(Catalunya Nord, segle XIV – Catalunya, segle XV)
Filla de Francesc de Perellós, primer vescomte de Rueda. Fou senyora dels llocs de Sant Feliu d’Amunt i de Sant Feliu d’Avall, al Rosselló.
Ha deixat poques dades conegudes, al costat dels seus germans Ramon, vescomte de Rueda i Perellós; Miquel, arquebisbe d’Embrun, i Ponç, ric propietari rossellonès.
El seu hereu fou Antoni Pinya, burgès de Perpinyà.
Aquesta és potser la Violant que fou abadessa de Vallbona en 1419-22.
(Catalunya, segle XIV – abans 1428)
Dama. Alguns autors creuen filla del Francesc de Perellós que fou primer vescomte de Rueda.
Es casà amb Dalmau de Queralt, del qual restà vídua el 1387. En tingué almenys un fill, Jordi. El seu fillastre Pere, es casà amb la seva germana Clemença de Perellós.
Es tornà a casar amb Hug de Santapau, fill segon d’Hug i de Beatriu de Ribelles. Rebé de Joan I un donatiu de noces de 4.000 florins d’or.
El 1391 tingué per poc temps la baronia de Santa Pau, que passaria al seu cunyat Galceran de Santapau, amb el qual sostingué litigis.
Reclamà també a la seva família política deutes existents sobre el seu dot. Per rescabalar-se’n, obtingué del rei Martí la possessió de Mosset, que era dels Santapau.
Morta ella, el seu fill Jordi de Queralt encara cobrà rendes de Mosset abans no les recuperessin els Santapau.
(Catalunya, segle XV – 1433)
Dama. Era filla de Ponç de Perellós i de Lluïsa de Mur. El seu pare morí el 1426.
Segons Capeille, la seva mare era la qui es casà poc després de restar vídua amb Frederic, comte de Luna, i la història la coneix més com a Violant Lluïsa.
El mateix autor diu que Elfa morí jove devers el 1433 i que fou heretada per la tia Joana.
(Catalunya, vers 1355 – 1420)
Baronessa de Queralt. Sembla haver estat germana d’Elionor i participa dels dubtes genealògics que afecten aquesta.
Es casà amb Pere (VI) de Queralt, fillastre de la seva germana. Possiblement fou filla seva Aldonça de Queralt, dama de la reina Violant de Bar, i Gaspar (I) de Queralt i de Perellós.
(Catalunya, segle XIX – 1881)
Baronessa de Rocafort de Queralt. Besnéta de Josep Francesc de Peguera i d’Aimeric.
Darrera membre de la línia de Torrelles de Foix, ja que morí soltera i deixà els seus béns a les religioses saleses de Barcelona.
(Catalunya, segle XVII)
Besnéta de Pere Joan de Peguera i de Vilanova, i cosina segona d’Àngela de Peguera i de Llentes (Catalunya, segle XVII – 1670) Senyora de Fraumier. Muller de Lluís Soler.
Junt amb la qual s’extingí la línia secundària de Manresa. Aportà el patrimoni als seus descendents i del seu tercer marit Onofre de Cortit, senyor de Gra.
(Catalunya, inici segle XII – segle XIX)
Llinatge de cavallers, després nobles. Els seus orígens són obscurs.
Sembla que originàriament eren castlans del castell de Peguera (Fígols de les Mines) pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels comtes de Cerdanya.
Al principi del segle XII apareix documentat un Hug de Peguera (Catalunya, segle XII) Cavaller, que fou pare de Ramon de Peguera (Catalunya, s XII – 1124) Noble.
(Catalunya, després 1231 – després 1280)
Vescomtessa de Bas. Filla de Simó de Palau i de Gueraua d’Anglesola, rebé el títol a la mort del seu pare (1247).
Vers el 1262 es casà amb el comte Hug V d’Empúries. Amb el seu fill Ponç V (1277-1313), mantingué unes relacions tan difícils, que a la mort del seu marit (1277) ella s’estimà vendre el vescomtat al rei Pere el Gran (1280).
Més tard, però, Ponç V rebé el vescomtat de Bas de part del rei i després el cedí al seu germà Hug.
(Catalunya, segle XVII – 1695)
Baronessa d’Orís i senyora de Vallgornera, Pollastres, Vilarmau, Nefeire, Cortraví, Vinyoles, Torre de Monell, Sant Miquel de Pals i castlana de Vigordà.
A la seva mort, fou succeïda pel seu nebot Francesc de Puiggener i d’Orís, que esdevingué Francesc V d’Orís (Catalunya, segle XVII – 1728) Noble. La seva besneboda fou Raimunda de Puiggener-Orís i Boïl d’Arenós.
(Catalunya, segle XIII – abans 1261)
Noble dama. Senyora de la major part de la vila de Peralada.
El 1249 es casà amb el vescomte Dalmau VI de Rocabertí, fent una notable aportació a aquest vescomtat, que precisament establiria el seu palau a Peralada. El 1261 el seu marit es casava ja en segones núpcies amb Constança de Seixac.
Fills seus foren el futur vescomte Jofre IV de Rocabertí i Guerau, senyor de Navata. Potser també ho fou Dalmau, futur senyor de Sant Llorenç de la Muga.
Dades dels Països Catalans 