(el Palomar, Vall d’Albaida, 1489 – València, 1555)
Dominicà. Ingressà en el convent de Llutxent i professà en el de Chinchilla (Múrcia). Fou primer prior del convent de Gotor, i del de Montalban. Traslladat a València, fou elegit prior, vicari de la província i, finalment, provincial.
Fundà el convent de Llombai, i escriví algunes obres religioses en llatí. El 1585, hom n’inicià el procés de beatificació.
(Molina de Aragón, Castella, segle XVI – València, 16 octubre 1573)
Eclesiàstic dominicà. Mestre de teologia del convent de Xàtiva i predicador de Ferran d’Aragó, virrei de València. Per encàrrec del comte d’Oliva, predicà als moriscs d’Aiora, on fundà un convent de dominics.
Nomenat l’any 1556 vicari general dels convents de Sardenya, hi fundà convents i hi introduí la reforma tridentina.
És autor de Diálogo del soldado (1555), Manual de Cuaresma… (1555) i Coloquio devoto de la cofradía del Santo Rosario (1567).
Veure> Francisco Mejía de Molina (dominic i teòleg castellà del segle XVI).
(Xàtiva, Costera, segle XVI – segle XVII)
Frare dominicà. Fou missioner a les Filipines. No aconseguí l’establiment d’una missió a la Xina. Anys després tornà al país.
És autor d’obres religioses, entre elles un catecisme elemental en xinès.
(Felanitx, Mallorca, 1608 – Palma de Mallorca, 1666)
Frare dominicà. Fou procurador general de l’orde a la província de San Antonio, en territoris de Nueva Granada (Amèrica). El 1647 negocià la concessió del cardenalat a Antoni de Cardona.
Fou canceller i jutge de competències de Mallorca, per nomenament del rei Felip IV. Escriví treballs històrics relatius a l’orde de Predicadors.
(València, 1698 – 1772)
Frare dominicà. Era doctor en teologia. Ensenyà filosofia tomista a la Universitat de València. Fou prior del convent de predicadors de València.
És autor de diverses obres, com les titulades Memorias de la santidad, doctrina y milagros de San Benedicto XI (1735), Suma moral para examen de curas y confesores, Sermó predicat en la 3ª centúria de la canonització de sant Vicent Ferrer i Predicatura general.
(Castelló de la Plana, 1736 – València, 1810)
Frare dominicà i mestre en teologia. Fou rector del col·legi de Tortosa.
Va escriure Oración en la bendición del oratorio público edificado por el obispo José Climent, de Castellón, el 6 de Diciembre de 1791 (1792), un Elogio fúnebre de Carlos III (1789) i la Carta del sacristán de Tírigs a su paisano Feliu Bonamich… (1806).
Agustí Martí (País Valencià, segle XVI) Metge i escriptor. Estudià a diversos països europeus. Fou catedràtic de la Universitat de València, on assolí un gran prestigi professional. Concorregué com a poeta al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció.
Gabriel Martí (País Valencià ?, segle XIV – segle XV) Pintor gòtic. Pertanyent al cercle artístic de Pere Nicolau. Consta documentalment que realitzà el retaule dedicat a sant Nicolau, avui incomplet, de la parròquia d’Albal (Horta).
Jaume Martí (València, segle XV – 1503) Religiós cartoixà. Professà a Portaceli el 1448. En seria prior dues vegades. Deixà diverses obres religioses.
Jeroni Martí (País Valencià, segle XV) Escriptor. N’ha restat la poesia amb què guanyà un premi al concurs en honor de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488. És de caràcter amorós.
Joan Martí (País Valencià, segle XVIII – segle XIX) Capitost popular. De l’orde franciscà, era vicari de Beniferri. El 20 de maig de 1808 es posà al capdavant de la revolta de València contra els francesos, però cedí el lloc al franciscà Joan Rico, amb el qual col·laborà en la tasca d’arengar el poble.
Joan Martí (País Valencià, segle XV – segle XVI) Pintor. Fou nomenat pintor del Consell de València el 1501. L’any següent pintava la decoració de la sala daurada del Consell, així com les banderes d’unes galeres noves construïdes a les drassanes del Grau de València.
Josep Vicent Martí (País Valencià, segle XIX – 1869) Escultor.
Lluís Martí (València, segle XVI – segle XVII) Frare dominicà. Professà el 1563. És autor d’alguns treballs de caràcter històric, que han restat inèdits, i de poesies que foren aplegades en un recull de publicació pòstuma.
Pere Martí (País Valencià, segle XV – segle XVI) Escriptor. Era metge. Participà al concurs celebrat a València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena. Fou fou dels redactors del Llibre d’Antiquitats (1523-40).
(València, segle XV – 1499)
Prelat i frare dominicà. Fou doctor en teologia i confessor de Ferran II el Catòlic. El 1494 era nomenat bisbe de Patti (Sicília).
Deixà diversos escrits i una col·lecció de sermons.
(València, 1612 – 1694)
Prelat i frare dominicà. Fou catedràtic de filosofia i teologia a la Universitat de València. Per conservar aquesta funció docent renuncià al seu nomenament de bisbe d’Oriola. Posteriorment fou catedràtic a Salamanca i confessor del rei Carles II.
És autor d’obres religioses i d’una gramàtica en vers.
Dades dels Països Catalans 