(Catalunya, segle XIV)
Castellà de la fortalesa de Bellver de Baridà.
En 1344 acompanyà Pere III el Cerimoniós a la segona campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca. Formà part del consell reial d’aquesta avinentesa.
Reté el castell de la Roca, que tenia Pagà, fill bastard del rei Jaume, i el féu presoner. Pere III el nomenà veguer de Cerdanya un cop finida la lluita.
Pel novembre del mateix any defensà el castell de Llívia d’una incursió de Jaume III.
(Catalunya, segle XIII – Lleida, 4 setembre 1308)
Bisbe de Lleida (1299-1308) i conseller de Jaume I. Era germà de Jaume Sarroca, que fou canonge sagristà de Lleida, degà de València i bisbe d’Osca.
La seva làpida sepulcral, a la seu vella, diu que era fill de Pere I de Catalunya-Aragó i, per tant, germanastre de Jaume I.
Des del 1268 fou canonge de Lleida i succeí el seu germà com a sagristà; també fou canonge de València, i el 1269 Jaume I el féu prior de Sant Vicent de València. Acompanyava sovint el rei, que en el seu codicil el recomanà a l’infant Pere, futur Pere II.
El 1299 fou nomenat bisbe de Lleida. Es creu que contribuí a la fundació de l’Estudi General de Lleida (1300). Arreglà la catedral i celebrà un notable sínode el 1301. Féu compilar les constitucions sinodals de Lleida (1304). El 1308 anà amb l’expedició armada de Bernat de Fenollar a Almeria.
Fou enterrat a la capella de Sant Nicolau, feta construir per Jaume Sarroca.
(Catalunya, segle XIII)
Destacat membre de la comunitat hebrea de Castelló d’Empúries. Fou canceller de Pere II el Gran.
Essent batlle reial a Palamós, n’atorgà la carta de població concedida pel rei el 1279, als dos anys d’haver adquirit els terrenys on havien d’alçar-se la població i el port.
L’any següent organitzava l’establiment de la nova població de Borrassà.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller, magnat i conseller comtal.
Fou un dels consellers de més confiança que envoltaren el comte Ramon Berenguer IV, juntament amb Guillem Ramon IV de Montcada, el Gran Senescal.
El 1149 era present al setge de Lleida i l’any següent signà amb altres magnats la carta de població d’aquesta ciutat.
Intervingué en la solució del conflicte sorgit entre l’arquebisbe de Tarragona i els poderosos nobles de la família Bordet-Aguiló.
La seva actuació s’estengué fins al regnat d’Alfons el Cast.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Conseller reial del rei Martí l’Humà.
Fou batlle general del regne de València, i com a tal participà a diversos esdeveniments d’importància.
El 1403 fou testimoni del tractat de confirmació de pau signat, a la capital valenciana, amb els representants genovesos.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Noble. Figurà al consell de Pere I el Catòlic.
Participà activament a les lluites civils durant els primers anys del regnat de Jaume I.
A la constitució de Pau i Treva de Vilafranca, el 27 de juny de 1217, encapçalà la llista dels signants.
Fou el pare de Berenguer i Guillem de Puigverd.
(Catalunya, 1210 – vers 1243)
Noble del temps de Pere I i de Jaume I, pertanyent al bàndol dels Cardona, senyor dels castells de Puigverd, Oliola, Ponts, Agramunt, Barberà, Prenafeta, Miramar i Figuerola, fill de Pere de Puigverd.
Apareix com a conseller de Pere I en el pacte d’aquest amb la comtessa vídua Elvira d’Urgell per al casament dels fills d’ambdós, Jaume i Aurembiaix (1210).
Concorregué a la cort de Lleida per al jurament de Jaume I (1214) i després a les de Montsó i Vilafranca (1217) i Tarragona (1235). Signà les treves entre els Cardona i els Montcada del 1226.
Féu donacions a Poblet, juntament amb el seu pare i el seu germà, de drets de Vinaixa i Omells (1235). Testà el 1243.
El seu germà fou Guillem de Puigverd (Catalunya, segle XIII) Noble. Era membre del seguici i consell del rei Pere I el Catòlic.
(Catalunya Nord, s XIII)
Conseller de Jaume II de Mallorca-Rosselló.
Era un dels qui instigaren el monarca a aliar-se amb França, tot facilitant la invasió de Catalunya pels croats francesos el 1285.
El mateix any, i poc abans de produir-se l’esperada invasió, el rei Pere II el Gran féu la seva famosa incursió a Perpinyà, on capturà a Puig d’Orfila amb un altre conseller que compartia amb ell responsabilitats semblants: Ramon Batlle.
(Tàrrega, Urgell, 1662 – Barcelona, 9 desembre 1713)
Comptable i conseller. Fill del doctor en dret i conseller de la Reial Audiència de Catalunya Jaume Potau-Moles i Jover.
Fou president de la comptadoria major de comptes i conseller del rei en el consell d’hisenda.
Felip V el creà el 1702 marquès de la Floresta i el 1709 fou fet gran d’Espanya a títol personal.
Morí al setge de Barcelona essent capità de cavalleria i fou soterrat al convent caputxí de Santa Eulàlia de Sarrià.
(Barcelona, vers 990 – vers 1046)
Jurista i conseller comtal. Començà a actuar com a jutge cap a l’any 1011.
Fou preceptor de Berenguer Ramon I el Corbat, fill del llavors comte de Barcelona, Ramon Borrell, el testament del qual autoritzà el 1032.
Sembla que deixà d’actuar com a jutge el 1035, any que col·laborà amb la comtessa Ermessenda de Carcassona en la tasca del govern dels comtats, durant la minoritat de Ramon Berenguer I.
Dades dels Països Catalans 