Arxiu d'etiquetes: dominics/ques

Olesa i Desbrull -germans-

Bartomeu d’Olesa i Desbrull  (Palma de Mallorca, 1575 – 1619)  Missioner dominicà. Prengué l’hàbit al convent de sant Domènec de la ciutat de Mallorca, estudià a la Patriarcal d’Oriola, i després demanà de passar a Amèrica. Fou destinat a Guatemala, on es dedicà a l’evangelització i a l’ensenyament del conreu dels camps, i en tornà el 1616.

Tomàs d’Olesa i Desbrull  (Illes Balears, segle XVI – segle XVII)  Cavaller (1619). Besnét de Pere Bernat d’Olesa i Rovira. Pertanyia a la línia dels Olesa-Peracanyes.

Noguera, Vicent

(València, segle XVI – 1645)

Frare dominicà. Fou mestre en arts i en teologia. El 1612 li fou donada la càtedra de filosofia de la Universitat de València. Ocupà bon nombre de càrrecs dins el seu orde i la inquisició.

És autor d’unes Obras teológicas.

Navases, Marià

(València, 1697 – 1752)

Frare dominicà. Fou catedràtic de teologia a la universitat valenciana.

És autor del tractat Moralis Theologicae (1754), del qual restà inèdit el tercer i últim volum.

Navarro, Lluís

(Alboraia, Horta, 1788 – País Valencià, 1846)

Religiós i escriptor dominicà. Fou prior del convent de Sogorb i residí als d’Ontinyent i València. Desterrat a França durant la guerra del Francès.

Va escriure unes memòries d’aquest episodi, avui perdudes, així com Historia de la provincia de Aragón. Orden de Predicadores, desde el año 1808 hasta el de 1818 (en col·laboració amb Marià Rais), Una larga historia sobre el fingido cardenal de Borbón i l’aplec Proclamas, discursos y poesías patrióticas, publicades a la premsa valenciana.

En català, fou autor de poemes satírics i de miracles de sant Vicent Ferrer, El fill de l’especier (1817), El comte d’Urgell (1843), etc, que esdevingueren molt populars i en foren fetes diverses reedicions.

Nadal i Sanxo, Vicent

(València, segle XVI – 1630)

Dominic, geògraf i historiador. Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València i llatinista, hel·lenista i hebraista remarcable. Fou també un bon coneixedor de l’àrab.

Autor d’Historia del Real Convento de Predicadores de Valencia, Anotaciones para una historia general de la orden de Santo Domingo, Annales Ordinis Fratrum Praedicatorum i del tractat De Geographia.

Mulet, Francesc

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1624 – València, 1675)

Escriptor i religiós dominicà. D’origen camperol, esdevingué mestre en Arts i catedràtic a València. Com el Rector de Vallfogona a Catalunya, va escriure literatura festiva.

Són conegudes les composicions Lo forn de Sant Cristòfol, La Candileta, i dues comèdies bufes: Los amors de Melisendra i La infanta Teleina i el rei Marot. Com a exemple de sàtira, cal esmentar Qüestió moral, d’escàs valor literari. Constantí Llombart en publicà l’obra completa, esporgada de passatges escabrosos.

Mos, Jeroni

(Cocentaina, Comtat, segle XVI – València, 1634)

Frare dominicà. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde, entre ells el de provincial d’Aragó (1625).

És autor d’obres religioses i històriques, com: Sermón en el día octavo de los días de Valencia, a la canonización de San Raimundo de Peñafort (1602), Catálogo de los condes de Cocentaina, Noticias acerca de Valencia y su Reino i Sermones varios.

Morelles, Cosme Gil

(País Valencià, 1557 – Gant, Flandes, 18 febrer 1636)

Teòleg i inquisidor dominic. Professor de filosofia i regent d’estudi de l’orde a Colònia. Intervingué en el capítol general de l’orde a París el 1611.

Inquisidor general a l’arxidiòcesi de Colònia, Magúncia i Tréveris, l’exèrcit suec de Gustau Adolf l’empresonà i, en reclusió, morí a Gant.

Escriví els comentaris a l’edició d’Anvers del 1612 de l’obra de sant Tomàs (18 volums).

Móra, Bartomeu

(País Valencià, segle XVII – Palma de Mallorca, 1692)

Teòleg i frare dominicà. Era professor al col·legi de l’orde a Oriola. Més tard fou prior dels convents de Llombai i de Palma, i ocupà d’altres càrrecs.

Escriví unes Ordinacions per al seu convent palmesà, i una obra titulada Biblia Eucharistica, juxta Angelici praeceptoris doctrinari.

Miguel, Serafí Tomàs

(Xixona, Alacantí, segle XVII – València, 1722)

Frare dominicà i escriptor. Ocupà diversos càrrecs dintre l’orde i fou examinador sinodal de l’arquebisbat de València i confessor de l’arquebisbe Tomàs de Rocabertí.

Va escriure nombroses obres en llatí i castellà: Historia de la vida de Santo Domingo de Guzmán (1705), Historia de la vida de San Vicente Ferrer (1713), Constituciones de la Sagrada Orden de Predicadores, etc.