(Barcelona, 1893 – 1978)
Pintor i dibuixant. Germà de Lluís. Estudià a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic.
Residí algun temps a París. Féu diverses exposicions a l’estranger.
Col·laborà a la premsa humorística barcelonina signant amb el seu segon cognom.
(Lleida, 1888 – Catalunya, segle XX)
Dibuixant i cartògraf. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Fou pensionat a Leipzig en 1912.
Destacà com a dibuixant industrial i de plànols. També féu gravats a l’aiguafort.
S’encarregà de la part cartogràfica de diverses publicacions importants.
(Barcelona, 1850 – segle XIX)
Dibuixant i gravador. Estudià dibuix a l’Escola de Belles Arts i gravat amb Rossend Gelabert.
Destacà per les seves planxes d’enquadernació i per dibuixos especialitzats per a brodats.
Obtingué diversos premis d’importància.
Veure> Manuel J. Arnalot (dibuixant català, 1927-93).
(Gràcia, Barcelona, 1882 – Barcelona, 1967)
Dibuixant i pintor. Fill de valencians, es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València, fins a vint-i-tres anys.
Decorador i il·lustrador publicitari, treballà més de trenta anys per a la firma Myrurgia.
Com a pintor, d’un colorisme exuberant i pinzellada vigorosa, conreà els temes de gènere i el paisatge -sobretot el mallorquí-.
Féu diverses exposicions individuals i participà en altres de col·lectives, com la Nacional del 1942.
(Barcelona, 15 març 1936 – 15 juliol 2023)
Autor de còmics. La seva activitat s’ha desenvolupat particularment a l’Editorial Bruguera.
El dibuix dels seus còmics és molt simple, les seves característiques principals són el dinamisme i l’abundància d’accions violentes, amb un sentit de l’humor comercial i basat en la successió de gags.
Mortadelo y Filemón, La familia Trapisonda o El botones Sacarino són algunes de les seves creacions.
(Barcelona, 6 agost 1890 – 1 febrer 1975)
Pintor i dibuixant. Estudià a l’Escola de Llotja i a l’Acadèmia Francesc d’A. Galí i, posteriorment (1909), completà la formació a París. De nou a Barcelona (1910), fou després membre fundador de “Les Arts i els Artistes” (1916); tornà a París del 1917 al 1927.
La seva obra es caracteritza per un intimisme cromàtic que no és mai estrident, raó per la qual té incidències amb el decorativisme. Conreà, sobretot, el tema de figures, interiors, flors i natures mortes.
És autor de quatre plafons per a la cúpula de la Sala de Passos Perduts del Palau Nacional de Barcelona, ciutat en la qual exposà repetidament, com també a Madrid, París i en altres indrets.
El 1934 fou distingit amb el premi Isidre Nonell.
(Barcelona, 1928 – 21 maig 2024)
Grafista, il·lustrador i cartellista. Fou deixeble de Francesc Labarta i treballà primerament en el camp de la vidrieria artística.
Després, des del 1955, s’introduí totalment en el món el disseny gràfic.
Les seves obres, algunes reproduïdes en revistes estrangeres, són molt comunicatives, gràcies a la simplificació i la puresa de línies.
(Barcelona, 1897 – Quito, Equador, 1969)
Escultor i dibuixant. Practicà la il·lustració treballant per a editorials estrangeres; col·laborà, també, al Reader’s Digest.
Com a escultor, formà part de l’anomenada escola de Ceret i el 1926 presentà diverses obres a les galeries Dalmau de Barcelona.
Col·laborà en l’obra escultòrica de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929).
(Catalunya, segle XIX)
Dibuixant. Conreà molt les escenes de costums, algunes de les quals figuren al Museu Marès de Barcelona.
Tingué gran activitat com a il·lustrador, entre les quals figuren les de Los Misterios de Barcelona i les figures de les litografies de Francesc Xavier Parcerisa al volum Catalunya dels Recuerdos y Bellezas de España, de Pau Piferrer.
Dades dels Països Catalans 