Arxiu d'etiquetes: consellers/es

Peralta i d’Urgell, Ramon de

(Ribagorça, segle XIII)

Fill de Guillem de Peralta i de Marquesa d’Urgell. Figura entre els consellers del rei en la promulgació dels furs de València el 1250.

El 1274 acompanyà l’infant Pere a Tarassona, amb altres consellers, en les negociacions amb els navarresos per a obtenir la successió en llur regne per a Jaume I, tal com havia estat estipulat.

El 1277 es mantingué fidel al rei en la insurrecció nobiliària, l’ajudà a contenir la invasió del comtat d’Urgell per part del comte de Foix i intervingué en les negociacions amb aquest.

En el decenni del 1290 Jaume II li tornà a discutir la possessió dels castells de Montmagastre, Purroi, Gavasa, Rocafort i Pelegrinyó i uns drets a Saidí i a Geminell que Pere el Gran li havia donat com a penyora de 3.500 monedes d’or que li havia manllevat. A més d’aquests llocs, posseïa també el castell de Tamarit de Llitera en feu pel rei.

Degué morir sense descendència, perquè la successió recaigué en el seu germà Guillem de Peralta (m d 1286).

Peguera i de Corbera -germans-

Andreu i Bernat eren fills de Bernat de Peguera i de Rajadell.

Andreu de Peguera i de Corbera  (Catalunya, segle XV – 1494)  Conseller reial. El 1462 es trobava entre els membres del seu llinatge que seguiren la causa de Joan II. Fou inclòs en una de les relacions d’enemics de la terra que publicà la Generalitat.

Bernat de Peguera i de Corbera  (Catalunya, segle XV)  Veguer i batlle de Manresa (1472). Durant la guerra contra Joan II fou partidari del rei. Foren fills seus Pere Joan (o Pere) i Lluís de Peguera i de Vilanova.

Peguera i de Bell-lloc, Ramon de

(Catalunya, segle XIV – 1388)

Fill i successor de Bernat de Peguera.

Fou conseller de Pere III el Cerimoniós, a qui comprà (1353) el castell de Tornamira, i adquirí, també per compra, les senyories de Santa Creu del Mujal (Castelladral) i Sant Genís de Massadella (1370) al consell general de Manresa, i la baronia de Lluçà, el 1376, a Pere Galceran (III) de Pinós i de Fenollet, baró de Pinós.

Fou majordom de la reina Elionor de Sicília i participà a la guerra contra Castella. El 1383 fou expulsat del servei reial per les corts de Montsó. Tingué també el castell de l’Espunyola.

Deixà tres fills, que formaren tres línies del llinatge: Ramon, Andreu i Guillem de Peguera i de Cervelló.

El seu pare fou Bernat de Peguera (Catalunya, segle XIII – 1327/31) Noble. Nét de Ramon de Peguera i de Gurb. Es casà amb Blanca de Bell-lloc, senyora de la casa forta de Vinyoles (Centelles).

paer

(Catalunya, 1214)

Nom donat a Lleida, Tàrrega, Cervera, Balaguer, Agramunt i altres poblacions, especialment de la regió de Lleida, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis.

Designació equivalent a la de jurat, conseller, cònsol o procurador que rebien en altres poblacions.

Llur nombre oscil·lava entre 3 i 4 i representaven els diversos estaments de la població.

Mont-rodon, Guillem de

(Taradell, Osona, 1165 – vers 1230)

Mestre del Temple i tutor de Jaume I de Catalunya. Era fill de Guillem de Mont-rodon i de Guillema. Nasqué al casal de Mont-rodon, i estigué al servei de Pere I el Catòlic.

El 1203 féu desapropiació i entrà a l’orde del Temple. Fou comanador de Gardeny (1207-11) i mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença (1213).

Intervingué en les batalles de Las Navas de Tolosa (1212) i de Muret (1213). El 1214, amb altres nobles, se sotmeté al legat papal Pere de Benevent, i el papa Innocenci III li encomanà el petit Jaume I de Catalunya, que guardà a Montsó fins el 1217.

El 1220 fou nomenat procurador general de les rendes reials a Catalunya i el rei l’elogià per la seva lleialtat. Pels volts del 1227 deixà la vida activa.

Monfar i Sorts, Joan Baptista

(Barcelona, segle XVII)

Jurista. Era doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona.

El 1634 actuà de delegat del braç militar prop del Consell de Cent. En començar la guerra dels Segadors serví com a capità d’artilleria.

Recompensant els serveis prestats, el Consell el nomenà, amb caràcter vitalici, assessor de la Batllia General. Fou elegit conseller tercer de Barcelona el 1644.

El 1649 era ambaixador de Barcelona davant la cort de França. L’any següent fou elegit per al càrrec d’obrer de la ciutat, al qual renuncià al cap d’algun temps.

Moner i de Barutell, Francesc de

(Perpinyà, 1463 – Barcelona, 1492)

Escriptor. Va servir, de molt jove, com a patge del rei Joan II el Sense Fe, després va romandre a França, i posteriorment va prendre part en la guerra de Granada.

Establert a Barcelona, va estar al servei del duc de Cardona, i ingressà l’any 1490 a l’orde franciscà.

Escriptor bilingüe, de les seves poesies catalanes escrites segons el model de l’escondit provençal, que es conserven gràcies a una edició del 1528, es destaquen Les cobles de les estisores, de to festiu.

Té més relleu dins la seva obra catalana la prosa, formada per un petit conjunt d’escrits adreçats a diferents personatges, i la narració en prosa de forma dialogada L’ànima d’Oliver.

La seva producció castellana, compren letrillas d’estil senzill, molt semblant a les de Juan del Encina. En prosa destaca l’al·legoria La noche.

Monells, Ramon de

(Catalunya, segle XII)

Cavaller. Probable germà de Berenguer. Fou servidor destacat del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

El 1157-60 figura algunes vegades entre els consellers comtals. El 1160 fou un dels fiadors de Ramon Berenguer per al primer emprèstit que aquest rebé del banquer de Montpeller Guillem Leteric.

Estigué destinat algun temps a Provença en funcions d’intendent i informador del comte barceloní.

Potser fou fill seu Bernat de Monells  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Amb el seu pare sortí fiador de Ramon Berenguer IV de Barcelona a l’emprèstit del 1160.

Molins i Amat, Joaquim

(Barcelona, 9 febrer 1945 – 13 juliol 2017)

Polític i empresari. Fou secretari del Centre Català (1976) i de la Unió de Centre de Catalunya el 1978.

Elegit diputat (1979), amb el seu partit UCC ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya (1980) i, de nou, en fou diputat (1982).

Diputat al Parlament català (1986-93), fou conseller de Comerç i Turisme i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.

El 1993 tornà a les corts, on fou portaveu del grup català (des del 1995).

El 1999 fou cap de llista a les eleccions per a l’alcaldia de Barcelona.

Miró d’Hostoles

(Catalunya, segle XI)

Magnat comtal i senyor del castell d’Hostoles (Garrotxa).

Fou marmessor del comte Ramon Borrell I de Barcelona (1017). Més tard serví Ermessenda de Carcassona i Berenguer Ramon I.

Estigué casat amb Emma, i les seves actuacions s’estenien fins al 1034.

El succeí el seu fill Enees d’Hostoles.