Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Sever -bisbe Barcelona, s. VII-

6 Respostes

(Catalunya, segle VI – vers 633/36)

Sant i bisbe de Barcelona (després 615 – abans 636). Hi ha poques dades conegudes de la seva vida. És probable que sigui Sever el personatge anònim que Sisebut imposà com a bisbe de Barcelona.

Se sap, que, per vell o per malalt, no pogué assistir al quart concili de Toledo (633), al qual envià com a delegat el prevere Joan.

La llegenda el convertí sense fonament en un màrtir de les persecucions de Dioclecià (segle IV) o d’Euric (segle V), i Sever hauria mort amb el crani foradat per un clau de ferro.

Aquesta llegenda situa els fets al Castrum Octavianum, i fou a Sant Cugat del Vallès on es descobriren les seves suposades relíquies vers el 1226, traslladades després a Barcelona el 1405 per desig de Benet XIII i de Martí l’Humà.

La seva festa és el 6 de novembre.

Sescomes, Romeu

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XIV – Lleida, 7 octubre 1380)

Prelat i polític. Canonge de Barcelona i bisbe de Lleida (1361-80). Fou conseller de Pere III el Cerimoniós el 1361.

El 1367 intervingué en els convenis amb el príncep de Gal·les; el 1370 participà en les negociacions d’aliança amb Navarra, i el 1371 al pacte de pau amb Castella, signat a Castellfabib.

Presidí les Corts de Catalunya, i també la Generalitat (1372). El 1375 negocià amb Castella, i al cap d’un any fou un dels juradors de la pau d’Almazán.

Fou un eficaç col·laborador de la política municipal dels paers de Lleida. Consagrà l’església de Sant Joan i fundà la capella de Jesús. Promulgà decrets sinodals importants.

Sescomes, Arnau

2 Respostes

(Puig-reig, Berguedà, segle XIII – Tarragona, 9 setembre 1346)

Eclesiàstic i polític. La seva actuació començà el 1310, quan era ardiaca de Santa Maria de la Mar. El 1312, essent vicari general de la diòcesi de Barcelona, assistí al concili de Tarragona, on llegí la sentència absolutòria de l’orde del Temple.

Del 1327 al 1334 fou bisbe de Lleida, i el 1334 fou nomenat arquebisbe de Tarragona. El 1335 convocà un sínode i inicià una llarga tasca pastoral i política.

A Tarragona féu construir la capella gòtica anomenada de les Onze Mil Verges, convertida després en baptisteri, i impulsà l’obra del claustre gòtic i el 1341 féu celebrar un sínode provincial.

En el camp polític intervingué en tots els afers importants del país des del 1336, que anà a Saragossa a saludar el nou rei Pere III, però no assistí a la coronació perquè el rei no havia fet l’obligada visita a Catalunya. El 1337 assistí al consell reial aplegat a Castelló de Borriana, i el 1339 acompanyà el rei a Avinyó a veure el papa.

S’ocupà dels afers dels moros de Granada i del Marroc i escriví sobre ells unes cartes al papa Benet XII expressant la necessitat d’expulsar-los d’Espanya; també informà sobre ells a la cort de Barcelona del 1340.

Un dels seus darrers actes fou d’aconsellar el rei Pere III el 1344 per tal de decidir la sort del vençut Jaume III de Mallorca.

Servusdei

4 Respostes

(Agde, Narbonesa, França, segle IX – Girona, 908)

Clergue. Fou nomenat bisbe de Girona en morir Teuter, bisbe d’aquesta diòcesi (887).

Deposat pels comtes d’Empúries i pel bisbe Esclua d’Urgell, que nomenaren Ermemir, hagué de fugir i es refugià a Banyoles.

El 892 fou reincorporat a la seu gironina i aconseguí un rescripte del rei Odó a Mehun-sur-Loire que li garantia la lliure possessió del bisbat. El 891 o el 897 obtingué butlles papals que li ho confirmaren.

Serrano i Calderó, Josep

Deixa un comentari

(Fondarella, Pla d’Urgell, 1899 – Barcelona, segle XX)

Investigador i eclesiàstic. Format al seminari de Solsona, es llicencià en teologia i dret canònic a la Universitat Pontifícia de Tarragona. Fou actiu propagandista dels Pomells de Joventut a les terres de Lleida. Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid amb una tesi sobre Vicenç Mariner d’Alagó i el seu poema Boumacopeguio.

Professor de llatí a l’Institut-Escola (1931-33) i director de l’institut de segon ensenyament de Cervera (fins el 1936), després de la guerra fou professor de llatí a l’institut Menéndez y Pelayo de Barcelona (1939) i a Lleida (des del curs 1939-40).

Ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers Bibliotecaris i Arqueòlegs el 1944 i fou destinat a Lleida i, el 1950, a la Biblioteca Nacional de Madrid, on col·laborà eficaçment en la publicació de l’inventari dels manuscrits fins el volum IX, obra que quedà interrompuda en ésser ell nomenat director de la Biblioteca Universitària de Barcelona. El seu pas per ella (1966-69) significà una considerable millora tècnica de la institució així com la publicació del volum IV del seu inventari dels manuscrits.

Ha publicat El Libro de las Sentencias del Duc d’Alcalà (1954), El humanista Vicente Mariner y sus manuscritos en la B.N. de Madrid (1918), el catàleg de l’exposició sobre La miniatura española y flamenca en las colecciones de España a Brussel·les (1964), tres cartes d’Alfons el Magnànim a Joan Mercader (1964), Los manuscritos litúrgicos de la B.N. de Madrid (1969, amb Janini i Mundó), així com diverses comunicacions i conferències. Va treballar en la catalogació del fons documental Porter-Moix de la Biblioteca de Catalunya de Barcelona.

Serrahima, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Carmelità calçat. Prior del convent de Barcelona.

Pel setembre de 1822 fou detingut i deportat, com gairebé tots els superiors de cases eclesiàstiques de la ciutat.

Restablert l’absolutisme, escriví Breve relació de lo que succeí en la proclamació de la Constitució dita per malícia espanyola, que es conserva inèdita a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Serra i Sucarrats, Miquel

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 11 gener 1868 – la Vall d’Uixó, Plana Baixa, 9 agost 1936)

Eclesiàstic. Estudià al seminari de Girona, on s’ordenà de sacerdot el 1892 i d’on fou professor fins al 1896, que es llicencià en dret civil a Barcelona.

Obtingué per oposició una canongia de Tarragona i el 1908 fou nomenat professor de dret civil de la universitat pontifícia de Tarragona, d’on fou nomenat vicari general de l’arxidiòcesi el 1914.

Fou bisbe de Canàries del 1922 al 1936, que fou traslladat a Sogorb, on fou pres al principi de la guerra civil i mort.

Serra i Julià, Josep Maria

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 11 març 1810 – desert de les Palmes, Benicàssim, Plana Alta, 8 setembre 1886)

Benedictí, missioner i bisbe.

El 1845 anà com a missioner a Austràlia; junt amb el pare Salvadi, hi fundà el monestir de Nova Núrsia. Fou nomenat administrador apostòlic del bisbat de Perth el 1849.

Deu anys després hi renuncià per motius de salut, i es traslladà a Madrid, amb el títol de bisbe de Dàulia. Fundà la congregació de les oblates del Santíssim Redemptor a Cienpozuelos.

Fou perseguit, i s’hagué d’exiliar en temps d’Amadeu de Savoia pel seu ideari absolutista.

Serra i Buixó, Eudald

1 Resposta

(Vilassar de Dalt, Maresme, 15 gener 1882 – Barcelona, 1967)

Eclesiàstic i escriptor. Davant la necessitat de posar al dia i catalanitzar els llibres de pietat existents al mercat, fundà, el 1912, el Foment de Pietat Catalana.

La Guia del Cristià i el Missal Romà per a ús dels fidels foren dues de les edicions més importants del Foment; molts dels llibres editats per aquest foren escrits pel mateix Eudald Serra.

El seu germà fou Mateu Serra i Buixó  (Vilassar de Dalt, Maresme, 1875 – Barcelona, 1951)  Pintor. Format a Llotja i deixeble de Vancells, Galwey i Llaverias. Exposà individualment a Barcelona, i participà en diversos certàmens nacionals. Fou un dels últims exponents de la generació de paisatgistes romàntics del segle XIX.

Serra, Pere Anton

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Lleida, 1632)

Prelat. El 1621 fou consagrat bisbe de Lleida, on succeïa a Pere Virgili. El 1629 fou elegit diputat eclesiàstic de la generalitat.

Morí poc abans d’expirar aquest mandat civil. Fou succeït a la diòcesi per fra Antonio Pérez.