(Terrassa, Vallès Occidental, 1855 – Barcelona, 1929)
Metge. Es doctorà el 1882 i fou un dels primers que practicà l’oto-rino-laringologia a Barcelona. Obtingué el premi Garí (1883).
Fou redactor de la “Gaceta Médica de Cataluña” i membre corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Publicà diverses obres professionals i inventà un aparell que anomenà otoscopoprensor.
El seu germà fou Ignasi Verdós i Mauri (Terrassa, Vallès Occidental, 1853 – Barcelona, 1918) Eclesiàstic i advocat. Dirigí i redactà la “Revista Piadosa”. Promogué la construcció del santuari barceloní de Sant Josep de la Muntanya.
(Vic, Osona, 1888 – Catalunya, segle XX)
Escriptor i eclesiàstic.
Col·laborà a la “Gaseta de Vic”, “La Nova Revista”, “Revista d’Olot”, “Il·lustració Catalana”, “Catalana”, “Vida Lleidatana”, “Scriptorium” de Ripoll -que dirigí per un any-, “La Veu de Catalunya” i “El Matí”, entre d’altres publicacions.
És autor de moltes poesies esparses, pròlegs i conferències. Publicà en llibre Estudis literaris (1935), Siluetes literàries i el recull poètic Aures de la Plana.
(Lleida ?, segle XV)
Escriptor i eclesiàstic. Era beneficiat de la seu de Lleida.
El 1483 escriví el Speculum prioris o Llibre del siti, que conté els estatuts de la Confraria de Sant Salvador de la seu lleidatana. A part de la simple redacció del reglament de la confraria, l’escrit conté detalls curiosos sobre els costums de la clerecia local de l’època.
(Catalunya ?, segle XVI – l’Alguer ?, Sardenya, 1562)
Eclesiàstic i polític.
El 1541 fou nomenat bisbe de l’Alguer, dignitat que ocupà vint-i-un anys. Des 1542 al 1545 fou virrei interí de Sardenya.
Assistí al concili de Trento i el 1549 publicà unes Sacrae constitutiones.
(València, vers 1330 – Sogorb, Alt Palància, 1407)
Eclesiàstic i polític. Fou bisbe de Girona (1362-69). És notable la compilació de sinodals que manà fer a aquesta diòcesi.
El 1370 fou traslladat a Sogorb. Era canceller de l’infant Martí, duc de Montblanc, i el 1377 acudí a Roma amb el seu germà Andreu de Vallterra per demanar la investidura de Sicília pel rei Pere III. El papa Climent VII el designà per a Tarragona el 1380, però a causa del cisma no pogué prendre possessió de la diòcesi i continuà residint a Sogorb fins el 1387, actuant amb el nom d’electe de Tarragona.
Emparà la fundació de la cartoixa de Valldecrist, lluità per l’ampliació dels límits de Sogorb, i féu reformar les catedrals de Sogorb i d’Albarrasí.
Un cop possessionat a Tarragona, celebrà quatre sínodes provincials (1391, 1395, 1399 i 1406).
Fou amic i partidari de Benet XIII. Passà els darrers anys de vida, ja molt vell i malalt, a València i Sogorb.
(Catalunya, segle XVI – Santes Creus, Alt Camp, 23 desembre 1560)
Eclesiàstic i polític. Abat de Santes Creus (1535-60). Fou dues vegades diputat eclesiàstic de la Generalitat (1535-40 i 1543-54). en virtut del seu càrrec presidí les corts catalanes de Montsó diverses vegades.
Gaudí de l’amistat del rei Carles I de Catalunya, que l’autoritzà a obtenir cabals de la generalitat per a fer diverses obres a Santes Creus, com la galeria superior del palau reial i la decoració policromada del palau, la conclusió del claustre major del monestir i la construcció del pont de pedra sobre el Gaià.
El 1554 es retirà de la política.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – Benifassà, Baix Maestrat, 1652)
Eclesiàstic. Es féu monjo cistercenc de Benifassà i féu tres cursos de teologia a València. Fou elegit abat de Benifassà el quadrienni de 1624-28 i el de 1640-44.
Fou amic i partidari del rei Felip III i participà en la cort de Montsó del 1626. El 1640, amb motiu de la rebel·lió de Catalunya contra el rei, prengué part en el capítol general del Cister d’Ulldecona, que s’havia de celebrar a Poblet, i a continuació acollí a Benifassà els germans Miravall, expulsats de Tortosa.
Durant la guerra contra Felip III el seu monestir fou atacat i robat diverses vegades pels soldats i per partides de bandolers.
(Barcelona, segle XVIII)
Eclesiàstic.
És autor de la memòria Suputació de les monedes romanes reduïdes a la catalana, segons que una o altra correpon a la tornesa. Fou llegida a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Sembla que l’autor redactà aquest treball a la presó, sense llibres de consulta ni mitjans normals per a escriure.
(Albons, Baix Empordà, 1595 – Saragossa, Aragó, 1675)
Escriptor ascètic. Prengué l’hàbit al convent dominicà de Girona, amb el nom de Tomàs, l’any 1616, on cursà arts, filosofia i teologia. Ensenyà teologia cinc anys al convent de Perpinyà.
El 1634 era prior del convent de Girona, i li fou atorgat el grau de mestre en teologia. El 1641 fou nomenat vicari general per al Principat de Catalunya. L’any 1674 fou elegit provincial en el capítol celebrat a Saragossa.
Publicà Mystica Theologia Divi Thomae (1622), que serví de llibre de text als seminaris d’Alemanya, i De Rosario beatae Mariae Virginis (1622).
Dades dels Països Catalans 