Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Valls, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Santes Creus, Alt Camp, 23 desembre 1560)

Eclesiàstic i polític. Abat de Santes Creus (1535-60). Fou dues vegades diputat eclesiàstic de la Generalitat (1535-40 i 1543-54). en virtut del seu càrrec presidí les corts catalanes de Montsó diverses vegades.

Gaudí de l’amistat del rei Carles I de Catalunya, que l’autoritzà a obtenir cabals de la generalitat per a fer diverses obres a Santes Creus, com la galeria superior del palau reial i la decoració policromada del palau, la conclusió del claustre major del monestir i la construcció del pont de pedra sobre el Gaià.

El 1554 es retirà de la política.

Valls, Agustí

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – Benifassà, Baix Maestrat, 1652)

Eclesiàstic. Es féu monjo cistercenc de Benifassà i féu tres cursos de teologia a València. Fou elegit abat de Benifassà el quadrienni de 1624-28 i el de 1640-44.

Fou amic i partidari del rei Felip III i participà en la cort de Montsó del 1626. El 1640, amb motiu de la rebel·lió de Catalunya contra el rei, prengué part en el capítol general del Cister d’Ulldecona, que s’havia de celebrar a Poblet, i a continuació acollí a Benifassà els germans Miravall, expulsats de Tortosa.

Durant la guerra contra Felip III el seu monestir fou atacat i robat diverses vegades pels soldats i per partides de bandolers.

Vallosera, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII)

Eclesiàstic.

És autor de la memòria Suputació de les monedes romanes reduïdes a la catalana, segons que una o altra correpon a la tornesa. Fou llegida a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Sembla que l’autor redactà aquest treball a la presó, sense llibres de consulta ni mitjans normals per a escriure.

Vallgornera i de Senesterra, Joan de

Deixa un comentari

(Albons, Baix Empordà, 1595 – Saragossa, Aragó, 1675)

Escriptor ascètic. Prengué l’hàbit al convent dominicà de Girona, amb el nom de Tomàs, l’any 1616, on cursà arts, filosofia i teologia. Ensenyà teologia cinc anys al convent de Perpinyà.

El 1634 era prior del convent de Girona, i li fou atorgat el grau de mestre en teologia. El 1641 fou nomenat vicari general per al Principat de Catalunya. L’any 1674 fou elegit provincial en el capítol celebrat a Saragossa.

Publicà Mystica Theologia Divi Thomae (1622), que serví de llibre de text als seminaris d’Alemanya, i De Rosario beatae Mariae Virginis (1622).

Valladares y Mejía, Gavino de

Deixa un comentari

(Aracena, Huelva, Andalusia, 25 octubre 1725 – Barcelona, 13 febrer 1794)

Bisbe de Barcelona (1775-94) i escriptor.

Desplegà una intensa activitat pastoral i administrativa en la reorganització del seminari (1784) i promovent campanyes tumultuoses a càrrec de l’apòstol d’Andalusia, Diego José de Cádiz. Fomentà, a través del premonstratenc Jaume Caresmar, l’ordenació dels arxius capitular i de la mensa episcopal.

És autor de molts treballs pastorals i jurídics, alguns d’ells en català o en edició bilingüe, com un Promptuari de la doctrina cristiana per l’ús dels nois empleats en les fàbriques de pintats d’esta ciutat (1786).

Valero, Joan

Deixa un comentari

(Sogorb, Alt Palància, segle XVI – Escaladei, Priorat, 1625)

Eclesiàstic i monjo cartoixà. Passà un temps presoner dels pirates algerians. Fou vicari general de la diòcesi de Sogorb.

Després féu vida eremítica i acabà per prendre l’hàbit cartoixà, el 1596. Seria prior de les cartoixes d’Escaladei i de la Vall de Crist, així com de la Vall de Misericòrdia, a Portugal.

És autor del tractat Differentiae inter utrumque forum (Mallorca 1616) i d’altres obres que restaren inèdites.

Vada i Chesa, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 març 1764 – Mataró, Maresme, 20 març 1821)

Eclesiàstic i poeta. Religiós escolapi, ensenyà a Balaguer, Mataró, Solsona i, finalment, a Barcelona.

Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1804. El 1806 hi llegí un Discurs en elogi dels catalans en l’agricultura, el comerç i les arts.

Versificà en castellà i en català.

Pere d'Urtx

Urtx, Pere d’

1 Resposta

(Urtx, Baixa Cerdanya, segle XIII – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1293)

Bisbe d’Urgell (1269-93). Fill probable de Galceran d’Urtx i de la baronessa Blanca de Mataplana. Era canonge de la Seu d’Urgell i ardiaca de Prats quan fou elegit bisbe d’Urgell.

Celebrà dos importants sínodes a la Seu d’Urgell, el 1276 i el 1286. Tingué fortes lluites amb el comte Roger Bernat III de Foix, hereu del vescomtat de Castellbò, pel domini de les valls d’Andorra, que posà fi al pariatge del 1278, patrocinat per Pere II de Catalunya-Aragó i completat per una altra sentència arbitral del 1288, que són el punt d’arrencada de l’actual règim polític d’Andorra.

Assistí a diversos concilis de Tarragona, i fou enterrat a la capella de Sant Salvador de la catedral d’Urgell, que ell havia fet construir.

Urrea, Pero de

3 Respostes

(Saragossa, Aragó, segle XV – Tarragona, 9 setembre 1489)

Arquebisbe de Tarragona (1446-89). Era canonge prior de la seu de Saragossa, i fou president de la Generalitat (1446-49) i canceller de la corona catalano-aragonesa (1454-65, 1466-80). El papa Calixt III el nomenà general de les galeres que envià contra els turcs.

Participà en la guerra contra Joan II, primer al costat del príncep Carles de Viana, però aviat es passà al bàndol del rei Joan II, el qual serví fent una guerra implacable als enemics del rei a les contrades de Tarragona i de Tortosa.

El 1463, sota la seva protecció, es constituí una diputació del general reialista, formada per un sol diputat, Bernat de Saportella. El 1468 hostatjà el rei i assistí a la mort de la reina Joana a Tarragona.

Féu corregir i editar de nou el breviari de la diòcesi, i construí el cadirat del cor de la catedral el 1479. Deixà escrita una relació de la guerra civil.

El papa Calixt III el nomenà patriarca d’Alexandria, títol que féu servir sempre al costat del d’arquebisbe de Tarragona.

Umbert de Cervelló

2 Respostes

(Catalunya, segle XI – Barcelona, 1086)

Bisbe de Barcelona (1069-86). Era fill d’Hug de Cervelló i d’Eliarda, els quals succeí com a senyor de Gelida.

Umbert s’havia casat amb Dalmizana, però sembla que no en tingué fills, puix que en morir donà el castell de Gelida al seu nebot Guerau Alemany de Cervelló, a mitges amb la seva muller Dalmizana.

Abans d’ésser bisbe havia estat ardiaca de la seu (1063). Continuà la construcció de la catedral romànica i l’embellí notablement amb vidrieres de color i amb un antependi d’or. L’any 1076 consagrà l’església de Sant Feliu d’Arraona (Sabadell).

Assistí al concili de Girona del 1078, congregat pel legat Amat d’Auloron, en el qual es dictaren cànons contra la simonia que imperava al país.