(Catalunya, inici segle XII – segle XIX)
Llinatge de cavallers, després nobles. Els seus orígens són obscurs.
Sembla que originàriament eren castlans del castell de Peguera (Fígols de les Mines) pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels comtes de Cerdanya.
Al principi del segle XII apareix documentat un Hug de Peguera (Catalunya, segle XII) Cavaller, que fou pare de Ramon de Peguera (Catalunya, s XII – 1124) Noble.
(Catalunya, després 1231 – després 1280)
Vescomtessa de Bas. Filla de Simó de Palau i de Gueraua d’Anglesola, rebé el títol a la mort del seu pare (1247).
Vers el 1262 es casà amb el comte Hug V d’Empúries. Amb el seu fill Ponç V (1277-1313), mantingué unes relacions tan difícils, que a la mort del seu marit (1277) ella s’estimà vendre el vescomtat al rei Pere el Gran (1280).
Més tard, però, Ponç V rebé el vescomtat de Bas de part del rei i després el cedí al seu germà Hug.
(Catalunya, segle XVII – 1695)
Baronessa d’Orís i senyora de Vallgornera, Pollastres, Vilarmau, Nefeire, Cortraví, Vinyoles, Torre de Monell, Sant Miquel de Pals i castlana de Vigordà.
A la seva mort, fou succeïda pel seu nebot Francesc de Puiggener i d’Orís, que esdevingué Francesc V d’Orís (Catalunya, segle XVII – 1728) Noble. La seva besneboda fou Raimunda de Puiggener-Orís i Boïl d’Arenós.
(Catalunya, segle XIII – abans 1261)
Noble dama. Senyora de la major part de la vila de Peralada.
El 1249 es casà amb el vescomte Dalmau VI de Rocabertí, fent una notable aportació a aquest vescomtat, que precisament establiria el seu palau a Peralada. El 1261 el seu marit es casava ja en segones núpcies amb Constança de Seixac.
Fills seus foren el futur vescomte Jofre IV de Rocabertí i Guerau, senyor de Navata. Potser també ho fou Dalmau, futur senyor de Sant Llorenç de la Muga.
(Catalunya, segle XV – 1467)
Baronessa de l’Albí. Filla d’Acard de Mur i d’Elfa de Cardona.
Es casà amb Ponç de Perellós. En tingué una filla anomenada Elfa. Restà vídua el 1426.
Posteriorment contragué un segon matrimoni en secret amb Frederic de Luna, fill natural de Martí el Jove. Hi visqué molt malament, ja que el seu marit sostenia relacions amb Valentina, germana seva. El fet motivà diverses lluites familiars.
Al capdavall, el seu marit i la seva germana fugiren a Castella on Frederic moriria pres en 1438.
Era una dona bella, de costums tinguts per deshonestos. Per ella se suïcidà el poeta Francesc Oliver.
La seva germana Valentina de Mur i de Cardona (Catalunya, segle XV – Castella, segle XV) en morir Frederic, es casà amb Carles de Guevara, senyor d’Escalante, i, en restar vídua, professà al convent de Santa Clara de Tordesillas.
(Catalunya, segle XV – Sardenya, Itàlia, segle XV)
Dama. Neboda de l’arquebisbe Dalmau i germana d’Isabel.
Fou dama de la reina Joana Enríquez, segona muller de Joan II, i cambrera de la infanta Joana per disposició testamentària de la reina (1468).
Es casà amb el noble Nicolau Carros i d’Arbòrea, que fou lloctinent reial a Sardenya. Fill seu fou Dalmau Carros.
(Catalunya, segle XV)
Dama.
El 1464 resistí al castell de Púbol els atacs de les forces contràries a Joan II, però a la fi hagué de rendir-se.
El cas suscità gran admiració entre els reialistes.
(Rosselló, segle XIII)
Dama.
El 1285, arran de la croada contra Catalunya de Felip III de França, amb la col·laboració de Jaume II de Mallorca, decidí posar-se a favor de la causa catalana de Pere II.
Les seves possessions foren un nucli de resistència contra els francesos.
(Catalunya, segle XIV – 1340)
Filla de Guillem Ramon de Montcada i d’Abarca, pertanyent a la branca d’Aitona-Seròs. El seu pare morí en 1275, quan ella era de molt poca edat. N’heretà la baronia de Seròs.
Muller de Guillem (I) d’Entença i de Montcada. Ja vídua, contragué un nou matrimoni amb l’occità Bernet Jordà de l’Illa.
(Catalunya, segle XV – 1483)
(o Jofredina) Baronessa d’Aitona i de Mequinensa. Filla de Guillem Ramon III de Montcada i de Luna.
Fou la muller del seu cosí germà Mateu, amb l’oposició del seu germanastre Llorenç de Montcada i de Lioro i dels seus descendents.
A la mort d’Orfresina i de Mateu recollí la successió la subbranca de Xiva.
Dades dels Països Catalans 