Congost del riu d’Albaida, a l’indret on aquest travessa l’alineació muntanyosa que separa les dues comarques, entre la serra Grossa i la serra de la Creu.
Entre els termes municipals de Bellús i de Benigànim al sud i de Xàtiva i del Genovés, al nord.
Congost que forma el Segre en travessar les calcàries de les serres de Turp i d’Aubenç, límit entre la ribera de Nargó i la ribera d’Oliana.
Prop seu hi hagué l’hostal dels Esplovins, que desaparegué en una riuada el 1896.
Cim (2.440 m alt), que forma la part meridional de les gorges d’Ermer per les quals el barranc de Güerri s’obre pas entre els rasos de Liat i la vall de Toran.
Gran cinglera, que domina la vall d’Ora, damunt Sant Lleïr de la Vall d’Ora, límit meridional de l’altiplà de Busa.
L’antic accés per a automòbils a Busa guanya el cingle des del coll d’Arques pel grau de la Creu.
(o de Núria) Gran entalladura oberta pel riu de Núria al llarg de 3 km fins a l’aiguabarreig amb el Freser.
A la confluència s’ha format l’espadat de 700 m de desnivell anomenat les roques de Totlomon.
(Campdevànol / Ribes de Freser, Ripollès)
Congost del Freser, entre els dos municipis, on hi ha les coves de Ribes.
Relleu (1.644 m alt) oriental de la serra d’Ensija, al límit amb el terme de Fígols de les Mines.
Forma un escarpament d’un centenar de metres que destaca l’anticlinal de la serra d’Ensija.
(Garrotxa)
Congost obert pel riu Fluvià travessant un dic basàltic, que comunica la plana d’en Bas amb la d’Olot, per on passa la carretera d’Olot a Sant Feliu de Pallerols.
(Garrotxa)
Congost del riu d’Oix, entre el Montmajor i el Taió, que separa la Vall del Bac -capçalera d’aquell riu-, de Sant Miquel de Pera.
Dades dels Països Catalans 