Veure> el Sant Esperit (convent franciscà).
Sancti Spiritu *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: convents
San Guillermo
Convent de franciscans, situat prop de la vila, a la part de llevant de la població, separat pel riu Ebrón.
Després de mitjan segle XIII hi havia a l’indret una capella, situada sota la cova on segons una tradició totalment imaginària féu penitència Guillem I de Tolosa.
S’hi establí un convent de frares agustinians vers el 1340. Posteriorment, fou convent de carmelitans calçats i de franciscans.
Rifà * -Vallès Oriental-
(Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental)
Veure> Sant Jaume de Rifà (antiga església i convent de donades).
Ribera, la * -València-
Veure> Sant Joan de la Ribera (convent de franciscans descalços).
Puritat de València, la
(València, Horta, segle XIII – segle XIX)
Convent de monges franciscanes clarisses de la ciutat, fundat entre el 1239 i el 1249 al barri del Tossal, en un terreny cedit per Eiximèn Peris d’Arenós. Dedicat a santa Elisabet d’Hongria, en fou decidit protector Pere Boïl i d’Aragó, senyor de Manises. Vers el 1530 es denominà per butlla de Climent VII convent de la Puritat i de la Concepció de la Mare de Déu.
Exclaustrat el 1836, fou enderrocat i les religioses es traslladaren a la casa i capella de la confraria de Sant Jaume, obra del segle XIII, un dels edificis més antics de la ciutat (l’església ha estat reformada diverses vegades), on encara resideixen.
Entre els molts privilegis que tenia el convent, hi havia el de perdonar cada any un condemnat a mort.
Portalfosc, el
Nom donat al convent de la Consolació de monges dominicanes, fundat el 1520.
Porciúncula, la
Convent de franciscans, al sud-est del nucli urbà, prop de les urbanitzacions turístiques costaneres entre Can Pastilla i s’Arenal, fundat el 1914.
El 1925 s’instal·là un seminari seràfic, avui convertit en col·legi.
Palmes, monestir del desert de les
Convent i ermitori carmelitans, situats als vessants de marina de la serralada del desert de les Palmes. Des de mitjan segle XVII consta l’existència de fra Bartomeu (popularment fra Bartolo), que visqué en una cova al puig que duu el seu nom, prop de l’ermita de Sant Miquel.
Els carmelitans s’hi establiren el 1694 i donaren al convent (bastit en 1697-1733) el nom de desert per tal com el destinaren a centre de vida eremítica. Als vessants i raconades de la vall es construïren una vintena de capelles i petits ermitoris per a penitents i ermitans, iniciades amb la capella del Naixement (1698).
El 1783 hi hagué un esllavissament de terres que destruí el primitiu convent i en 1784-96 en fou bastit un de nou. Gràcies a l’ajuda prestada pels carmelitans durant l’epidèmia de còlera del 1834, l’ajuntament de Castelló de la Plana obtingué que el convent no fos exclaustrat a la desamortització del 1835.
Des del 1860 funcionà un observatori astronòmic al pic de Bartolo; actualment hi ha un repetidor de televisió. En 1900-02 s’erigí la creu monumental que presideix el desert. El convent subsisteix encara i els frares exploten una destil·leria (Licor Carmelità) al peu de la serra, prop de Benicàssim.
És un indret turístic, molt visitat; cap al 1967 hi fou construït un hostal.
Pallars, Sant Jaume de *
Veure> Sant Jaume de Pallars (antic col·legi i convent dominicà).
Olivar, s’
(Esporles, Mallorca Tramuntana)
Antic convent de clarisses i actual església del poble de s’Esgleieta.
Fou fundat el 1530 per monges procedents del Puig de Santa Magdalena d’Inca, en una primitiva església del segle XIII, dita Santa Maria de l’Olivar, i perdurà amb aquell lloc fins el 1549, que es traslladaren a Palma de Mallorca.
Dades dels Països Catalans 