(Barcelona, 30 agost 1876 – 1946)
Arquitecte (1893) i dibuixant.
Seguidor de Gaudí, sobresurten entre les seves obres la capella del Santíssim de l’església parroquial de Lloret de Mar (Selva), destruïda en 1936-39, uns panteons modernistes al cementiri d’aquesta mateixa població i la façana de la casa de la vila d’Hostalric. Posteriorment el seu estil esdevingué convencional.
Com a dibuixant col·laborà activament a les pàgines de la revista humorística i política “Cu-cut!”.
(Barcelona, 1902 – 18 febrer 1992)
Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i fou deixeble de Francesc Labarta. Membre del GAI (Grup d’Artistes Independents, 1932) i soci del Saló de Montjuïc.
Conreà el paisatge amb un estil auster i simple, que l’acostà a l’estil naïf i a la pintura mural religiosa.
(Barcelona, 8 febrer 1923 – 14 juliol 1984)
Dibuixant d’historietes il·lustrades.
Es donà a conèixer a la postguerra amb col·laboracions a diverses revistes, especialment, “TBO”. El seu concepte de la historieta i de l’humor encaixen plenament amb l’estil tradicional d’aquesta publicació, com també els seus dibuixos estilitzats, dotats d’un bon sentit narratiu i de dinamisme.
Ha estat un dels enllaços entre els dibuixants de la generació de “TBO” i els més joves representants del gènere, amb els quals compartí les pàgines de “Cairo”.
(Barcelona, 23 agost 1914 – 17 juliol 2014)
Dibuixant. Estudià a l’Escola de Belles Arts i a l’Escola Massana.
Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” amb el pseudònim de Nyerra.
S’ha dedicat a la il·lustració i a la decoració.
(Sant Fruitós de Bages, Bages, 12 abril 1906 – 1984)
Pintor, dibuixant i il·lustrador.
Col·laborà a “La Novel·la d’Ara” (1923) i es dedicà a temes de teatre, de ballet i de circ, de factura hàbil, decorativa i una mica estereotipada.
(Barcelona, 1878 – 19 febrer 1959)
Aquarel·lista i dibuixant. De vocació tardana, es formà a Llotja i a l’Acadèmia Baixas.
La seva primera exposició individual la féu l’any 1923, després d’haver concorregut a diverses de col·lectives. A partir d’aleshores es dedicà plenament a la pintura i exposà amb regularitat anual.
Són característics els seus paisatges i marines, així com les composicions amb flors.
Una malaltia l’impedí de continuar treballant més enllà de 1945.
(Traiguera, Baix Maestrat, 22 novembre 1922 – Barcelona, 4 novembre 1962)
Dibuixant. Especialitzat en la confecció d’historietes il·lustrades, sobretot per a la revista infantil “Pulgarcito”, on creà personatges com El Reporter Tribulete o Don Furcio Buscabollos.
Fou el pare de Guillem Cifré i Barrabin.
(Barcelona, 1952 – 17 maig 2014)
Dibuixant. Fill de Guillem Cifré i Figuerola. Especialista en còmics. Col·laborà a “El Víbora”, “Europa Viva” o “Cairo”.
El seu estil conserva alguns dels elements de l’escola derivada del “TBO”, però reinterpretats amb un sentit inequívocament modern.
Pseudònim del caricaturista i pintor català Francesc Vila i Rufas (1927-2006).
(Catalunya, 1919)
Àlbum de dibuixos de Xavier Nogués amb texts de Francesc Pujols i pròleg de Joan Sacs, editat per Salvat-Papasseit el 1919 (reeditat el 1933 i el 1947).
La sèrie, que havia estat iniciada a la “Revista Nova”, supera amb escreix el pintoresquisme i la categoria del simple dibuix humorístic. Esdevingué l’obra típica de l’ala realista del noucentisme, d’equilibrada composició i d’una aguda, però mai estrident, ironia.
Bona part dels originals són al Museu d’Art Modern de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 