(Catalunya ?, segle X – Urgell, 1003)
Comtessa d’Urgell. Primera muller (a 1000) d’Ermengol I d’Urgell.
Hom desconeix la seva filiació.
Tedberga
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: dames
So i de Castro, Joana de
(Rosselló, segle XV – 1480)
Dama. Filla del vescomte d’Èvol i germana de Guillem Ramon, d’Elionor i de Joan. Es casà amb el vescomte Jofre VII de Rocabertí.
El 1462 acudí amb el seu marit al setge de la Força de Girona, on tenia el seu germà Guillem Ramon entre les files reialistes. Els dies 23 i 24 de juny, Joana i el cavaller Roger Alemany de Bellpuig sostingueren converses amb delegats de la Força, entre ells el seu germà, per intentar que els joanistes deposessin les armes. No ho aconseguiren pas.
El 1465, presoner el seu marit a la batalla de Calaf, Joana restà a Peralada, amb els seus fills, tots ells menors. El seu cunyat Dalmau Climent, abat de Bellcaire, es traslladà per aquest temps a Peralada.
El 1471 calgué capitular davant les forces de Joan II, perduda pràcticament la guerra, però féu posar per condició la llibertat del seu marit i la conservació per aquest del seu comtat. Els reialistes hagueren d’acceptar. Joana restà vídua el 1479, i ella morí l’any següent.
Fills seus foren el vescomte Felip Dalmau II, Pere i Guillem Ramon, senyors successius de la petita baronia de Sant Llorenç de la Muga, i Joan, frare de l’Hospital.
So i de Castro, Elionor de
(Rosselló, segle XV)
Muller de l’almirall Bernat de Vilamarí. Era germana de Guillem Ramon, vescomte d’Évol, de Joan i de Joana.
Compartí amb el seu marit la política equívoca seguida el 1462 amb els emissaris de la Generalitat i de Joan II, fins que a la fi s’inclinà pel darrer.
Amb el seu germà Joan fou assetjada estretament al castell de Palau Savardera, del qual era senyora, pel seu cunyat Jofre VII, vescomte de Rocabertí, marit de la seva germana Joana. El setge hagué de ser alçat pel socors de l’exterior.
Fill seu fou el segon Bernat de Vilamarí que també fou almirall.
So, Dolça de
(Catalunya, segle XII – vers 1198)
Darrera comtessa de Pallars Jussà (vers 1177-92). Filla de Bernat Ramon de Pallars Jussà i, per tant, cosina germana d’Arnau Mir de Pallars.
A la mort de Valença, filla de Ramon VI, comte de Pallars Jussà (1174-77), el comtat fou regit per ella, la qual féu donació del seu comtat a Alfons I del casal barceloní i en dugué a terme la ratificació el 1192.
Sibil·la d’Empúries
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Vescomtessa de Cardona. Filla de Ponç Hug IV d’Empúries. Es casà amb el vescomte Ramon Folc V de Cardona, després que aquest restà vidu d’Esclaramonda de Foix.
Fills seus foren. Ramon Folc VI, vescomte de Cardona, Bernat Amat, senyor de Rupit i cap i branca dels Cardona de Torà, Ramon, que anà a Sicília el 1282 i hi arrelà amb una altra branca familiar, Hug, ardiaca de Barcelona, i Sibil·la, casada amb Àlvar d’Àger.
El 1281, amb el seu fill Hug, fou garantidora del seu fill el vescomtat perquè aquest obtingués el perdó reial després d’un llarg període de rebel·lió.
Sibil·la de Montcada
(Catalunya, vers 1250 – abans 1299)
Comtessa d’Urgell. Filla del senescal Pere (I) de Montcada i d’Aragó i de Sibil·la d’Abarca.
Fou la primera muller del comte Ermengol X d’Urgell, amb qui no tingué fills.
Sibil·la de Cerdanya
(Catalunya, segle XI – vers 1141)
Vescomtessa de Cerdanya (vers 1134-vers 1141). Era filla de Ramon, darrer vescomte de Cerdanya. Es casà amb Pere Ramon de Castellbó, vescomte d’Urgell.
Per haver-se extingit el comtat de Cerdanya, incorporat al de Barcelona, se n’extingí també el vescomtat. Aquest en donà una part, els castells de Sant Martí, Queralt i Miralles, a Pere Ramon, el marit de Sibil·la, el 1126, encara que la resta del vescomtat cerdà passaria a la família d’Urtx.
Pere Ramon es titulà aleshores vescomte de Castellbó i no d’Urgell, pel nom de les possessions que ja tenia.
Fill de Sibil·la i de Pere Ramon fou Ramon I de Castellbó.
Sibil·la I de Pallars
(Catalunya, 1282 – 1330)
Comtessa de Pallars Sobirà (1295-1327). Filla d’Arnau Roger I de Pallars i d’Irene Làscaris, romangué sota la protecció d’Alfons II de Catalunya-Aragó, mentre que el seu comtat era regit per Ramon Roger I.
Mort aquest (1294), Sibil·la aconseguí que Jaume II li reconegués els seus drets sobre el comtat pallarès. Ben aviat la novella comtessa s’hagué d’enfrontar amb la invasió d’Arnau d’Espanha, de la casa de Comenge, que també reivindicava els drets al mateix comtat.
A favor de Sibil·la intervingueren els nobles pallaresos Roger d’Erill, Guillem de Castellfollit i Ricard de Mur, com també fou decisiva la col·laboració de les forces reials de Jaume II. El 1297 se signà una treva, que Arnau no complí.
Durant aquest temps Sibil·la havia contret matrimoni amb Hug de Mataplana, fill de Ramon d’Urtx, el qual tenia possessions a les Garrigues i al Baix Llobregat.
Forces transpirinenques acabdillades pels Comenge i els Foix repetiren les invasions al comtat de Pallars (1298, 1310 i 1327), però els exèrcits comtals i reials en frustraren els intents d’ocupació.
L’hereu de Sibil·la i d’Hug, Arnau Roger II, es casà amb Urraca d’Entença, germana de Teresa, nora de Jaume II. Els altres fills seus foren Ramon Roger II, comte de Pallars, car Arnau Roger II morí sense fills el 1343, Robert Bernat i Artau, senyors de Mataplana.
Santapau i de Ribelles, Joana de
(Catalunya, segle XV – vers 1456)
Dama. Era la filla menor d’Hug (III) de Santapau i de Saportella, i de Beatriu de Ribelles. Es casà el 1393 amb Berenguer d’Oms.
Sembla que ella i el seu marit, mitjançant préstecs i hipoteques, adquiriren drets irresistibles sobre la baronia de Santa Pau. El 1445, mort sense successió masculina Hug (V) de Santapau, nebot de Joana, la baronia fou adjudicada a aquesta en virtut d’una sentència de la cúria de Besalú, fet que posaria la possessió en mans dels Oms.
La decisió perjudicà les filles de l’esmentat Hug i la vídua d’aquest, Damiata de Centelles. Hi hagué confirmació de la resolució per noves sentències dictades a Barcelona el 1446 i a Perpinyà el 1449. Restà vídua per aquest temps.
Fills seus foren Carles, Bernat i Berenguer d’Oms. Deixà al tercer la baronia de Santa Pau i la senyoria annexa de Finestres.
Santa Eugènia, Sança de
(Catalunya, segle XIII)
Dama. Era filla de Bernat de Santaeugènia.
Per haver mort el seu germà Ponç Guillem de Torroella, rebé del seu pare, probablement encara en vida d’aquest, la senyoria de Torroella de Montgrí.
Casada amb Guerau VI, vescomte de Cabrera, permutà al costat d’aquest la senyoria de Torroella per la de Vilademuls, que era dels Rocabertí.
Filla seva fou Marquesa de Cabrera, que es casà amb el comte Ponç V d’Empúries.
Dades dels Països Catalans 