegal i Nogués (Barcelona, 1861 – 1920) Industrial. Creà una fàbrica de perfums que el seu fill Esteve Monegal i Prat, convertí en la fàbrica Myrurgia.
(Catalunya, segle XVIII – Sevilla ?, Andalusia, segle XIX)
Prelat.
El 1804 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, succeint a Francesc Armanyà.
La seva prelatura resultà accidentada, a causa de la guerra del Francès.
El 1816 passà a regir la seu de Sevilla, i fou succeït a Tarragona per Antoni Bergosa.
Dades dels Països Catalans 