Arxiu d'etiquetes: dames

Requesens i Joan de Soler, Castellana de

2 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Dama. Filla de Galceran de Requesens i de Santacoloma.

El 1466 es casà amb Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles, fill tercer de Ramon de Cardona-Anglesola i de Pinós i de Caterina de Centelles.

Per aquest temps el seu marit fou reconegut com a senyor de Bellpuig pel rei Joan II, el qual havia fet escanyar a Tàrrega, per haver lluitat contra ell, els seus cunyats Hug i Guillem de Cardona. Restà vídua el 1473.

Fills seus foren: Ramon, senyor de Bellpuig; Isabel, muller de Bernat II de Vilamarí; i Joan, virrei de Calàbria.

Durant la minoritat dels fills defensà la senyoria de Bellpuig contra les pretensions del nebot Hug i de la cunyada Elfa de Perellós, fill i vídua, respectivament, de l’assassinat i desposseït Hug de Cardona.

El 1481 els seus fills hagueren de pagar la renda d’un censal de 10.000 florins a Hug el jove, en feble compensació de la despossessió de Bellpuig.

Requesens i Enríquez, Isabel de

6 Respostes

(Catalunya, 1495/96 – Nàpols, Itàlia, 5 març 1532)

(dita també Isabel Enríquez de Requesens) Filla de Galceran de Requesens i Joan de Soler. Fou segona comtessa de Trivento i d’Avellino i baronessa de Calonge.

Heretà de l’oncle Lluís el comtat de Palamós, discutit, però, per la seva cosina germana Estefania de Requesens i Roís de Liori.

Tots aquests estats els aportà en matrimoni (1506) al seu cosí germà Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens, comte d’Oliveto i baró de Bellpuig.

Llurs successors es cognomenaren un cert temps Cardona-Anglesola-Requesens.

La seva germana fou Maria de Requesens i Enríquez  (Catalunya, segle XVI)  Dama. Neboda de Dionísia de Requesens i Joan de Soler, a la mort de la qual rebé en indivís la baronia de Vallmoll, juntament amb Estefania de Requesens i Roís de Liori i fra Bernat Guerau de Requesens i Joan de Soler. Restituí la seva part el 1538 a Francesc Burguès.

Requesens i de Sabastida -germanes-

1 Resposta

Caterina i Elisabet de Requesens i de Sabastida eren filles de Dimes de Requesens i Joan de Soler.

Caterina de Requesens i de Sabastida  (Catalunya Nord, segle XVI)  Morí sense fills del seu marit Joan de Santcliment, àlies de Requesens, que heretà del sogre la castellania de Salses.

Elisabet de Requesens i de Sabastida  (Catalunya, segle XVI – 1574)  Muller de Joan de Boixadors-Desvalls i de Tagamanent, senyor de Savallà. Alguns de llurs descendents també es cognomenaren Requesens i radicaren a Perpinyà, enllaçant amb els Saragossa, els Caramany i els Sentmenat.

Requesens i de Montcada, Joana Mateua de

(Catalunya, segle XV – 1510)

Baronessa de Riba-roja, la qual heretà de la seva mare.

Filla de Bernat de Requesens i de Santacoloma i germana de Lluís de Requesens i de Cardona.

Fou casada amb el seu nebot per part de pare i nebodastre per part de mare, Galceran Lluís de Requesens i de Cardona, els quals foren pares de Beatriu de Requesens i de Requesens  (Catalunya, segle XV – després 1542)  Dama. Heretà de la seva mare la baronia de Riba-roja. Fou monja de Santa Caterina de València..

Requesens, Isabel de

(Sicília, Itàlia, segle XVII)

Néta -o potser filla- de Francesc de Requesens i de Ventimiglia.

Muller de Martí d’Alagó-Arborea i d’Espés-Madrigal, segon marquès de Villasor a Sardenya i baró de Sant Boi de Llobregat.

Amb Isabel s’extingí la branca siciliana de Berenguer Joan, després barons de San Giacomo, la qual aportà aquesta baronia als seus descendents i al seu marit.

Raimonda

(Catalunya, segle XII)

Dama. Potser del llinatge de Tornamira.

Casada amb Ramon I de la branca Montcada de Tortosa.

N’hagué dos fills: Guillem Ramon, cinquè senescal del regne, i Ramon, que tindria la senyoria de Tortosa.

Queralt, Sibil·la de

(Catalunya, segle XII – 1198)

Dama. Néta de Berenguer I de Queralt.

Es casà (o almenys s’esposà) primer (1164) amb Ramon Folc de Cardona, hereu del vescomte Ramon Folc III, i després amb Galceran de Sales, senyor de Pontons, amb el qual tingué Berenguer III de Queralt.

Queralt, Aldonça de

(Catalunya, segle XIV – 1397)

Dama. Potser filla de Pere de Queralt i de Clemença de Perellós.

Fou dama de la cort de Violant de Bar, on era especialment estimada per la seva habilitat a tocar l’arpa. Morí molt jove.

El seu probable oncle Ramon de Perellós, parlà d’ella al famós Viatge al Purgatori.

Puiggener-Orís i Boïl d’Arenós, Raimunda de

(Catalunya, segle XVIII)

Muller de Pere de Sentmenat i Copons (1769). Era besneboda de Francesc V d’Orís.

A la seva mort, entrà la successió dels Orís en la casa dels marquesos de Castelldosrius i barons de Santa Pau.

Pròixida i Carròs, Constança de

(País Valencià, segle XIV – Catalunya, abans 1424)

Dama. Vídua de Berenguer d’Abella (1374), del qual tingué un fill, Nicolau d’Abella, visqué a la cort dels ducs de Girona, Joan i Mata, els quals pactaren el seu matrimoni amb Francesc de Perellós (1376).

Ambdós foren llargament afavorits pel duc i la nova duquessa Violant de Bar: obtingué per compra els alous de Folgueroles, Sant Martí de Riudeperes, Sant Pere de Riudevitlles, Terrassola, Santa Fe, la Granada i rendes a Vic (1381-82), i per raó d’un préstec fet al duc, aquest li vengué el mer i mixt imperi de Banyoles, Crespià, Flaçà, Mollet, Camós, Cartellà, Llorà, Sant Martí de Llémena, Viladasens i altres (1382).

Acusada amb el seu marit juntament amb altres oficials, el rei volgué expulsar-los de la cort; el duc els defensà, però Constança perdé les seves possessions; novament vídua, les del Penedès li foren restituïdes (1385).

Fracassat l’intent del duc de casar-la amb el comte d’Empúries per oposició de la duquessa, tingué per tercer marit Pere (VIII) de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet.

Com a tutora del seu fill Francesc de Perellós, signà la venda dels llocs de Coaner i Torroella (1399); després cedí a Francesc les rendes de Vic (1402). Fou també filla seva Violant de Perellós.