(Montblanc, Conca de Barberà, segle XVIII)
Eclesiàstic franciscà. Tingué fama com a orador, i publicà diversos sermons (1783, 1784, 1793 i 1797).
Deixà inèdit un Diccionari català, conservat a la Biblioteca de l’Acadèmia de Bones Lletres.
(Alzira, Ribera Alta, 1530 – Tarragona, 4 juny 1611)
Prelat. Bisbe de Mallorca des del 1573, el 1604 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, on succeí a Joan Terès.
A la seva mort, fou succeït per Joan de Montcada.
(Tamarit de Llitera, Llitera, 1734 – Vic, Osona, 30 desembre 1815)
Eclesiàstic. Fou canonge de Tarragona i dignitat del capítol de Saragossa.
El 1783 fou nomenat bisbe de Vic. Féu construir la nova catedral, que consagrà el 1803, i la part nord del palau episcopal, i féu ampliar l’hospital de Vic. És el creador de la biblioteca episcopal, i féu pintar la galeria de bisbes vigatans de la Sala del Sínode, al palau episcopal.
Durant la Guerra contra Napoleó escriví per animar els patriotes del país, i no abandonà la ciutat quan aquesta caigué en poder dels francesos.
És autor de moltes cartes i pastorals, totes en castellà; fou un dels bisbes que insistí més en la castellanització de la cúria i dels registres parroquials.
Fou enterrat a la capella del Pilar, que ell féu construir a la catedral de Vic.
(Barcelona, 19 febrer 1814 – 29 juny 1889)
Advocat i eclesiàstic. Fou catedràtic i degà de la facultat de dret de Barcelona. Assolí un fort prestigi com a jurista.
Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1852.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1855 – Barcelona, 1929)
Metge. Es doctorà el 1882 i fou un dels primers que practicà l’oto-rino-laringologia a Barcelona. Obtingué el premi Garí (1883).
Fou redactor de la “Gaceta Médica de Cataluña” i membre corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Publicà diverses obres professionals i inventà un aparell que anomenà otoscopoprensor.
El seu germà fou Ignasi Verdós i Mauri (Terrassa, Vallès Occidental, 1853 – Barcelona, 1918) Eclesiàstic i advocat. Dirigí i redactà la “Revista Piadosa”. Promogué la construcció del santuari barceloní de Sant Josep de la Muntanya.
(Vic, Osona, 1888 – Catalunya, segle XX)
Escriptor i eclesiàstic.
Col·laborà a la “Gaseta de Vic”, “La Nova Revista”, “Revista d’Olot”, “Il·lustració Catalana”, “Catalana”, “Vida Lleidatana”, “Scriptorium” de Ripoll -que dirigí per un any-, “La Veu de Catalunya” i “El Matí”, entre d’altres publicacions.
És autor de moltes poesies esparses, pròlegs i conferències. Publicà en llibre Estudis literaris (1935), Siluetes literàries i el recull poètic Aures de la Plana.
(Lleida ?, segle XV)
Escriptor i eclesiàstic. Era beneficiat de la seu de Lleida.
El 1483 escriví el Speculum prioris o Llibre del siti, que conté els estatuts de la Confraria de Sant Salvador de la seu lleidatana. A part de la simple redacció del reglament de la confraria, l’escrit conté detalls curiosos sobre els costums de la clerecia local de l’època.
(Catalunya ?, segle XVI – l’Alguer ?, Sardenya, 1562)
Eclesiàstic i polític.
El 1541 fou nomenat bisbe de l’Alguer, dignitat que ocupà vint-i-un anys. Des 1542 al 1545 fou virrei interí de Sardenya.
Assistí al concili de Trento i el 1549 publicà unes Sacrae constitutiones.
(València, vers 1330 – Sogorb, Alt Palància, 1407)
Eclesiàstic i polític. Fou bisbe de Girona (1362-69). És notable la compilació de sinodals que manà fer a aquesta diòcesi.
El 1370 fou traslladat a Sogorb. Era canceller de l’infant Martí, duc de Montblanc, i el 1377 acudí a Roma amb el seu germà Andreu de Vallterra per demanar la investidura de Sicília pel rei Pere III. El papa Climent VII el designà per a Tarragona el 1380, però a causa del cisma no pogué prendre possessió de la diòcesi i continuà residint a Sogorb fins el 1387, actuant amb el nom d’electe de Tarragona.
Emparà la fundació de la cartoixa de Valldecrist, lluità per l’ampliació dels límits de Sogorb, i féu reformar les catedrals de Sogorb i d’Albarrasí.
Un cop possessionat a Tarragona, celebrà quatre sínodes provincials (1391, 1395, 1399 i 1406).
Fou amic i partidari de Benet XIII. Passà els darrers anys de vida, ja molt vell i malalt, a València i Sogorb.
Dades dels Països Catalans 