Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Reart, Onofre de

(Perpinyà, 1551 – 13 octubre 1622)

(o Rard) Bisbe d’Elna (1599-1608), de Vic (1608-12) i de Girona (1612-21). Fill de mercader Pere Rard i d’Elisabet.

Ja abans del 1596 era canonge penitencier de Barcelona. Els seus germans, burgesos honrats de matrícula, aconseguiren el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona.

El 1602 traslladà definitivament la seu episcopal, el capítol i les relíquies d’Elna a Perpinyà, designada com a centre episcopal de la diòcesi, i inicià l’establiment dels jesuïtes a Perpinyà.

A Vic, celebrà dos sínodes el 1609 i el 1610 i fundà un convent de caputxins (1610).

Dividí la diòcesi de Girona en deganats i la visità en detall. Renuncià la mitra el 1616, però no fou acceptada la renúncia fins el 1621, any en què es retirà a Perpinyà.

Ravidats, Guillem Pere de

(Ribagorça, segle XII – Lleida, 1176)

Eclesiàstic. Bisbe de Roda des del 1143.

El 1148, arran dels pactes establerts amb Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell per tal d’endegar la campanya per a la conquesta de Lleida, es pensà en la restauració de la diòcesi de Lleida a favor d’ell.

El bisbe fou present al setge de la ciutat i un cop conquerida (1149), en va rebre els edificis i les pertinences de les mesquites.

L’any 1168 va establir la nova divisió parroquial, que queda reflectida a la seva Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis.

Ramoneda, Cristòfol

(Catalunya, segle XVI)

Eclesiàstic.

Fou xantre de la Seu d’Urgell i professor de filosofia a Perpinyà.

En aquesta ciutat publicà uns comentaris en llatí a l’obra de Sant Tomàs, titulats Commentaria in librum divi Thomae de Ente et Essentia (1596). El llibre era dedicat a l’arquebisbe Terés de Tarragona.

Ramon Jofre -bisbe Vic, s. XII-

(Catalunya, segle XI – 1146)

Prelat. Fou bisbe de Vic.

Sancionà el traspàs de la responsabilitat de la restauració de la seu tarragonina del bisbat de Vic al de Barcelona, tal com havia disposat Ramon Berenguer III (1129). Fou marmessor del comte esmentat, que morí el 1131.

El 1143 fou un dels signants del privilegi d’instauració i dotació al país de l’orde del Temple.

Ramon i Samenter, Tomàs

(Cerdanya, segle XVII)

Eclesiàstic. De l’orde de predicadors, fou lector de teologia a la catedral de Vic.

Publicà algunes obres religioses en castellà i en català: Nou plàtiques de les virtuts més heroiques de l’apòstol de les Índies sant Francesc Xavier, que no fou publicat fins el 1728.

Ramon Guillem -bisbe Barcelona, 1107/14-

(Catalunya, segle XI – Illes Balears, 1114)

Bisbe de Barcelona (1107-14). Fou elegit bisbe com a successor de Berenguer Bernat.

L’any 1108 obtingué del comte barceloní Ramon Berenguer III la transferència a la seu de diverses capellanies de provisió comtal.

Participà als preparatius de la conquesta de Mallorca. Sembla que ell mateix hi anà i hi morí (1114). Fou tingut per sant.

El seu successor seria sant Oleguer.

Ramon Gaufred -bisbe Vic, 1109/46-

(Catalunya, segle XI – Cardona, Bages, 26 novembre 1146)

Bisbe de Vic (1109-46).

Fou molt amic i col·laborador del bisbe Oleguer, que li concedí, com a premi pel seu ajut en la conquesta de Tarragona, l’església de Sant Salvador, aleshores única parròquia de la ciutat.

Amb Oleguer consagrà el monestir de l’Estany (1133) i assistí a sínodes i concilis provincials. Fou marmessor de Ramon Berenguer III i arranjà les diferències entre el gran senescal Guillem Ramon de Montcada i Ramon Berenguer IV.

Sovint s’oposà al monestir de Ripoll.

Ramon de Penyafort *

Veure> Penyafort, Ramon de (eclesiàstic, jurista i sant català, 1185-1275).

Ramon Dalmau -bisbe Roda, s. XI-

(Catalunya ?, abans 1076 – Roda de Ribagorça, Ribagorça, 1094)

Bisbe de Roda, probablement català o llenguadocià.

Succeí Salomó després d’un temps de seu vacant i fou elegit pels clergues i aclamat pel poble en un concili celebrat a Terrantona (1076), en presència del legat papal Amat, de Ponç, bisbe de Bigorra, de Pere, bisbe d’Adur, i de Guillem, bisbe de Comenge, i fou després confirmat pel rei Sanç III d’Aragó.

Anà a Roma a la fi del 1076 o començament del 1077 i hi obtingué un privilegi per a la seu de Roda, que donà a aquest bisbat una personalitat fora de discussió, i també una lletra del papa Gregori VII per a Sanç III.

El 1077 redreçà la vida monacal a Alaó posant-hi com a abat el monjo de Sant Victorià Bernat i rebé la confirmació del seu càrrec episcopal del nou legat papal Ricard, futur abat de Sant Víctor de Marsella. Marcà les línies d’una futura expansió del seu bisbat pel sud-oest, que foren confirmades per Sanç III el 1080.

El seu cos fou enterrat en una esglesiola extramurs de Roda, traslladat a la seu d’aquesta i dipositat en una tomba episcopal col·lectiva al començament del segle XII.

Ramon -bisbe Barcelona, s. XII-

(Catalunya, segle XII – Barcelona, 1193)

Prelat. Fou successor de Bernat de Berga com a bisbe de Barcelona (1189-93). Seria succeït per Ponç Desvilar.

El llinatge d’aquest prelat és desconegut.