Arxiu d'etiquetes: despoblats

Plana, la -varis geo-

la Plana  (Cambrils, Baix Camp)  Despoblat.

la Plana  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Partida de l’horta, a l’est de la ciutat, vora la costa.

la Plana  (el Catllar, Tarragonès)  Caseria.

Pinyana -Llitera-

(Castellonroi, Llitera)

Despoblat, a l’est del poble, a la dreta de la Noguera Ribagorçana. Aturonades, hi ha les esglésies de Santa Anna i de Sant Salvador de Montpedró, que depenen de la parròquia d’Andaní. Pertanyia al marquès d’Alfarràs.

Aigua avall de Santa Anna, a la sortida del congost, hi ha una resclosa del pantà de Santa Anna, i la derivació, per l’esquerra, del canal d’Ivars, i, per la dreta, del canal de Pinyana (dit també de Lleida).

Perpella

(Estopanyà, Ribagorça)

Despoblat i antic terme. Les restes del poble, del castell i de l’església són al cim de l’espadada serra de Perpella, de molt difícil accés, que forma la paret occidental del congost de Canelles, a la Noguera Ribagorçana, límit amb la Noguera.

Penella -Llitera-

(Valldellou, Llitera)

Despoblat, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a l’indret de l’actual pantà de Santa Anna.

El segle XVIII pertanyia a l’arxiprestat d’Àger.

Penavera

(Benavarri, Ribagorça)

Despoblat de l’antic municipi de Pilzà, prop del poble.

Penallonga

(els Pallaresos, Tarragonès)

Despoblat del Camp de Tarragona.

Pardines -Safor-

(Beniarjó, Safor)

Despoblat. Antiga alqueria islàmica, esdevingué lloc de moriscs (8 focs el 1563), annexat el 1536 a la parròquia de moriscs de Beniarjó.

El segle XVII pertanyia als Montcada, marquesos d’Aitona.

Pardines -Ribera Alta-

(Algemesí, Ribera Alta)

Despoblat, al nord-est de la vila. La parròquia depengué de la d’Albalat de la Ribera fins el 1316, que s’independitzà.

Antiga alqueria islàmica, pertangué al terme d’Alzira fins el 1608, que passà al d’Algemesí. En tingué la senyoria des del segle XIV la família Jofre. El 1704 ja estava despoblat.

Paranxet

(Massalavés, Ribera Alta)

Despoblat i partida, al sector oriental del terme, regada per la sèquia de Paranxet, braç de la sèquia reial del Xúquer.

El lloc és esmentat el 1244.

Pandel

(Cirat, Alt Millars)

Despoblat, a la dreta del Millars, aigua amunt de la vila.

Lloc de moriscs, tenia 18 focs el 1602 i era de la fillola de la Vall d’Uixó.