(Ènguera, Canal de Navarrés, 1673 – Siracusa, Sicília, 1730)
Prelat i frare dominicà. Prengué en religió el nom de Damià. Era doctor en teologia. Fou predicador del rei Carles III.
Havent passat a Itàlia, exercí diversos càrrecs importants. El 1723 fou nomenat bisbe de Siracusa. És autor d’una obra apologètica.
(València, 1586 – Alacant, 27 maig 1665)
Prelat i frare dominicà. Cosí de Dionís. Es doctorà en arts i teologia a la Universitat de València, de la qual seria catedràtic. Fou confessor del virrei marquès de los Vélez, així com definidor i vicari general.
El 1660 fou nomenat bisbe d’Oriola. Actuà de mitjancer a la rebel·lió d’Elx contra el nou senyor de la ciutat, el duc de Maqueda.
És autor d’unes Resoluciones morales (1656), d’un escrit sobre el tercer sínode celebrat a Oriola al seu temps, i del manuscrit De censuris et sacramentis.
(Xàtiva, Costera, maig 1566 – València, 7 maig 1628)
Teòleg. Professà al convent dominicà de Llombai. Fou professor en diversos convents de l’orde de Sant Domènec, on ensenyà filosofia i teologia. Autor de refutacions teològiques, començades quan tot just tenia 22 anys, contra Calvó.
Obtingué molta anomenada en els medis eclesiàstics per les seves anotacions als vuit primers volums dels Annales ecclesiastici de Baronio. Corregí el misal i el breviari dominicans (1601). Autor d’obres teològiques i exegètiques. És remarcable la seva obra Annalium sacri ordinis praedicatorum centuria prima (1628).
La majoria dels seus manuscrits són a la biblioteca de la Universitat de València.
(València, segle XVII – 1679)
Frare dominicà. Fou predicador del papa Climent XI.
Durant el seu sojorn a Roma, on passà quatre anys, s’esmerçà a promoure la causa de canonització de sant Lluís Bertran.
Veure> Bertran i Eixarch, Lluís (religiós dominicà i sant, 1526-81).
Veure> Benet Lloberols (missioner dominicà català del segle XVIII).
Domènec Jaume (Catalunya, segle XIV – Cotlliure, Rosselló, segle XIV) Frare dominicà. Visqué al convent de Cotlliure. Fou provincial de l’orde i inquisidor de Mallorca. És autor d’obres religioses i d’una història de l’orde de Predicadors.
Joan Jaume (Catalunya, segle XIV) Metge. Traduí al català el Llibre de la figura de l’ull, d’Alcoati.
Lluís Jaume (Illes Balears, segle XVIII – Califòrnia, EUA, 1775) Religiós observant. Fou missioner a Amèrica, on morí martiritzat pels indis.
Onofre Jaume (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1815) Botànic. Era farmacèutic. És autor d’un diccionari de les espècies botàniques de l’illa de Mallorca.
(València, 1545 – Roma, Itàlia, 1614)
Frare dominicà. Fou catedràtic de les universitats de Lleida i de València. També ocupà, entre altres càrrecs, el de vicari general de l’orde i mestre general del Sacre Palau Apostòlic (1608).
És autor d’obres religioses, escrites en llatí, i de comentaris bíblics.
(Redovà, Baix Segura, segle XVIII – València, 1831)
Teòleg i predicador dominicà destacat.
(València, segle XVI – Oriola, Baix Segura, 1630)
Frare dominicà. Fou deixeble de sant Lluís Bertran, al qual assistí durant els seus darrers temps. Sobresortí com a orador sagrat.
Fou nomenat predicador de la cort espanyola. Ocupà alts càrrecs a les institucions del seu orde.
Dades dels Països Catalans 