(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Despoblat (1.284 m alt), fins el 1968 del terme de Viu de Llevata, situat al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, al cim d’un petit turó.
De la seva església parroquial (Sant Gil) depenen les de Corroncui i la Bastideta de Corroncui i el santuari de Sant Nicolau.
(Montblanc, Conca de Barberà)
Despoblat, al nord-oest de la vila, a l’esquerra del riu d’Anguera.
Desaparegué el segle XIX (fins al 1841 constituí un municipi independent, però el 1849 ja era enrunat); només hi ha les restes de l’església romànica (segle XIII).
Els templers adquiriren el segle XIII a Pere de Granyena part de les rendes del castell de Pinetell, que després passaren als hospitalers.
(Horta de Sant Joan, Terra Alta)
Caseria, en vies de despoblament, al nord del terme, prop del límit amb Caseres, al vessant occidental de la serra dels Pesells (542 m alt), divisòria d’aigües dels rius d’Algars i de la Canaleta.
(Vilanova de Meià, Noguera)
Despoblat, al vessant meridional del Montsec de Rúbies, a l’oest del coll d’Orenga i al peu de la serra de Sant Mamet.
De la seva església parroquial (Santa Magdalena) depèn la de Rúbies. La jurisdicció pertanyia al prior de Meià.
(Fígols de les Mines, Berguedà)
Despoblat (1.701 m alt), situat a la capçalera de la vall de Peguera, entre els rasos de Peguera, al sud, i la serra d’Ensija, al nord, drenada pel riu de Peguera, afluent per la dreta del Llobregat davant Cercs.
Domina les cases el roc de Peguera, on hi hagué el castell de Peguera, esmentat ja a la fi del segle XI dins el comtat de Cerdanya; en foren castlans la família cognominada Peguera, que el 1390 n’adquiriren la plena jurisdicció, que passà el segle XV als Pinós (baronia de Peguera).
L’església parroquial de Sant Miquel és d’origen romànic; esdevingué sufragània de la de Fígols.
L’abandonament de les mines de Fígols ha contribuït al despoblament de Peguera.
(Castellar de la Ribera, Solsonès)
(o Pampe) Despoblat (764 m alt), situat als vessants orientals de la serra d’Oliola, a l’esquerra del barranc de Coscollola.
L’església parroquial de Santa Margarida (la nova església és del 1806) era annexa de la de Sant Julià de Ceuró; és esmentada ja el 839.
Queden restes de l’antic castell de Pampe, que pertangué a la canònica de Solsona (segles XIV-XV) i al ducat de Cardona (segle XVIII), i una casa senyorial.
(Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Despoblat (1.125 m alt), fins al 1968 pertanyia al terme d’Arfa, situat a la dreta del torrent de la Coma.
De l’església parroquial (Sant Sadurní), esmentada ja el 839, depenia la de la Coma de Nabiners. Fou del capítol d’Urgell.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
(Vilaplana, Baix Camp)
Despoblat (980 m alt), situat al límit amb el Priorat.
Fins el 1961 formà un municipi que ocupava el centre de la plataforma de la serra de la Mussara, a les muntanyes de Prades, i el sector sud dels Motllats.
L’antic poble, abandonat definitivament des del 1959, és damunt els cingles de les Airasses. Les cases són en estat ruïnós, com també ho és el xalet de les Airasses, que el 1926 hi bastí el Centre Excursionista de Catalunya. L’església parroquial era dedicada a sant Salvador.
El lloc és d’origen islàmic i formava part del valiat de Siurana.
Despoblat, situat al cim de la serra del Mor (contrafort oriental de la serra de Sant Julià del Mont, 601 m alt), que separa les valls del Fluvià i del Junyell.
El lloc és esmentat ja el 977. La seva església parroquial de Sant Silvestre havia estat possessió de la canònica de Santa Maria de Besalú.
(Seròs, Segrià)
Partida, al sud del municipi, al límit amb el de la Granja d’Escarp, al voltant del Montmeneu (494 m alt), punt culminant de la línia divisòria d’aigües entre el Segre i l’Ebre, a l’oest de les Garrigues.
Dades dels Països Catalans 