Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Sacosta, Galceran

Deixa un comentari

(Tavertet, Osona, segle XIII – Vic, Osona, 1345)

Eclesiàstic. Fill de Guillem d’Avenc i de Bondia, senyors dels casals de l’Avenc i Sacosta, de Sant Cristòfol de les Planes d’Hostoles (Garrotxa).

Ardiaca d’Andorra a la Seu d’Urgell (1310), entre el 1312 i el 1315 féu una visita en nom de l’arquebisbe de Tarragona a tot el bisbat d’Urgell, de la qual es conserven les actes a Vic.

Bisbe de Vic (1328-45), edificà la capella del Corpus Christi de la catedral (on fou enterrat) i ordenà la celebració de la festa del Corpus (1330). Enriquí de llibres i ornaments la catedral i amplià el palau episcopal. Celebrà un sínode el 1340. Posà interdicte a la ciutat de Manresa per la qüestió de la sèquia de Manresa.

Sabaté i Balcells, Ramon

Deixa un comentari

(Montblanc, Conca de Barberà, 1877 – Tarragona, 1933)

Eclesiàstic. Era doctor en dret civil i canònic.

Fou canonge de la seu tarragonina des del 1923.

La seva dedicació als estudis arqueològics i històrics li valgué l’ingrés a l’Academia de la Historia de Madrid.

Ruaix, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Eclesiàstic.

El 1704 conspirà a favor de la vinguda de Carles d’Àustria, a Barcelona. El virrei borbònic Velasco manà que l’empresonessin, però fugí a temps.

Embarcà a la flota amb què el príncep Jordi de Darmstadt havia fet una operació de tempteig sobre Barcelona. Amb els vaixells anà a la presa de Gibraltar. Restà en aquesta plaça durant el setge castellà subsegüent.

El 1705 tornà a Catalunya amb Carles d’Àustria. Aquest el nomenà capellà del seu regiment d’infanteria regular de Guàrdies Catalanes.

Rovirola, Rafael de

Deixa un comentari

(Vic, Osona, segle XVI – Barcelona, 1609)

Prelat. Fou nomenat bisbe de Barcelona el 1604, succeint a Alfons Coloma, destinat a la diòcesi de Cartagena.

El mateix any posà la primera pedra del nou convent de monges caputxines, promogut pel seu antecessor. També dedicà els temples dels mínims i de les carmelites descalçades, el 1608.

A la seva mort, fou succeït per Joan de Montcada.

Rovira i Serrabassa, Miquel

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 28 març 1882 – 24 juny 1957)

Eclesiàstic i músic. Estudià amb Gasper Berga i Lluís Romeu.

Fou nomenat mestre de la catedral de Vic a partir del 1920. Fundà l’Orfeó de Sant Lluís Gonzaga (1902), que es convertí en Orfeó Vigatà (1915).

Escriví nombroses obres de caràcter religiós i composicions corals.

Rovira, Xavier

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Guerriller i eclesiàstic. Es llençà al camp per resistir la invasió napoleònica. Comandà una partida pròpia.

El 1809 dirigí part del sometent que protegia l’entrada d’un comboi d’auxili a Girona, durant el tercer setge de la ciutat.

La seva acció més important fou l’ocupació, per sorpresa, del castell de Figueres (1811).

Rosso, Pau del

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI – segle XVII)

Eclesiàstic i polític. Fou degà de la catedral de Barcelona.

El 1640 formà part de la junta secreta que, presidida per Pau Claris, negocià l’aliança de Catalunya amb França. Formà part del grup més afecte als francesos; sostingué correspondència amb el cardenal Mazzarino i li denuncià sovint els clergues desafectes, com el bisbe de Vic, Ramon de Sentmenat.

El 22 de juliol de 1650 fou elegit president de la generalitat de Catalunya i evolucionà cap a una actitud antifrancesa; en presentar-se Joan d’Àustria a Barcelona, després de la capitulació, anà a retre-li obediència.

El 1653 fou novament president de la generalitat.

Rossell, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Eclesiàstic.

Publicà diversos fullets sobre temes de religió i política, de marcat caràcter apologètic: Conversacions en vers (1841), Contestació al sermó del pare Arcàngel, caputxí (1841), Eco verdader dels fingits lamentos amb que lo frare Bunyol… (1841), L’amic catòlic i fidel o despreocupació dels al·lucinats contra la religió catòlica (1841), L’àngel custodi (segona edició del 1845) i Manera pràctica i fàcil per a fer amb fruit l’oració mental (1848).

Roset i Badí, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Canonge de Tortosa. Vicari general i governador de la mitra vacant per la mort del bisbe Ros i Medrano (1821).

D’idees liberals, escriví una pastoral defensant la constitució i criticà durament l’alçament absolutista i el paper que hi tingueren els eclesiàstics i, en especial, les superxeries del Trapense.

Acabat el Trienni Constitucional, fou reclòs al convent dels mínims de Barcelona.

Ros i Leconte, Ernest

Deixa un comentari

(Madrid, 1912 – Barcelona, 1985)

Eclesiàstic. Doctor en filosofia.

Fou catedràtic d’humanitats a la universitat pontifícia de Comilles i canonge de la catedral de Barcelona. Fins el 1985, també exercí la presidència de la Junta de la Sagrada Família.

Expert en iconografia, dedicà tres notables tractats a les icones bizantines i russes.