Arxiu d'etiquetes: decoradors/es

Renart i Garcia, Joaquim

(Barcelona, 7 juliol 1879 – 4 setembre 1961)

Dibuixant, daurador, decorador i col·leccionista. Fill de Dionís Renart i Bosch i germà de Dionís.

Sobresortí pels seus treballs decoratius menors i per la seva activitat com a restaurador.

Dibuixà magnífics ex-libris. La reproducció de molts d’ells figura en un àlbum especial editat en 1907.

Destacà per la seva intensa activitat dins la vida artística catalana, com a cooperador eficaç de moltes iniciatives. Té bon nombre de dibuixos, esbossos i notes sobre aspectes de Barcelona al Museu Històric de la Ciutat.

Amb Pere Ricart fundà, en 1903, el Foment de les Arts Decoratives.

Reig i Bonet, Lluís

(Barcelona, 1881 – 1968)

Moblista i decorador. Prosseguí els tallers d’ebenisteria del seu pare Pere Reig i Fiol–

Obrí botigues en llocs cèntrics on, al costat dels mobles, parà teatre de titelles i, successivament, galeria d’art i subhasta de llibres.

Fou vice-president del FAD (1907) i de la comissió organitzadora de l’Exposició Internacional del Moble (1923).

Entusiasta de l’escena, escriví l’assaig dramàtic Contrast, i fou promotor de la temporada de Teatre Líric Català (1922).

Raventós i Torras, Maria Assumpció

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, maig 1930 – )

Pintora, gravadora i tapissera. Ha participat en diverses exposicions col·lectives internacionals.

Entre altres premis ha obtingut la medalla d’or de Belles Arts (1962) i una primera medalla a l’Exposició d’Artistes Gravadors, a Madrid (1966).

S’ha dedicat també a la creació de tapissos, d’una gran originalitat artística.

Pey i Farriol, Josep

(Barcelona, 1875 – 1956)

Decorador, pintor i dibuixant del modernisme. Estudià a l’Escola de Belles Arts.

De jove es dedicà a la decoració de ventalls.

Molts dels seus projectes foren sol·licitats per ceramistes i ebenistes; treballà sovint per a Gaspar Homar. Obtingué diversos premis.

Com a dibuixant col·laborà a “D’Ací i d’Allà” i a “Hojas Selectas”.

Pascual i Sala, Narcís

(Barcelona, 1805 – Olot, Garrotxa, 7 març 1869)

Dibuixant i decorador. Gendre de Joan Carles Panyó. Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i després s’establí a Olot.

La seva obra se situa dins l’estil neoclàssic, encara que és inferior en qualitat a la de Panyó.

Succeí aquest en la direcció de l’Escola d’Art d’Olot i tingué com a deixebles J. Vayreda i J. Berga.

Pascó i Mensa, Josep

(Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1855 – Barcelona, 23 juny 1910)

Dibuixant i decorador. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona al taller de l’escenògraf Josep Planella.

Treballà al taller del Teatro Real de Madrid i adquirí una gran anomenada en el camp de l’escenografia. També fou molt apreciat com a decorador; s’encarregà de la decoració del Teatre Nacional de Mèxic.

Col·laborà, com a dibuixant, a la “Il·lustració Catalana”, on signava amb el pseudònim de Brisa. Així mateix, destacà com a cartellista i il·lustrador d’obres.

Fou premiat amb la medalla d’Or a les exposicions universals de Barcelona (1888) i París (1889).

Fou el pare de Patrici Pascó i Vidiella (Barcelona, 1878 – Catalunya, segle XX)  Dibuixant. Obtingué diversos premis. Féu dibuixos d’ornamentació per al setmanari “Cu-cut!”. Realitzà treballs notables per a aplicacions decoratives.

Panyó i Figaró, Joan Carles

(Mataró, Maresme, 29 març 1755 – Olot, Garrotxa, 20 gener 1840)

Pintor i decorador. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, passà posteriorment a ésser professor de dibuix i director de l’Escola d’Olot.

A Girona treballà amb Francesc Tremulles i l’ajudà en la decoració de la cúpula de la capella de Sant Narcís, a la col·legiata de Sant Feliu.

Va fer, entre altres obres, la decoració de l’església de Nostra Dona del Tura, d’Olot, primer seguint l’estil abarrocat del seu mestre i, més endavant, incorporant-se als nous corrents neoclàssics importats per Flaugier.

Pallarols i Colomer, Joan

(Barcelona, 1888 – agost 1965)

Moblista i decorador. Continuador de l’establiment fundat pel seu avi Josep al carrer del Consolat el 1842. Creà i dirigí tallers per a la instal·lació de moblatge i agençament de corporacions i de centres oficials.

Habilità el palau reial de Pedralbes (1926, i el rehabilità el 1948), la capitania general de Catalunya i el govern civil de la província de Barcelona el 1929.

Obtingué grans premis a les Exposicions Internacionals de San Francisco de Califòrnia (1916), Filadèlfia (1926) i de Barcelona (1929).

Padró i Pedret, Ramon

(Barcelona, 1848 – Madrid, 24 abril 1915)

Pintor i decorador. Fill de Ramon Padró i Pijoan i germà de Tomàs. Format a Llotja. S’establí a Madrid, on fou nomenat pintor de cambra.

Conreà amb encert el retrat (Alfons XII i Maria Cristina) i la decoració d’interiors (amfiteatre de Sant Carles, a Madrid; saló de sessions de la diputació de Zamora). Projectà el monument a Alfons XII al parc del Retiro (Madrid).

També col·laborà en diverses revistes com a dibuixant humorístic.

Oliva i Pera de Jordi, Antoni

(Catalunya, 1846 – 1914)

Daurador i decorador. Dedicat també a feines de restauració i reproducció d’obres d’art.

Imità amb encert materials nobles, com el bronze, l’alabastre i el marbre.

Restaurà, entre altres, la capella del castell de Castelldefels, l’altar major de l’església d’Argentona i la capella del Santíssim de Viladecavalls.

Reproduí obres tan dignes com l’estàtua dita de Sant Carlemany i la talla de Nostra Senyora de la Mercè.