Arxiu d'etiquetes: Conflent

Censà (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 22,26 km2, 1.400 m alt, 29 hab (2012)

(ort trad: Sansà, fr: Sansa) Situat a les Garrotxes de Conflent, format per la capçalera de la vall de Cabrils, al límit amb el Llenguadoc i amb el Capcir, amb el qual es comunica pel coll de Censà (1.791 m alt), accidentat pels vessants meridionals de la serra de Madres.

El territori és muntanyós i dins la zona més àrida del Conflent, on el bosc i els pasturatges cobreixen una gran part d’aquesta zona, circumstància que ha impedit el desenvolupament econòmic i ha provocat el despoblament. A la vora de la riera de Cabrils hi ha els pocs conreus, principalment cereals de secà. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble es troba al vessant sud del pic de la Pelada, presidit per l’església parroquial de Sant Joan, refeta després que fos destruïda pels francesos el segle XVII i que conserva una imatge romànica de la Mare de Déu (segle XII).

Cauders de Conflent (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 6,49 km2, 1.625 m alt, 15 hab (2012)

(o de Montlluís, ant: Calders, fr: Caudiès) Situat a les Garrotxes de Conflent, al límit amb el Capcir i l’Alta Cerdanya. És accidentat, a l’oest, per la serra que separa les conques de l’Aude i de la Tet (pic del Bastard, 2.095 m alt; pic de Castelló, 2.045 m) i drenat per la riera de Cauders, afluent, per la dreta, de la riera de Ralleu, poc abans de la seva confluència amb la riera de Cabrils.

El terme és petit, cobert de bosc a la part occidental del terme i molt àrid, com és propi de la zona. Aquesta circumstància no ha permès el desenvolupament agrícola i ha provocat, a manca d’altres recursos, el despoblament. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és situat al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, a l’esquerra de la riera de Cauders.

Catllà de Conflent (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,02 km2, 320 m alt, 716 hab (2012)

(fr: Catllar) Situat a la confluència dels rius de la Castellana i de la Tet, límit meridional del terme. El terme és muntanyós, amb algunes hectàrees d’alzinars.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb conreus de secà (vinya) i de regadiu (horts -maduixes- i fruiters, a la vora de la Tet), complementada per la ramaderia bovina.

El poble es troba a l’esquerra de la Castellana, a l’indret on s’obre a la vall de la Tet; hi destaca l’església parroquial de Sant Andreu, dels segles XV i XVI, que conserva l’altar major barroc, esculpit en fusta per Josep Sunyer (segle XVII), i dues taules pintades per Antoni Guerra, el fill (inici segle XVIII). Pertanyia a Cuixà des del 948.

El municipi comprèn, a més, l’antic veïnat de l’Illa, el santuari de Sant Jaume de Calaons i l’antic priorat benedictí de Riquer, amb església romànica.

Castell de Vernet (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 29,83 km2, 750 m alt, 129 hab (2012)

(o de Sant Martí, fr: Casteil) Situat a la vall de Cadí, al vessant nord-oest del massís del Canigó. La zona muntanyosa del terme és coberta de boscos (bosc i casa forestal de Merialles).

Les terres de conreu, principal recurs econòmic del municipi i dedicades bàsicament a les pomeres, són al fons de la vall. Hi ha estat tradicional la indústria cistellera (vímet). Àrea comercial de Perpinyà.

El poble es troba a la dreta del riu de Cadí, sota l’antic monestir benedictí de Sant Martí del Canigó (al qual pertangué la jurisdicció senyorial); l’església parroquial és dedicada a sant Martí, on el 1786 fou traslladat el sepulcre del comte Guifré II de Cerdanya, fet el 1332 en marbre de Vilafranca de Conflent (l’estàtua jacent desaparegué), conservat entre dues tombes.

Balaguer, castell de -Conflent-

(Fontpedrosa, Conflent)

Antic castell enrunat, situat damunt el poble de Prats de Balaguer, a la dreta de la riera de Balaguer.

El gran portal del castell ha estat traslladat a Prats de Balaguer.

Canavelles (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 10,95 km2, 932 m alt, 48 hab (2012)

Situat a l’antiga vall d’Engarra, a l’esquerra de la Tet, on hi ha els graus de Canavelles (o d’Oleta), a la zona més alta de la comarca.

És el típic municipi de muntanya que no ha pogut desenvolupar prou la seva economia a causa de les poques condicions del terreny i la dificultat de les comunicacions. Hi ha conreus de secà (cereals) i, vora el riu, conreus irrigats (fruiters). Ramaderia. La despoblació, en conseqüència, ha estat una constant durant el segle XX, si bé darrerament s’ha deturat.

El poble és en un replà del vessant oriental del roc de Concalles.

Dins el terme hi ha el poble de Llar, el balneari dels Graus de Canavelles i els antics castells de Nyòvols i de Serola, on resta l’església de Sant Pere dels Graus.

Campome (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 5,26 km2, 550 m alt, 113 hab (2012)

Estès per la vall de la Castellana, a la dreta d’aquest riu i al nord-oest de Prada. El terme és accidentat per la serra que separa la vall de la Castellana de les Garrotxes de Conflent. La vegetació natural, força degradada, presenta petits rodals de bosc a la part baixa del terme.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a una agricultura (arbres fruiters, hortalisses i vinya) i una ramaderia no gaire desenvolupada, circumstància que ha provocat una lenta però constant davallada de la població des de mitjan segle XIX. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble es troba a la riba dreta del riu de la Castellana i agrupa tota la població del municipi.

Dins el terme hi ha l’antic poble de Croells, el lloc de Fórnols i l’antic castell de Paracolls de Conflent.

Baga, la -Conflent-

(Toès i Entrevalls, Conflent)

Veïnat, situat a la dreta de la Tet, al cap del pont que uneix el poble de Toès amb el de Toès de Llar.

Bacivers, puig de

(Castell de Vernet, Conflent / Prats de Molló, Vallespir)

Cim (2.680 m alt) del massís de Sethomes, el més occidental del Canigó, entre els dos municipis.

Bacivers, coma de -Conflent-

(Fontpedrosa, Conflent)

Coma de la vall de Carançà, al vessant septentrional del pic de Bastiments, amb pasturatges d’estiu.

L’estany de Bacivers es troba al cim dominat pel pic de Prats de Bacivers (2.844 m alt), cim culminant de la serra de Bacivers, que separa aquesta coma de coma Mitjana.