(Catalunya, segle XI)
Prelat. Era bisbe de la comunitat cristiana de Tortosa, sota el domini sarraí.
El 18 de novembre de 1058 assistí a la consagració de la seu de Barcelona, en unió de tots els bisbes catalans.
Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics
Patau, Guillem Arnau de
(Catalunya Nord ?, segle XIV – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 29 juny 1364)
Bisbe d’Urgell (1361-64). Era canonge degà del capítol d’Urgell.
El 1361 fou elegit bisbe de la diòcesi, succeint a fra Hug Desbac. Celebrà un sínode l’any següent. Fou succeït per Pedro Luna, aragonès.
Pasqual i Lleu, Antoni
(Arenys de Mar, Maresme, 7 març 1643 – Vic, Osona, 25 juliol 1704)
Prelat. Estudià dret a Bolonya, d’on fou professor de la universitat. Després fou visitador de Toledo, ardiaca de Girona i auditor de la Rota.
Bisbe de Vic (1684-1704), celebrà sínodes els anys 1685 i 1700 que féu imprimir i edità el ritual en català de la seva diòcesi, en tres volums (1688-89). Visità tres vegades la diòcesi i deixà minuciosos llibres de visita pastoral, on consignà l’estat de totes les parròquies amb el cens de població, capelles i altres peculiaritats sobre la seva vida i pietat.
Es remarcà per la seva rectitud i sentit de justícia i alhora per una popularitat que pocs bisbes de l’època tingueren.
Parrella i de Vivet, Rafael de
(Catalunya, segle XVIII – 1834)
Eclesiàstic absolutista. Abat de Sant Pere de la Portella (amb residència a Sant Pau del Camp a Barcelona). En la guerra del Francès féu repetides donacions a l’erari públic.
Fou nomenat abat el 1811 per la Regència del Regne. Fou president de la Congregació Claustral Tarraconense els anys 1816-19.
Durant el Trienni Liberal fou denunciat a l’autoritat eclesiàstica pel fet d’haver proferit expressions anti-liberals (agost 1820) i el 1823 fou exiliat a Màlaga, juntament amb el bisbe de Lleida.
Novament presidí la seva congregació del 1825 al 1829, i durant el trienni següent fou nomenat vicepresident, però els presidents li delegaren les seves facultats (el càrrec no era reelegible). Novament fou president del 1831 fins a la seva mort.
Parassols i Pi, Pau
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 11 novembre 1824 – Barcelona, 1902)
Escriptor i eclesiàstic. Estudià al seminari de Vic; fou beneficiat de la seva vila natal i el 1871 anà a Barcelona, on fou capellà de la Casa del Retir.
Compongué i publicà més de mil cinc-cents goigs. Col·laborà a “La Renaixença”, “Lo Gai Saber”, “La Ilustració Catalana”, i en altres publicacions, i dirigí i redactà “Las Mercedes de María”.
Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres. Féu investigacions a la vall de Ribes, i es guanyà la fama d’ésser el primer prehistoriador català.
Escriví, a més de diverses obres piadoses, els estudis Nyerros i Cadells (1859), Enseñas, aclaraciones y documentos pertenecientes a la historia del Principado de Cataluña, San Juan de las Abadesas y su mayor gloria el Santísimo Misteri (1859), Nostra Senyora del Remey de Grexenturri (1863), Martirologi català (1880), Manlleuencs ilustres, i a “La Revista Histórica”, La villa de Sant Feliu de Torelló.
Paolac, Francesc
(Morella, Ports, segle XIII – Tortosa, Baix Ebre, 1316)
Bisbe de Tortosa (1310-16). Era tresorer de la catedral de Tortosa quan fou elegit bisbe pel capítol.
Impulsà la fàbrica de l’església arxiprestal i féu construir una capella a càrrec seu. Convocà dos sínodes, el 1311 i el 1314.
Rebé sepultura a la capella de Santa Càndia a la seu de Tortosa.
Panyelles i Escardó, Benet
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1670 – Palma de Mallorca, 6 novembre 1743)
Bisbe de Mallorca (1730-43). Benedictí, professà al monestir de Sant Feliu de Guíxols (1689) i féu els estudis de filosofia i teologia a San Esteban de Ribas de Sil i a Salamanca.
Fou abat de Sant Feliu de Guíxols (1705-17), abat general de la congregació de Valladolid (1717-21) i del monestir de Montserrat a Madrid (1721-27).
Felip V, del qual era fervent partidari, el nomenà bisbe de Mallorca; construí una capella de Sant Benet i fundà una confraria de la Mare de Déu de Montserrat a la seu de Mallorca, on fou enterrat.
Féu quantioses donacions al monestir de Sant Feliu de Guíxols i aplegà una notable biblioteca, conservada en bona part a Girona.
Palou, Berenguer de -bisbe Barcelona, 1212/41-
(Catalunya, segle XII – Barcelona, 1241)
Bisbe de Barcelona (1212-41). Exercí càrrecs diplomàtics molt importants.
Presidí una ambaixada que negociava a la cort de França el matrimoni (no realitzat) de Pere I el Catòlic amb la filla del rei francès Felip August, en un intent del monarca català de guanyar-se’l.
Fou canceller de la Cúria catalano-aragonesa en el primer període del regnat de Jaume I.
Palomer i Alsina, Josep
(Arenys de Mar, Maresme, 1886 – 1961)
Escriptor i eclesiàstic. Fou un dels impulsors de la restauració del monestir de Poblet.
Alternà la història local amb narracions costumistes o llibres anecdòtics, alguns dels quals han estat molt controvertits. Entre d’altres, publicà: La tísica (1913), Fantasies (1914), Somniant (1914), Perfums d’Oda (1914), Notes inèdites del Collell (1915), El cavaller Drylleires (1916), L’aventurer Bernat Pasqual (1916), Anècdotes arenyenques (1917), Un patge de Maria Antonieta (1917), Chopín a Arenys de Mar (1921), Estampes de Poblet (1927), Siluetes de Santes Creus (1927), La decadència de Poblet (1929), etc.
Col·laborà a “La Veu de Catalunya”, a “El Correo Catalán”, a “La Hormiga de Oro” i a moltes altres publicacions.
Palomar, Joan de
(Barcelona, segle XV)
Eclesiàstic i canonista. Fou ardiaca i vicari general del capítol de la catedral barcelonina.
Amb Joan de Ragusa inaugurà el concili de Basilea (1431) i hi assistí el 1437 com a ambaixador d’Alfons el Magnànim.
Teòleg competent, exercí missions pontifícies a Praga i Viena, i fou professor de la universitat d’aquesta última ciutat.
Dades dels Països Catalans 