Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Naudó, Pau

Deixa un comentari

(els Angles, Capcir, 22 octubre 1794 – Avinyó, França, 23 abril 1848)

Eclesiàstic. Acabà els estudis eclesiàstics a Carcassona el 1816. En 1818-34 fou professor del seminari de Carcassona i Elna-Perpinyà, diòcesis aleshores unides. En independitzar-se Elna el 1824, fundà el seminari a Prada (1825) i poc temps després a Perpinyà, d’on fou rector fins al 1831, en què fou nomenat vicari general de la diòcesi.

Nomenat bisbe de Nevers (1834), on desplegà una gran activitat per al redreç espiritual de la diòcesi, i, el 1845, d’Avinyó, on defensà els drets eclesiàstics, lluità contra el monopoli estatal en l’ensenyament i defensà les monges hospitaleres expulsades pel govern.

Les seves pastorals i circulars, algunes de les quals molt remarcables pel caràcter polèmic, formen un total de 48 opuscles.

Muntaner i Garcia, Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1766 – 1847)

Eclesiàstic. Ocupà càrrecs jurídics a Madrid. En 1794 guanya una canongia a Palma.

En 1807 fou nomenat bisbe de San Juan de León (Veneçuela), però renuncià. Ocupà el vicariat general de Mallorca en diverses ocasions. Pertanyia a algunes corporacions doctes.

És autor d’obres religioses. Deixà manuscrites poesies llatines.

Moxó * -germans-

Deixa un comentari

Benet Maria de Moxó  * Veure> Benet Maria de Moixó i de Francolí (arquebisbe català de Charcas, Bolívia, 1763-1816).

Josep Antoni de Moxó  * Veure> Josep Antoni de Moixó i de Francolí (advocat i noble català, 1751-1810).

Maria Josefa de Moxó  * Veure> Maria Josefa de Moixó i de Francolí  (monja bernarda catalana, segles XVIII-XIX).

Moragues i Barceló, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 29 gener 1798 – 11 gener 1860)

Eclesiàstic i teòleg. Conreà la geografia i l’astronomia. Catedràtic de llengua i literatura castellana a la Universitat de Palma de Mallorca i de teologia al seminari conciliar de Sant Pere, el 1852 fou nomenat canonge magistral de Sogorb, càrrec que ostentà fins a la seva mort.

A més de continuar la Historia general del reino de Mallorca, va escriure, entre altres obres Compendio del Arte de hablar y componer en prosa y verso, Tratado del romanticismo y clasicismo (1837) i Tablas cronológicas de los emperadores de Roma, Constantinopla y Alemania y de los Concilios generales y Sumos Pontífices (1841).

Montcada, Ramon de -eclesiàstic-

Deixa un comentari

(Sardenya, Itàlia, segle XIV – segle XV)

Eclesiàstic. La seva situació no ha estat establerta en el llinatge. Hom sap que fou arxipreste del bisbat de Sulcis o Solç, a Sardenya, i que des d’aquest càrrec afavorí clarament el domini català de l’illa.

El capità general a Sardenya, Pere Torrelles, recomanà el 1409 a Martí l’Humà que destinés Ramon al bisbat sard d’Ales, providència que potser no arribà a ser presa a causa de la mort pròxima del rei.

Miquel de Petra *

Deixa un comentari

Nom de religió de Miquel Ribot i Serra  (eclesiàstic, científic, filòsof i arquitecte mallorquí, 1741-1803).

Mimbela i Morlans, Manuel de

Deixa un comentari

(Fraga, Baix Cinca, 13 juny 1661 – Guadalajara, Mèxic, 14 maig 1721)

Prelat i frare franciscà. Treballà a les missions de Mèxic, on fou definidor de la província de Zacatecas. Més tard, a Madrid, fou procurador general de les províncies de Nova Espanya.

Tornat a Amèrica, fou nomenat primer bisbe de Panamà. Més tard ho seria successivament d’Oaxaca i de Guadalajara.

Massons i Nin, Francesc

Deixa un comentari

(Sardenya, Itàlia, segle XVII – segle XVIII)

Eclesiàstic. Fill del mestre racional Antoni Massons i de Corella i nebot del primer comte de Montalbó.

Fou arquebisbe d’Arborea i autor de Leyes del obispado de Ales (Càller 1696) i de Leyes sinodales del arzobispado de Arborea y obispado de Santa Justa (Càller 1712).

Martí, Domènec

Deixa un comentari

(Morella, Ports, 1811 – Hong Kong, Xina, 1852)

Frare missioner. Es traslladà a Filipines (1834) i a la Xina (1837) com a missioner.

El 1847 fou nomenat, pel papa Pius IX, bisbe coadjutor de Ven-tri i l’any següent vicari apostòlic, lloc des del qual hagué de fer front a la persecució de les autoritats xineses.

Cal esmentar les obres Año cristiano y la relación de las persecuciones y martirios de 1838 y 1839 i Memorias sobre XXVII venerables siervos de Dios que, en 1838, 39 y 40, murieron por la religión católica en el vicariato apostólico de Tung-Kin Oriental.

Marquès, Joan

Deixa un comentari

(València, segle XV – 1499)

Prelat i frare dominicà. Fou doctor en teologia i confessor de Ferran II el Catòlic. El 1494 era nomenat bisbe de Patti (Sicília).

Deixà diversos escrits i una col·lecció de sermons.